“Al local hi hem fet base i sabem que, hi vagis la tarda que hi vagis, hi trobaràs algú. Encara que no el coneguis, podràs compartir l’estona, la música i el beure”, escriu la cap de colla dels Blaus

Irene Galán Quan parlem de la nostra festa em ressona sempre un concepte: comunitat. I és que aquesta festa, que dura nou dies en essència, en realitat dura tot l’any. Som Blaus cada dia, amb o sense el mocador posat, perquè el que passa és molt més que gresca, és una cosa intangible. Sovint parlem de tribu, de família, de casa quan ens referim a la nostra gent, i a Granollers hi ha moltes persones que han format i construït la seva vida al voltant d’aquesta festa. És l’element cohesionador que ens recorda que formem part d’alguna cosa més gran.Comunitat és compartir sense distincions, és ensenyar i aprendre, és observar els petits i jugar amb els grans, és el respecte pels ritmes i les diferències. És una escola de valors on construïm esperit crític, respecte, generositat i il·lusió compartida. És sentir-se part d’un tot, saber que sempre hi haurà algú al teu costat. I és que el que ens fa grans a Granollers és que, comprant un tros de tela triangular, de cop, et sents dins d’aquesta comunitat. Els mesos abans de la festa, hi ha gent dedicant moltes hores del seu temps lliure, de forma completament voluntària i altruista, a pensar i cuidar tots els detalls del que faran al seu acte, com decoraran la plaça, com se n’ensortiran per dur a terme aquell “molaria” que van pensar fa un temps, on la capacitat creativa i el potencial de la gent impera, i cadascú aporta allò que coneix bé. I, en paral·lel, molta gent es pregunta com s’organitzarà per arribar a tot. Al local hi hem fet base i sabem que, hi vagis la tarda que hi vagis, hi trobaràs algú. Encara que no el coneguis, podràs compartir l’estona, la música i el beure. És un espai que s’omple d’aprenentatges, de rialles i de feina, on una reunió o una tarda de treball acaba en un sopar distès. És un lloc on les generacions es barregen: els més grans expliquen històries d’anys passats i els petits observen amb ulls brillants el que estan vivint. Amb l’excusa de la festa, a Granollers tenim una eina que crea xarxa. Hi fem amics, hi fem família, hi construïm records que mantenim de per vida. Cada any es repeteixen moments que ja formen part de la memòria col·lectiva: retrobar algú que només veus per festa major, compartir un got en una plaça, improvisar un ball o cridar fins a quedar-te afònica. No calen gaires plans, perquè el més bonic és deixar-se sorprendre sortint al carrer. A Granollers es pensa en festa major com en un cicle persistent. Quan les converses i sobretaules se centren en: “De què aniran aquest any?”, “Vendran alguna cosa nova a la botiga?”, “Qui serà el pregoner?”, “Quines colles noves sortiran?”, “Ens apuntarem a aquell acte participatiu?”, “Quedarem amb els amics per decidir què anem a veure junts de tot l’entramat?”, “Qui guanyarà aquest any?”... Aquestes preguntes són molt més que curiositat: són un exercici voluntariós de compartir vivències, coneixements i complicitats. Per això, quan la gent torna de vacances, sap que allò que l’espera és més que una festa major. És retrobar la ciutat viva, oberta, acollidora. És entrar en un temps festiu on els rellotges perden sentit i el que importa és estar junts. La festa major ens recorda que comunitat no és només una paraula: és un acte constant de cohesió, confiança, generositat i complicitat, i on l’aprenentatge va molt més enllà de la festa o els concerts. Aprenem a escoltar, a organitzar-nos i a confiar, fermament convençuts que cadascú té un paper imprescindible. No importa si ets qui aixeca una estructura, qui passa una rajola o qui mira la cercavila aplaudint. I, sobretot, és la certesa que, a Granollers, la festa major és la manera com construïm la nostra identitat i com, junts, fem xarxa que deixa llegat.

“Al local hi hem fet base i sabem que, hi vagis la tarda que hi vagis, hi trobaràs algú. Encara que no el coneguis, podràs compartir l’estona, la música i el beure”, escriu la cap de colla dels Blaus

La festa, un acte de comunitat