La Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret de l’Illa de Flores, a la Indonèsia Oriental, ha homenatjat el seu poble d’origen, Aiguafreda, amb la reproducció del campanar de la parròquia de Santa Maria. La rèplica és a la ciutat d’Ende, a la mateixa illa de Flores, i va acabar de construir-se al mes de gener, informa Jaume Mollfulleda.
El convent d’Aiguafreda és la casa mare d’aquesta comunitat religiosa, que va néixer al Vallès Oriental a finals del segle XIX, de la mà de Sant Josep Manyanet. Des de llavors, les missioneres han dut a terme tasques evangèliques, com la difusió de la fe catòlica o el foment del culte públic, amb l’objectiu d’instaurar la doctrina de l’Església cristiana. L’alcalde del municipi, Miquel Parella, explica que aquesta comunitat establerta fa 200 anys a Aiguafreda va estendre’s més enllà de Catalunya, com és el cas del noviciat d’Ende, a Indonèsia.
Sant Josep Manyanet i Vives, un sacerdot nascut a Tremp, va ser el fundador d’aquesta comunitat religiosa, el 1874. En aquella època, Manyanet era el secretari personal del bisbe de la Seu d’Urgell, i és gràcies a la seva experiència que va veure la necessitat de fundar dues congregacions, una per a homes i una altra per a dones, aquesta última dedicada a la “formació de famílies cristianes mitjançant l’educació en la infància i la joventut”.
Aiguafreda és el municipi on Sant Josep Manyanet va restaurar la Congregació de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, el mes de març de 1894. Així és com el municipi del Vallès Oriental va esdevenir la casa mare de la comunitat, que ara és repartida arreu del món. Tanmateix, el campanar que s’ha replicat al noviciat de l’illa de Flores és el de l’actual església parroquial de Santa Maria d’Aiguafreda, que va ser inaugurada l’any 1970 per substituir l’antiga, situada a pocs metres, a la plaça Major.
La parròquia és un edifici de línies angulars que entronca amb el racionalisme arquitectònic. Santa Maria destaca, justament, pel seu campanar, format per dos llenços trapezoidals que s’ajunten sense arribar a tocar-se, entre els quals hi ha les campanes i una creu. L’interior és diàfan, amb coberta sense encavallades de ferro i uns vitralls multicolors de disseny abstracte que conté elements figuratius. L’autor de l’edifici és Juan Antonio Cendoya Martínez.
{{ comment.text }}