La Colla Castellera del Baix Montseny va tocar el cel després de fer els tres primers castells de sis pisos consecutius fa dues setmanes. Aquesta fita els va donar dret de poder vestir amb camisa pròpia, de color blau turquesa, i va donar pas a una eufòria desbordant que encara és latent. Diumenge la van estrenar en una diada a Sant Vicenç dels Horts. I aquests dies han estat assajant al local del Sax Sala de Sant Celoni per tornar a fer una actuació per emmarcar.
La colla està motivada, vol continuar superant-se, però és conscient que encara s’ha de treballar molt. “El bateig va ser una cosa tan forta, que ho estic començant a pair i encara no m’ho crec. No començarem a fer castells de set en dos dies; hem de seguir pencant”, insisteix una membre de la colla, Alba López. Els castellers li diuen ‘Mati’ –és el sobrenom que ha rebut de petita– i a la colla ocupa la posició de terça, que és ben bé al mig d’un castell de sis.
Com en el seu cas, els castells han passat a ocupar una part important de la vida d’altres membres de la colla. Tots són imprescindibles perquè un castell pugui carregar-se i descarregar-se. L’Alba López fa de terça, però la Marta ‘Garxi’ Garcia està a la posició de baixa; en Lluc Artigal és segon, per sobre la baixa; després venen els terços; la Núria Carot és dosos; i la Nara González i l’Haizea Belategi són acotxadora i enxaneta, respectivament. Una persona per cadascun dels sis pisos que han dut la Colla Castellera del Baix Montseny a la glòria. A més d’ells, altres persones completen els castells en les mateixes o diferents posicions.
L’encarregada d’aixecar la camisa turquesa el dia del bateig, a dalt de tot d’un pilar, va ser la Nara. Té sis anys i fa pocs mesos que va tenir contacte per primera vegada amb la colla. “Vaig veure’ls fent pilars a la plaça de la Vila de Sant Celoni el dia de Sant Jordi. Un dia vaig venir a l’assaig i no vaig parar de pujar. Em va agradar i m’hi vaig quedar.
El pare i la mare hi estan apuntats, els meus germans també i, fins i tot, la iaia, que fa pinya”, explica la Nara. En un castell de sis, ella és l’encarregada de posar el cos perquè l’enxaneta pugui acomodar-se i agafar lloc per completar tota l’estructura. En aquest cas, qui fa d’enxaneta és l’Haizea Belategi, de vuit anys i de Palautordera. “Un dia que anava pel carrer, vaig sentir una gralla i vaig voler apuntar-me a castells. Tenia tres o quatre anys”, explica l’Haizea. La mare va saber que s’havia creat una colla al Baix Montseny i s’hi van apuntar totes dues. “Em sento molt feliç quan faig castells, perquè m’agraden les alçades.”
Per sota l’enxaneta i l’acotxadora, hi ha els dosos. Una d’elles és la Núria Carot, de 12 anys i de Sant Celoni. Aviat farà un any que és a la colla i la motiva molt ser-hi. “Si la colla avança, jo també”, explica. A casa, ja saben què és fer castells: el pare n’havia fet des de jove a Tarragona, i ella n’ha seguit les passes. Recorda molt bé el dia que van aconseguir la camisa, en una diada a Palautordera. “Em pensava que cauríem perquè en un moment em movia molt. Però era cosa meva perquè estava nerviosa”, explica la Núria.
Més massa social
La colla, que partia del no-res en un territori sense tradició castellera, ja té quatre anys d’història. I ha anat guanyant molta massa social amb el temps. En Lluc Artigal, que puja al segon pis, per sota dels terços, es va apuntar a la colla el 2019, quan tenia 16 anys.
“Havia vist castells a diades. M’agradava molt i a la meva família, també. Ja vaig anar al primer assaig amb uns quants col·legues”, explica Artigal. Ha vist la història de la colla des de l’inici: des de la fundació, a la desinflada per la pandèmia i el renaixement aquest any passat. “L’objectiu ara és acabar la temporada portant castells de sis a plaça.”
La temporada castellera, de fet, s’acaba d’aquí a unes setmanes. Artigal considera que el fet de posar-se objectius –i sobretot el del bateig– ha ajudat molta gent a apuntar-se. Marta Garcia, que normalment es posa a la base del castell, no és del Baix Montseny. “Soc d’Argentona, però soc aquí perquè em vaig enamorar d’aquesta colla. Hi ha molt jovent, però també gent molt diversa i et pots relacionar fàcilment amb tothom.”
{{ comment.text }}