“La festa major la fem les colles de Blancs i Blaus, i l’Ajuntament ens ha d’ajudar”

Quico Jerez és el nou cap de colla dels Blancs de Granollers. Ha assumit el càrrec aquest mes de gener tot prenent el relleu de Xavi Raich, qui hi va renunciar la tardor passada després de dos anys i mig al capdavant de l’entitat. Jerez té 33 anys i és de Granollers de tota la vida. Format en disseny i producció editorial, treballa a l’impremta de la seva família, Vila Impressor. Apassionat de la cultura popular, ha estat vinculat des de ben petit amb el teixit associatiu de la ciutat i forma part de Blancs des que tenia 19 anys. S’estrena com a cap de colla en un moment complex. L’estiu passat, durant la commemoració del 40è aniversari de la festa major, Blancs i Blaus van fer una crida conjunta a replantejar el model festiu. Com afronta la responsabilitat que li toca assumir com a cap de colla de Blancs? Tenim un repte molt important sobre la taula que no és exclusiu de Blancs, sinó que afecta directament totes les entitats que fem la festa major, i és definir com volem que sigui la festa de cara al futur. Però no és l’únic front que tenim obert, perquè mentre pensem en el futur també hem de treballar per fer la festa major d’aquest 2024. Enguany encara la farem tal com l’havíem fet fins ara, amb l’objectiu de dur a terme la millor festa major per a tothom. En l’última festa major, la sequera els va obligar a fer un Correaigua sense aigua. Repetiran aquest format, si la situació continua sent la mateixa l’estiu vinent? Aquest és un altre repte important que tenim sobre la taula i que tot just hem començat a treballar amb el grup que s’encarrega d’organitzar el Correaigua. Caldrà veure si cal reformular-lo, i com es podria adaptar als temps que corren en cas que fos necessari. La sequera planteja molts interrogants de cara a les activitats d’aigua, però també afecta les activitats de foc. Perquè, si continuem patint estius tan càlids com el passat, els bombers tindran altra feina i ja no podran estar pendents d’allò que pugui passar en una festa major. L’any passat, Blancs i Blaus van fer un pregó conjunt on cridaven a revisar el model festiu. En quin punt es troba, la festa major? Estem en un moment delicat en què s’han posat de manifest diverses problemàtiques. D’una banda, les colles tenim problemes de diners perquè fer la festa major cada cop és més car. De l’altra, hi ha veïns que s’han queixat de les molèsties que els provoquen determinades activitats. Ens hem d’asseure tots a parlar, i ens hem de posar d’acord per plantejar un model de festa que s’adapti a les necessitats de tothom. S’ha referit a les dificultats econòmiques de les colles. Una de les demandes que es van fer l’any passat va ser un major finançament per part del consistori. Fins a quin punt és viable la festa major, amb les subvencions actuals? La festa major es finança amb les barres. És cert que les entitats rebem una aportació de l’Ajuntament, a la qual cal sumar altres ajudes indirectes. Però per poder assumir el cost de tota l’activitat que organitzem al llarg de tota una setmana i mitja, estem obligats a fer molts diners a les barres. Partint d’aquí, el que més ens preocupa és l’impacte que poden tenir tots aquells factors que no depenen de les mateixes colles, com la meteorologia. Si un any plou tres dies, i durant aquests tres dies hem de parar l’activitat i tancar les barres, les entitats ens podem arribar a arruïnar. I la inflació, l’han notat? Sí. Habitualment solem fer pressupostos en funció de les xifres de l’any anterior. Però sempre hi ha alguna partida on fem curt a causa d’algun augment de preu. Això ho hem notat sobretot durant aquests darrers anys, amb les pujades dels preus dels equips de so, per exemple. Hi ha pressupostos que han arribat a augmentar en 600 euros d’un any a l’altre. El setembre passat, l’aleshores regidora de Cultura, Maria Villegas, va declarar a EL 9 NOU que l’Ajuntament estava obert a replantejar el model de festa. Hi ha hagut cap contacte, entre les colles i el govern, per abordar aquesta qüestió? Les colles no solem parlar amb els polítics sinó més aviat amb els tècnics. És cert que la Maria venia a algunes reunions, perquè ella mateixa havia format part de la junta de Blancs i per tant coneix el món de les colles des de dins, però la majoria de decisions que prenem les adoptem juntament amb els tècnics. El que començarem a fer en breu són reunions paral·leles a la taula que s’encarrega d’organitzar la festa major. La idea és tenir dos canals, un que es dediqui a preparar la festa d’enguany, i un altre que comenci a abordar aquest canvi de model. Quin paper hi ha de tenir l’Ajuntament, dins de la festa major? L’Ajuntament ha de donar suport a la festa major, perquè la festa és de Granollers. Però qui fa la festa major som les colles, tant Blancs i Blaus com la resta d’entitats, que van dels Diables a l’Agrupació Sardanista. A partir d’aquí, el que ha de fer l’Ajuntament és el que ha estat fent fins ara, que és ajudar-nos a coordinar i a gestionar. L’última festa major es va tancar amb una segona victòria consecutiva blanca. Aquest any sumaran la tercera? Espero que sí. El fet de guanyar és un premi per qui ho ha fet millor, i nosaltres tornarem a lluitar un any més per fer la millor festa major. Si ho fem tot bé, guanyarem. Tenim bones idees i la gent s’està esforçant moltíssim. D’altra banda, tota la colla està molt unida i molt ben cohesionada. És cert que Blancs està compost de diferents grups que treballen per separat, però quan ens reunim per fer assemblees o dinars tothom coneix a tothom. Per tant, quan ens posem a treballar tots anem a una i les sensacions són molt bones, perquè tota la gent que forma la colla té empenta i ganes de fer coses.

“La festa major la fem les colles de Blancs i Blaus, i l’Ajuntament ens ha d’ajudar”

Perilla la continuïtat de les penyes Pere Anton i Bartomeus a la festa major de Montornès

Els Negres guanyen el concurs de colles de la festa major de Sant Celoni

Els Blaus guanyen la festa major de Llinars

Unes proves disputades encarrilen el Corremonts de la festa major de Sant Celoni

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Evacuat un noi en caure d'un segon pis al barri de Sant Miquel de Granollers

Mor un home per aturada cardiorespiratòria al Mercadona de l’avinguda Sant Esteve de Granollers

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

L’Ametlla fa servir un ramat de cabres per fer el manteniment de les franges perimetrals

Dos detinguts a Cardedeu per pagar amb bitllets falsos de 50 euros a venedors de loteria i comerciant

Onze municipis vallesans obriran franges perimetrals en urbanitzacions entre 2026 i 2027

El govern prioritza el tram Granollers-Terrassa de la línia orbital ferroviària i vol que sigui una realitat el 2033

Un recorregut per les obres de desdoblament de la línia R3 entre Parets i la Garriga

Territori fixa el setembre per iniciar les obres de la variant de Sant Feliu

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys