Edificacions Baró, un ofici que ve de família

El pavelló del Club Bàsquet Granollers al carrer Girona, l’edifici central de l’Hospital, les Pistes Municipals d’Atletisme, l’edifici de la Mútua del Carme a la plaça Barangé, l’antiga seu sindical de l’avinguda del Parc –on a hores d’ara hi tenen les dependències entitats com Oncovallès o Daruma–, els locals de comerços emblemàtics com Dracs o La Gralla, i diversos blocs de pisos que des de fa dècades defi- neixen el paisatge urbà de Granollers. Són algunes de les obres realitzades per Edi- ficacions Baró. Una empresa familiar amb més de 180 anys de trajectòria al món de la construcció, que el mes passat va ser distingida a la gala dels Premis Porxada. “Edificacions Baró és un ofici. Som hereus de tota una nissaga de mestres d’obres que antigament es passaven les eines i els coneixements de pares a fills. La nostra feina requereix aquests coneixements. Pots tenir un màster en Economia, però si no coneixes l’ofici ja pots plegar. Perquè per treballar en la construcció, t’has d’em- brutar les sabates. Has d’anar a visitar les obres. I has de tractar amb els arquitectes, però també amb els paletes i amb els guixaires. I amb els clients, és clar”, afirma Josep Baró, propietari i adminis- trador del negoci juntament amb el seu germà, Jaume Baró. Amb seu a la plaça Onze de Setembre, en un edifici construït per la pròpia fir- ma a principis de la dècada dels 90, Edificacions Baró compta actualment amb 12 treballadors en plantilla. “Antigament, les empreses de la construcció solien tenir el seu propi fuster i el seu propi lampista. Però ara totes aquestes feines es subcontracten i això fa que les plan- tilles s’hagin reduït. L’empresa té bona part dels seus clients al Vallès Oriental, tot i que també sol treballar en comarques com Osona o el Baix Llobregat. La primera referència his- tòrica a Edificacions Baró és una acta de l’Ajuntament de Granollers de l’any 1842, on es demanava a Fèlix Baró –rebesavi dels actuals propietaris– que tornés a posar les portes de les muralles de la ciutat per protegir-la de grups organitzats de delinqüents. Tot i això, la família sap que Gabriel Baró, pare de Fèlix, ja es dedicava a l’ofici de la construcció. El 1878, Josep Baró –fill de Fèlix– va fundar la primera companyia de bombers municipals de Granollers. El seu fill, Alfred Baró, solia contractar l’arquitecte modernista Manuel Raspall per dirigir algunes de les seves obres. Va ser durant aquella mateixa època quan l’empresa, que aleshores tenia la seu al carrer del Pont- actualment Josep Umbert– va obrir la seva pròpia bòbila als terrenys on actualment hi ha el pavelló del Club Bàsquet Granollers. Va ser sota la direcció de Manel Baró, quan es va crear durant la dècada dels 60 la marca Edificacions Baró. L’any 2000, ja amb Josep i Jaume Baró al capdavant, l’empresa es va establir a la seva seu actual. L’antiga bòbila d’Edificacions Baró, a la cruïlla dels carrer Girona i Pont de Bellavista, els terrenys on ara hi ha el pavelló del Club Bàsquet Granollers, en una imatge de finals de la dècada dels 60 / Arxiu Edificacions Baró

Edificacions Baró, un ofici que ve de família

Jo Brand Comunicació, creativitat feta a mida

Ambients, l’ofici de vestir espais buits

Ferreteria Sirvent, ferreters de barri des de 1942

Herboristeria Pujol, tres generacions d’herbolaris

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

'Joc de cartes' busca les millors postres a quatre restaurants del Vallès Oriental

Un incendi afecta un local ocupat a l’avinguda Sant Esteve de Granollers

Mor Francesc Campaña, cap de la Policia Local de Granollers durant 21 anys

Desallotgen la comissaria de la Policia Local de Granollers per un incendi al menjador

La Clandestina, de Granollers, guanya el 'Joc de cartes' per buscar les millors postres del Vallès

Foc en un local adjacent a un restaurant de Granollers

Bolca un camió que transportava vedells a la carretera de l’Ametlla a Bigues

Sis detinguts en un operatiu policial lligat al mercat setmanal de Granollers

Mor Fina Planas, vinculada al teixit cultural i teatral de Cànoves i Cardedeu

Canovelles negocia la compra d’un solar per fer-hi el mercat