De Parets a l’antiga Roma

Sota la plaça de la vila de Parets es pot fer un viatge al passat. No a través de les restes arqueològiques que s’han trobat en els últims anys a la zona, sinó gràcies al pessebre monumental que enguany s’ha dedicat a l’antiga Roma, segons informa Eudald Sanz. Escenes de la capital imperial i de ciutats menors com Tàrraco o Pompeia són alguns exemples que els visitants podran veure aquest any. També s’hi han representat edificis emblemàtics com el Coliseu, el Panteó o el Circ Màxim amb tot detall. El diorama s’ha construït sobre una superfície de 230 metres quadrats i ostenta el rècord de ser el pessebre de sobretaula més gran de tot Catalunya. Albert Pérez, president de l’Associació Pessebrista de Parets, reconeix que tot plegat és una feina “ingent”. Treballen de febrer a desembre, primer desmuntant la maqueta de l’any anterior i després preparant la de l’any següent. A més, explica que la temàtica romana ha estat especialment difícil perquè s’han hagut de crear des de zero moltes de les figures i escenaris. Tanmateix, es mostra molt satisfet amb el resultat i comenta que tot l’esforç ha valgut la pena. Afegeix que han escollit aquesta temàtica per honorar a Joan Campanera, un membre de l’Associació que va morir l’any passat i que sempre havia volgut elaborar un pessebre que tingués per temàtica la civilització romana. Els voluntaris treballen sobretot amb porexpan per construir els escenaris i amb argila per als personatges. Ho han complementat amb l’utilització d’una impressora 3D per a crear les figuretes més noves, com els soldats romans. El diorama també compta amb alguns efectes tècnics com la il·luminació del volcà de Pompeia o l’evaporació de l’aigua de les termes, inspirades en les de Caldes. El pessebre l’elaboren inspirant-se en espais reals i cercant al màxim de detall possible. Una tendència que ve de lluny, en altres edicions han fet un retrat de l’Antic Egipte i del Canal du Midi de França. Per això, per aconseguir un resultat pròxim a la realitat, cal un combinat de molta documentació, planificació i ganes abans de muntar pròpiament la maqueta. En el muntatge d’enguany hi han participat 13 voluntaris. Pérez reconeix que desitjaria comptar amb més, agraeix l’esforç realitzat i encoratja a qui hi estigui interessat a participar en futures edicions: “No cal ser un expert per venir ajudar, simplement cal predisposició i ganes d’aprendre.” Des del 6 de desembre, quan el pessebre va obrir les seves portes, hi han passat unes 800 persones. Visitants que es van mostrar encantats amb els resultats, segons ha explicat l’organització a EL 9 NOU. El pessebre monumental de Parets romandrà obert fins el diumenge 26 gener, que coincidirà amb la festa major d’hivern. A finals del mes de febrer, després d’una assemblea en què es decidirà la temàtica de l’any vinent, tot tornarà a començar: primer desmuntar, després muntar i finalment exposar.

De Parets a l’antiga Roma

Cavalcades dels Reis d’Orient al Vallès Oriental: horaris i recorreguts poble per poble

Mel i mató

Montmeló recupera la tradició de l’Home dels Nassos

Els Pastorets del Vallès Oriental, poble a poble

LA PREGUNTA

En el seu dia a dia utilitza alguna eina d’intel·ligència artificial?

Segona subhasta de la torre on va viure Fèlix Millet a l’Ametlla després d’un primer intent fallit

Els Bombers rescaten un caçador a Puiggraciós en mal estat de salut

Cinc detinguts en inspeccions a locutoris i botigues de mòbils a Granollers i Cardedeu

Els Mossos abaten a trets un senglars després d'intentar foragitar-lo entre les Franqueses i Granollers

La petjada del 'Glòria' cinc anys després: "He hagut de vendre la casa"

Roben el remolc d’una xurreria aparcat al carrer a Sant Fost

Escorcoll a Sant Fost en una operació de la Guàrdia Civil contra una banda criminal dedicada al tràfic de drogues a escala internacional

Veïns de la ronda Sud de Granollers reclamen inversions com les que es faran al tram nord

Senyals amb els noms de pobles capgirades: el retorn de Revolta Pagesa

El ple de Granollers concedeix la Medalla de la ciutat a Fermí Puig, Francesc Campaña, Mercè Gasch i Frederic Roda i Francina Gómez Ars