L’Estanc de Montmeló ha posat a la venda unes insígnies del poble que Josep Maria Elias Molins, avi dels qui avui continuen darrere el taulell del local, va fer a principis dels anys seixanta per vendre als veïns del poble, però, sobretot, a totes aquelles persones que venien de fora a explorar els entorns naturals de Montmeló. “Encara que sembli insòlit, venia gent de fora a fer excursions a Montmeló”, explica Josep Maria Elias Sors, fill de Josep Maria Elias Molins, informa Marta Santisteban.
Amb l’afluència de turistes al poble, les insígnies no van ser l’únic souvenir que oferia l’estanc. El pare del Josep Maria va pensar que “seria una bona idea fer uns banderins amb fotografies de Montmeló i l’escut del poble per vendre als excursionistes”, recorda. Les fotografies, que mostren el Montmeló dels anys cinquanta, van ser fetes pel reconegut fotògraf austríac Adolf Zerkowitz.
Amb tot, realitzar aquells banderins no va ser tasca senzilla: “Per imprimir les 15 fotografies seleccionades, se n’havien d’encarregar 2.000 o 3.000 per a cadascuna; una inversió important que no sabies en quant de temps podries recuperar”, explica Josep Maria Elias Sors. Tanmateix, el seu pare era un home convençut, i les seves idees van tenir èxit: “Havies de tenir ganes de fer-ho, perquè no sabies com sortiria la jugada, però el meu pare estimava Montmeló i ho demostrava de manera fefaent”, assegura.
Avui, l’estima de Josep Maria Elias Molins pel seu poble, Montmeló, continua viva a través del seu llinatge i és palpable en les insígnies de Montmeló que es venen al taulell de l’Estanc. “De banderins no en queden prou per vendre i els guardem com una relíquia, però vam trobar aquestes insígnies i ens va semblar bonic tornar-les a oferir com va fer el meu pare. Ens ha sorprès la rebuda que han tingut, moltíssima gent ja l’ha comprada i la porta orgullosa, estem pensant fins i tot de fer-ne una nova tirada.”
En el seu temps, aquestes insígnies lluïen sovint a les motxilles o les jaquetes dels excursionistes que venien a Montmeló. Avui, les generacions que van viure aquella època, però també les noves, mostren orgulloses aquesta insígnia com a símbol de pertinença al municipi. “Abans de les insígnies no hi havia un escut de Montmeló, així que el meu pare i un artista del poble, de cognom Permanyer, van idear i dibuixar l’escut que hi apareix”.
L’Estanc de Montmeló no és només un local de venda de tabacs i altres articles, és un “servei públic”, com diu el Josep Maria. L’estanc i la família que l’ha dirigit durant tant de temps és com un arxiu vivent de la història del municipi. La família del Josep Maria, arrelada a Montmeló, s’esforça per recuperar la història dels seus carrers, dels seus comerços històrics i de la seva gent en general.
Només cal fer una ullada al seu perfil d’Instagram (@estanc.montmelo) o xerrar una estona amb el Josep Maria, que ha participat activament en l’arxiu del Centre d’Estudis de Montmeló i ho exposa també al seu web florsvioles.cat, i amb els seus fills, per fer un salt en el temps i descobrir com vivien i què feien els veïns del poble anys enrere.
{{ comment.text }}