El president de la Colla de Geganters de Sant Celoni, Jordi Deumal, va rebre el Premi Indaleci a la implicació social, que atorga des de fa 13 anys l’Associació Neurològica del Baix Montseny. Fa anys que el president de la colla fa servir els gegants d’esquer per a diferents iniciatives socials.
L’última, l’Onada d’Agraïments, va dur un grapat de gent a voltar amb el gegantó Mau –basat en el propi Jordi Deumal– per una cinquantena de centres sanitaris de Catalunya. La colla el va representar en un Gegantó fa més de 20 anys per dir-li, d’alguna manera, que no marxés de l’entitat.
L’organització del Premi Indaleci ja feia temps que tenia pensat donar-li el guardó. Ell s’ho ha pres amb “molta il·lusió”. “Sempre penso més en els altres que en mi mateix. M’ha agradat molt que es recordin de mi”, confessa Deumal.
Fins que no va sentir el seu nom diumenge a la tarda pels altaveus de l’Ateneu, no sabia que el guardó seria per a ell. Deumal ja tenia pensat assistir igualment a l’entrega. “Sempre que hi ha una exposició, una presentació o alguna moguda a Sant Celoni, si puc, intento anar-hi”, explica.
Els seus 40 anys de militància a la Colla Gegantera i, de retruc, la seva implicació al municipi, l’han fet ser molt conegut entre els veïns. “A mesura que van passar els anys, vaig veure que es podia fer tot un ventall de coses amb els gegants”, explica.
Amb aquesta iniciativa, els Geganters de Sant Celoni van participar en la cursa contra la fam de Barcelona, a finals dels anys 80. I amb el mateix impuls, van continuar carregant els gegants durant maratons –on els membres de la colla se’ls intercanviaven amb relleus– o a pujar cims com la Pica d’Estats o el Puigmal. D’aquesta manera, Deumal volia demostrar una cosa: “Si tot això es pot fer amb un gegant, per què no ho pot fer també una persona?”
40 anys relacionat amb els gegants
La connexió de Deumal amb els gegants ve de lluny. Va ser grup que van començar els Geganters de Sant Celoni el 1981. “Antigament feia cercaviles d’animació amb un grup que es deia Cumatrenbumsa. Aquesta mateixa gent vam anar alternant les cercaviles d’animació amb els gegants i una cosa va anar desapareixent per donar pas a l’altra.”
Admet que no es va “enamorar” dels gegants fins un temps després, el 1982, quan la colla va anar a una trobada a Matadepera. “Vaig descobrir-hi el món dels gegants. Vaig dir que havia de portar una festa com aquella a Sant Celoni perquè tothom la pogués veure i gaudís el que estava gaudint jo.” Els somnis es van complir i el 1989 Sant Celoni es va convertir en Ciutat Gegantera amb una trobada històrica pel municipi, que va aplegar 105 colles.
{{ comment.text }}