De petit, el fotògraf aficionat Juan Tejero havia vist els carrers de Canovelles farcits de botigues: d’aquelles de tota la vida, que es passen de generació en generació. La pressió de les grans cadenes i el comerç electrònic n’ha anat aprimant la presència amb els anys. Per això, Tejero ha volgut homenatjar les irreductibles –les que encara es mantenen dretes, malgrat els vents desfavorables– en una exposició que es va inaugurar divendres passat i es podrà veure a la Sala Arimany del Teatre Auditori Can Palots fins al 19 de desembre.
Hi ha penjades 22 fotografies de 22 comerços amb molta trajectòria, amb els seus responsables, que formen part de nissagues familiars dedicades al negoci. “És un homenatge al comerç de tota la vida. He volgut que hi surtin les empreses més antigues. Les que tenen 60, 50 i 40 anys d’història. Encara me n’he deixat 10 o 12 més, però no les he pogut posar totes perquè l’espai és petit”, explica Tejero. La més antiga –encara que surt del barem que ell apunta– és la carnisseria Arderiu, que ha celebrat els 90 anys aquest 2024. A la foto, s’hi van posar des de la besàvia a la neta. La més nova, en canvi, és la Merceria Juani, dels anys 80.
Pel mig, hi ha una vintena de comerços, cadascun amb la seva història. Però Tejero no en vol posar exemples; diu que es deixaria moltes històries. A manera de recull, podem dir que també hi ha fotos de la Farmàcia Goñi –que acaba de fer 50 anys–, la Bodega Cañas o Electrodomèstics JEMA, que tenen origen cap als anys 70 i que han passat de vendre frigorífics a reconvertir-se en una botiga de petits electrodomèstics. A l’exposició, també quedaran penjades fotografies d’anys posteriors. Entre el llarg etcètera de botigues fotografiades, amb els seus responsables, hi ha el Quiosc Cervantes, el Supermercat Manel i Chari, la Ferreteria Pino, la Floristeria Sáez o el restaurant Pensión Galícia.
Les fotos són totes en blanc i negre, així no hi ha colors dominants i els que visitin l’exposició l’hauran de veure dues vegades per fixar-se en tots els detalls. Tejero s’ha pogut permetre saltar-se aquesta regla només a una foto. “La dona que porta la Farmàcia Font Altaba [vegeu el recull d’aquesta pàgina] em va portar a un despatxet que tenia i em va dir que només volia sortir a la foto si hi apareixia una imatge que té de la seva mare. La tenia penjada a la paret i vaig voler respectar el color sèpia de la foto.”
Molts dels comerços que ha retratat Tejero estan situats als eixos dels carrers Riera, Molí de la Sal o Monturiol, que ell mateix ha redescobert des de fa pocs mesos. “Vaig arribar a Canovelles a 12 anys i, quan vaig tornar del servei miliar, ja vaig anar a viure a Granollers. Des que m’he jubilat, hi he tornat per fer classes de guitarra”, explica. D’aquest redescobriment, i dels canvis que ha vist, n’ha nascut l’exposició. Ja no hi ha ni la botiga de bicicletes ni el restaurant de pintxos ni la casa de queviures que recordava. La realitat, però, és que algunes de les que encara són dretes es quedaran aviat sense relleu.
{{ comment.text }}