Figures de pessebre de Castellerçol, ambaixadores de Catalunya a Itàlia

Josep Vives va començar a fer pessebres per entretenir-se. De fet, primer va ser la pintura: va entomar els pinzells just després de jubilar-se. Després va començar a tocar fang i resulta que va trobar la gràcia a modelar personatges de terracota. I com que ja tenia protagonistes, li van proposar fer el decorat, així que es va engrescar a construir diorames amb l’Agrupació de Pessebristes de Castellterçol. “De petits, amb el meu germà, ja en fèiem, de pessebres”, explica Vives, “els muntàvem a un racó de casa i ja eren de guix. Solíem participar al concurs que feien al nostre barri, a Sant Andreu, a Barcelona”. Vives té una traça especial a l’hora de modelar, una mà sensible i alhora original, que fa que els seus personatges tinguin un estil propi, característic, molt allunyat de les clàssiques figures de tipus bíblic. Podríem dir que són més realistes. Solen ser persones de poble o de pagès, que van vestides d’època, d’entre principis i mitjans del segle XX. I totes tenen un deix, un moviment, sempre estan fent alguna cosa: entomen una pala per treure neu, estenen la roba, trien tomàquets o es moquen el nas, tant se val. En Josep sempre les nodreix d’una intenció i això fa que semblin vives. “El fang és dúctil i em permet dotar les figures d’expressió. Busco que siguin espontànies”, diu l’artista. Fa la impressió que, si espetegues els dits, les figures començaran a moure’s dins del paisatge. Tothom reconeix les figures de Vives. És més, a Castellterçol, tothom les espera. Perquè entre pastors, mestresses, traginers o pageses, sempre hi ha algun personatge conegut del poble que fa un cameo dins d’un diorama. Va començar amb el Pep de les Comes, un home que recorda carregant sempre un sac a l’esquena. Després va fer el doctor Salavert, el Miró pastisser, el Girbau lampista, el mestre Mercader... “Ara, sobretot, replico en fang els meus companys de l’Agrupació. Aquest any són dues dones, perquè se m’han queixat que mai les faig a elles. A veure si les trobeu”, somriu, murri, assenyalant amb el cap les pessebristes de veritat que volten per la sala d’exposicions. Entre els diorames que fa ell i les figures que deixa a altres companys, aquest any a Castellterçol hi ha una setantena de les seves creacions, inclosa una coral formada pels seus set nets i dirigida per la Dolors, una altra persona molt estimada al poble. “Totes les figures les faig a casa, les modelo, les coc i les pinto. És entretingut, sobretot trobar-los el gest. I més si són persones conegudes. Potser em costen dos o tres dies de feina. Els més repetits: Sant Josep i la Mare de Déu.” Ara Vives està feliç perquè altres membres de l’Agrupació s’han animat a esculpir les seves pròpies figures. Ell mateix els ha fet formació i assegura que té unes magnífiques i hàbils deixebles, cadascuna amb un estil propi i personal que enriqueixen l’exposició castellterçolenca. L’art de Josep Vives s’ha pogut veure fora de Castellterçol. Ha participat en diverses exposicions biennals organitzades a Catalunya. Però aquest any explica amb orgull que “la Federació Catalana de Pessebristes ha escollit un dels meus diorames per participar en una exposició internacional que es fa a la ciutat italiana de Rieti. És un naixement senzill i humil, que vaig fer fa sis anys, per a la biennal de Girona. Està ubicat al corral d’una casa de pagès, amb personatges envoltats de palla, sacs de gra i oques”. El de Vives és un dels tres pessebres catalans que hi ha en aquesta mostra italiana, organitzada per celebrar els 800 anys de tradició pessebrista. La nit de Nadal farà vuit segles que Sant Francesc d’Assís va organitzar el primer pessebre –en aquell cas era vivent– al petit nucli de Greccio, molt a prop de Rieti i de Roma. Es dona el cas, a més, que la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme ha triat una fotografia del mateix diorama de Vives per fer la nadala de l’entitat d’aquest any. Sembla, doncs, que les figures d’aquest artista castellterçolenc tenen més ganes que mai de moure’s. Si visiteu l’exposició de Castellterçol, feu petar els dits. I ja ens explicareu si alguna de les escenes, més que un diorama, us ha semblat una pel·lícula.

Figures de pessebre de Castellerçol, ambaixadores de Catalunya a Itàlia

“El tatuatge és dels pocs oficis en què el client no té sempre la raó”

Ajuntaments i Diputació reforcen la coordinació per a Sant Miquel del Fai

La connexió entre el poeta Màrius Torres i Sant Quirze Safaja, en una ruta

Vero Merino: “La dansa permet deixar anar les emocions, va més enllà de l’esport”

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Mor a 59 anys Rafael Solis, cambrer històric de la Fonda Europa

[AMPLIACIÓ] Tercer premi de la loteria de Nadal repartit al balneari Blancafort de la Garriga

Granollers ha de tancar unes hores la comissaria de policia per una manca imprevista d’efectius

Venut a la Roca un dècim del segon premi de la rifa de Nadal

Queixes de les associacions comercials de Granollers pel trasllat del mercat setmanal al dia 24

Granollers preveu una plaça de 2.000 metres a Can Baulenas

11.840: un número amb història

Arrenca la urbanització del sector de l’antiga Sati, a la Garriga

Comencen els treballs previs per construir els habitatges d'El Cairó, a Granollers

L'Hospital de Granollers rep una donació de gots adaptats per a la disfàgia