Carme Bonada, de Granollers, va ser una de les protagonistes principals de La travessa, el reality d’aventures que es va emetre a través de 3Cat. El concurs, que es va situar entre els programes més vistos de la temporada des de la seva estrena, el 30 d’octubre, és un reality de televisió en què una colla de participants van haver de conviure i competir per arribar a la final i endur-se un premi. Concretament, va ser una travessa de muntanya en què 16 participants, repartits en vuit parelles, lluitaven per un premi de 10.000 euros, informa Jaume Mollfulleda.
Els concursants havien de creuar els Pirineus a peu, d’oest a est, 200 quilòmetres des de la Vall d’Aran fins al Cap de Creus, tot superant reptes físics, com barranquisme o escalada, i també intel·lectuals, de coneixença del territori, per exemple.
El 20 de novembre, al teatre Victòria de Barcelona, es va projectar l’últim capítol de la temporada, en què Bonada i el seu gendre, en Xevi, van competir per la primera posició en la gran final contra la Carla i l’Esterri, del Bages. “Va ser un èxit, no ens ho esperàvem”, explica la concursant de Granollers sobre la festa al Victòria, i destaca la il·lusió de retrobar-se amb la resta de participants, que lluny d’haver perdut el contacte des del rodatge, al juny, van anar fent trobades per continuar compartint experiències esportives a l’aire lliure.
Bonada té 62 anys i és una d’aquestes persones que es pot trobar sovint als esdeveniments de la ciutat, perquè és gestora a l’Associació Cultural de Granollers. A més, practica esport des de jove, i mai ha deixat de fer-ne. De fet, la Carme i en Xevi competeixen plegats des de fa temps, i és potser aquesta coneixença mútua, a banda de les evidents facultats esportives, el que els va permetre arribar tan lluny.
La veïna de Granollers assegura que l’exigència del concurs era molt alta: “Cada dia era diferent, no sabíem res.” És per això que tots els participants van fer una prèvia de tres dies amb tècnics professionals abans de començar la travessa. Calia perquè als càstings de selecció no es van incloure exàmens físics, sinó només entrevistes personals que permetien conèixer les aptituds dels concursants.
El recorregut de la parella al programa va ser imprecís, perquè el vuitè dia van perdre una prova que els va suposar l’eliminació. L’endemà mateix, la Carme tornava a ser al seu lloc de feina habitual, a l’oficina de l’Associació Cultural, i va rebre una trucada que li informava que ella i en Xevi havien sigut repescats i que havia de tornar al programa. Aquesta nova oportunitat els va permetre arribar a la gran final, un últim episodi molt renyit en què els seus contrincants van vèncer per ben poc.
El que més va costar a Bonada, però, no van ser els obstacles de força o resistència, sinó la impressió de viure envoltada de tantes càmeres durant vint dies. De fet, explica que a ella mai se li hauria acudit apuntar-se a un programa de televisió si no fos perquè els seus fills van insistir-li amb la convicció que la seva mare i en Xevi serien una parella ideal. I així va ser. Malgrat això, quan van enviar el càsting a 3Cat, no s’esperaven ser seleccionats entre més de 1.000 persones. Bonada diu que ho va rebre molt positivament, conscient que seria una experiència única i molt enriquidora.
{{ comment.text }}