Gustau Erill, impulsor del Ball de Diables de Caldes, va morir durant la matinada de dilluns a dimarts de la setmana passada. Erill era natural de Sabadell, però havia estat molt vinculat al teixit cultural del municipi. Va treballar com a professor de llengua i literatura catalanes a l’institut Manolo Hugué del 1988 al 2011, i posteriorment a l’institut Maria de Bell-lloc de Bigues.
A l’institut de Caldes va trobar alumnes del municipi molt interessats a formar una colla de diables i amb la seva ajuda la van tirar endavant a principis dels anys noranta. “En Gustau ens ho va ensenyar tot sobre els diables: quins vestits fer servir, quines forques, quina pirotècnia. Ell també va redactar les fórmules inicials i finals dels versots, que encara mantenim”, explica Ramon Solé, membre de la colla.
Les primeres passes de l’Escaldàrium també van ser de la mà d’Erill. “La seva aportació va ser clau per a la colla. Quan vam començar va ser molt important per a nosaltres perquè vam aprendre pas a pas d’algú que estava molt en contacte amb el foc. També va ser qui va aconseguir que els diables de Sabadell ens apadrinessin”, afegeix Solé.
Erill també era un apassionat de la història. L’any 2014 va ser comissari de l’exposició del Museu Thermalia “1714. L’assalt a la Bretxa”, on va donar a conèixer el paper de Caldes durant la Guerra de Successió. Als seus últims anys, Erill havia viscut a Monistrol de Calders.
{{ comment.text }}