En només 25 anys, la festa major de Cans i Ovelles ha aconseguit fer-se un bon lloc arreu de la comarca. L’alcalde de Canovelles, Emilio Cordero, compartia durant la presentació de l’edició d’enguany que quan gent de fora sent parlar de la festa major de Canovelles, en queda meravellada i molt encuriosida. Ho va exemplificar amb el que li ha passat al futbolista Marc Monedero, que en la seva estada a Burgos per l’ascens a l’equip Burgos Promesas ha captat l’atenció de tothom amb el que relata de la celebració.
L’efervescència que genera el fenomen és viva des dels inicis. Tal com expliquen els que ho van impulsar, la idea de crear un model de colles neix d’una preocupació social per incentivar la participació ciutadana. José Orive, regidor de Cultura i primer tinent d’alcalde de Canovelles en el moment de creació de la festa, recorda el context del qual es partia. Als anys 70, el 300% de la població canovellina eren immigrants, principalment provinents d’Andalusia i Extremadura. El poble rural va viure un canvi i una industrialització massius.
Aleshores tenien una festa major típica catalana i pagesa i no hi havia un sentiment de pertinença o cohesió socials. A més, se celebrava per Sant Fèlix, la primera setmana d’agost, coincidint amb el període en què gran part dels veïns baixaven als seus pobles d’origen.
La festa “s’ha fet des del carrer i no des de despatxos”
Per tal de forjar una identitat i més germanor, molts joves van col·laborar en la invenció d’una festa en què tothom tingués cabuda. Durant el primer any es van impulsar moltes de les propostes dels joves i, a còpia de prova i error, es van anar solidificant. És una festa que “s’ha fet des del carrer, i no des de despatxos” i, en part, per això Joan Gilabert, tècnic de festes i cultura des del principi, hi atribueix l’èxit. Tots els ideadors de la festa tenen el mateix record d’uns inicis amb molta empenta, il·lusió i implicació ciutadana.
En un primer moment es van crear quatre colles, seguint els colors del parxís, però al cap de dos anys es van crear les dues mascotes que donarien peu als dos grans grups: els Cans i les Ovelles. Montse Domínguez, que aleshores coordinadora de l’Àrea de Serveis a les Persones, explica que “la ciutadania va respondre molt bé”. Com que no partien de cap història prèvia, la tria de colla va ser “atzarosa, per simpatia per l’animal o pel color”, però “la gent s’ha mantingut ferma i fidel en la decisió des de llavors”.
El model de festa té un clar emmirallament en les colles de Granollers, referent a escala comarcal. Alhora, segons Domínguez, “havíem de fugir de les festes majors del voltant per una qüestió identitària”. Amb tot, el toc distintiu que van voler donar a Canovelles va ser enretirar-hi el factor competitiu: així, tothom que hi participa i s’hi diverteix, guanya.
Això potser ha fet que el sentiment de pertinença a una colla disminuís, o deixés de ser rellevant. Amb tot, és una festa que sempre s’ha deixat endur i fluir en funció de la demanda del poble, tal com recorda Gilabert. Això ha provocat la transformació i fins i tot desaparició d’algunes activitats, com la Nit en blanc o el Cercatasques, que ha canviat de format. Una de les tradicions que s’han perdut és l’imaginari de la història de Cans i Ovelles, que ara tracten de recuperar.
És moment de reflexionar per veure quina direcció ha de prendre la festa
La festa sempre ha funcionat amb tanta empenta que actualment “sobrepassa la mida del municipi”, en paraules de Gilabert. Orive coincideix a dir que “no podem tirar endavant sempre per inèrcia” i considera que la fita dels 25 anys és un bon moment per reflexionar i posar sobre la taula quina direcció ha de prendre la festa. “Es tracta de continuar treballant i cuidant el patrimoni, sobretot per no morir d’exit”. Orive considera clau tornar a escoltar les peticions dels joves, que ara han canviat. Gilabert reitera que “cal tenir antenes i fiar-se dels joves”.
Una de les activitats que s’ha fet des del principi i que, si no es revisa, podria morir d’èxit, és el Concurs de Truita de Patates. Dani Flores, que n’és l’impulsor, va importar la idea d’un viatge al País Basc, on va poder participar en concursos semblants. Se li va acudir que seria important que a Canovelles es fes una activitat així, sense costos i que barregés menjar i joc. Els 21 participants de la primera edició s’han convertit ràpidament en més d’un miler. Flores observa que ha arribat un punt que “s’hauria de regular perquè no sigui perillosa”. Ara mateix, tanta gent cuinant alhora podria ocasionar accidents.
Actualment, participen en la festa 38 entitats, però a l’inici n’eren poques. Les més clàssiques són la Comissió de Sant Antoni Abat, els Diables, els Gegants, Casa Andalusia i Hogar Extremeño. Cirilo Gasco, de Diables, destaca que Cans i Ovelles ha estat i és fonamental per engrandir l’entitat. De 14 components han passat a 40, i ara tenen la Colla Petita, que compta amb uns 30 integrants. A més, han ampliat el catàleg de bèsties de foc.
