Mercè Jubany: “Mentiria per ajudar els altres”

Mercè Jubany és una històrica de l’associacionisme a Cardedeu. El 1995 va ser una de les impulsores de l’Associació de Veïns del Centre de la Vila, entitat que va presidir durant 25 anys. Va deixar el càrrec el mes de març passat, cedint el relleu a Laia Cruixent, filla d’un altre dels fundadors. Jubany va ser una de les creadores de la Fira de Nadal i del Torró Artesà, una iniciativa que va néixer de la mateixa associació de veïns, que amb el pas dels anys va esdevenir un clàssic del calendari nadalenc de Cardedeu, i que a hores d’ara és un referent arreu del Vallès Oriental i més enllà. Altres activitats impulsades pels veïns del centre són l’Aplec de Sant Corneli, que es fa durant el mes de setembre, o el Bicivila. Com a presidenta de l’entitat també ha jugat un paper clau en la transformació urbanística del centre de Cardedeu, i en la preservació del seu patrimoni cultural. Addicta a les xarxes socials?Addicta no, però les utilitzo. Penso que el futur va per aquí, encara que cregui que la digitalització ens està envaint, la qual cosa em fa respecte i em preocupa. Una pel·lícula.Alcarràs, de Carla Simón. Reflecteix la duresa de la vida del camp i dona exemple d’un comportament davant de problemes difícils, mantenint sempre l’equilibri. Un llibre.No llegeixo gaire. Entre la casa i les activitats de l’associació, tinc poc temps. Un restaurant de la comarca.El Tarambana de Cardedeu. Li agrada cuinar?Sí, sobretot per la família i pels amics. Un plat.N’hi ha uns quants, però em diuen que em surt molt bona la vedella amb bolets i el bacallà al forn amb verdures. Una beguda.Un bon vi negre del Priorat. On ha passat les últimes vacances?A Sevilla, per Setmana Santa, amb uns amics. Té previst fer cap viatge?Sí, a Calp (la Marina Alta) amb els amics de tota la vida. Un lloc on perdre’s de la comarca, que no sigui el Montseny.L’entorn rural de Cardedeu. I de Catalunya?La Costa Brava i la Vall d’Aran. I del món?Alsàcia, Àustria, Suïssa, Holanda… Europa m’encanta! Un lloc on no portaria mai ningú?A festes multitudinàries i a macroconcerts. Amb quin alcalde de la comarca aniria a sopar?Amb el del poble, per parlar de Cardedeu. L’última obra de teatre que ha vist.Papers de guerra, al Teatre Auditori Cardedeu. I l’última pel·lícula que ha vist al cinema?No tinc costum d’anar al cinema. Veig pel·lícules a la televisió i m’agraden les romàntiques que acaben bé. Un programa o sèrie de televisió?Els programes de TV3, i les sèries L’Acadèmia i Com si fos ahir. I de la ràdio?El Món a RAC 1. Amb qui es faria una selfie?Amb persones que m’estimo. Un lloc per viure.Cardedeu. Coneix algun grup o músic de la comarca?Els Catarres i Joan Garriga. Ha votat en les últimes eleccions?Sí. Per qui (si ho vol dir)?Pel que vaig pensar que seria millor per Cardedeu. Quin és l’últim regal que li han fet?Un tronc de Brasil, que és una planta, un ram de tulipes grogues, i un braçalet amb 25 pedres minerals blaves i verdes. Tots els vaig rebre el dia del meu comiat com a presidenta al llarg de 25 anys de l’Associació de Veïns del Centre de la Vila. A quina hora acostuma a llevar-se al matí?Des que em vaig jubilar em llevo tard, cap a les 9. Partidària de les migdiades?Sí, al sofà una estoneta. Alguna cançó que l’hagi marcat?Moltes de la “meva època”. Alguna dels Sírex, del Dúo Dinámico, dels Mustang, de Lluís Llach. Quin fons d’escriptori té a l’ordinador?Un paisatge. Esculli una paraula que li agradi.Il·lusió. Quin cotxe té?Un Toyota Aris Hibrid. L’última vegada que ha anat a missa?Per l’enterrament d’una amiga. Un projecte immediat.Assistir a xerrades, reunions i seguir treballant pel poble des de la Comissió de la Gent Gran. Un insult.Qualsevol paraula que faci sentir malament l’altra persona. Una floreta.Bonica. Una olor.La dels camps verds, la del bosc i la de les flors. Un ritual diari.Un bon entrepà i un cafè per començar bé el dia. Una mania.Endreçar. Un personatge històric.La Mare Teresa de Calcuta. Qui li agradaria ser?Una persona que fes feliç a la gent del seu entorn. Un hobby.Anar a caminar cada dia amb el grup que hem fet de caminants. Un lema.“El cor net i el cap dret”. Me’l va ensenyar la meva àvia i jo l’he ensenyat a les meves filles. Què la treu de polleguera?L’avarícia i la prepotència. Què canviaria del seu cos?Moltes coses, jajaja… I del seu caràcter?No ser tan patidora. Una expressió molt utilitzada.“Guai!” Per què o per qui diria una mentida?Per ajudar als altres. Què li fa riure? I plorar?Ric per poca cosa i soc de plorar fàcil. El seu pitjor malson?Les injustícies que estan passant, i veure el món que deixaré al Dídac i la Queralt, els meus néts. Què té a la tauleta de nit?El despertador, un transistor i una foto dels meus néts.

Mercè Jubany: “Mentiria per ajudar els altres”

Guillem Rius: “Una mania? Dormir cada dia”

Marina Vila: “Soc massa perfeccionista”

Jordi Roig: “Soc feliç sent com soc”

Joan Sobrevals: “M’aniria bé ser més impacient”

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Mor a 59 anys Rafael Solis, cambrer històric de la Fonda Europa

[AMPLIACIÓ] Tercer premi de la loteria de Nadal repartit al balneari Blancafort de la Garriga

Granollers ha de tancar unes hores la comissaria de policia per una manca imprevista d’efectius

Venut a la Roca un dècim del segon premi de la rifa de Nadal

Queixes de les associacions comercials de Granollers pel trasllat del mercat setmanal al dia 24

Granollers preveu una plaça de 2.000 metres a Can Baulenas

Arrenca la urbanització del sector de l’antiga Sati, a la Garriga

11.840: un número amb història

Comencen els treballs previs per construir els habitatges d'El Cairó, a Granollers

L'Hospital de Granollers rep una donació de gots adaptats per a la disfàgia