Quico Jérez, cap de colla dels Blancs

Quan parlem de la festa major de Granollers, sovint destaquem la juguesca entre Blancs i Blaus, els correfocs dels Diables, l’actuació dels Xics, les ballades amb l’Esbart o amb Passaltpas, les cercaviles i moltes més que em deixo i que més d’un em retraurà. Però, més enllà de l’ambient festiu que omple els carrers i de la singularitat d’una celebració que ja és marca d’identitat de la ciutat i model de referència per a moltes altres, hi ha un element clau que massa vegades passa desapercebut: la major part dels actes són fruit del treball silenciós i desinteressat de la gent de colles. La festa no cau del cel ni es construeix sola. Darrere de cada espectacle, acte infantil o cercavila hi ha hores de feina que no es paguen amb diners. Són hores de gent que se sent seva la festa i que les destina al conjunt de la ciutat perquè, durant nou dies, tothom pugui gaudir d’un programa variat, innovador, obert i gratuït. Tot plegat, amb un nivell de professionalitat que sovint es podria confondre amb el d’una empresa dedicada exclusivament a això. És un esforç immens que no sempre es valora prou. És fàcil pensar que tot funciona per inèrcia. Però la realitat és una altra: si la festa major és el que és, no és per grans pressupostos, grans espectacles contractats o per ser l’última espurna de les festes d’estiu de l’any. Ho és perquè les colles dediquen mesos a organitzar proves, inventar activitats, crear xous i dinamitzar els carrers. Sense aquesta força voluntària, simplement, no existiria la nostra festa. Massa gent consumeix la festa com si fos un producte servit de fora, sense adonar-se que darrere hi ha el veí del costat, la companya de feina o el pare d’un amic que hi han deixat hores de son, esforç i il·lusió. Allò que gaudim de manera gratuïta és resultat d’un compromís personal i col·lectiu. Un compromís que és la base que fa possible la nostra festa. A més de ser un espai de diversió, la festa major permet conèixer els veïns, reforçar els vincles comunitaris i crear records que uneixen generacions. Els carrers es converteixen en un escenari on petits i grans comparteixen moments únics, aprenen a conviure i celebren la identitat de Granollers com a poble. Si no es pren consciència d’aquest valor, la ciutadania que només l’entén com a nou dies a l’agost s’està perdent una gran part del que és realment. La festa major de Granollers no és un esdeveniment externalitzat ni un espectacle de consum. És la festa feta pel poble i per al poble. Per això cal remarcar el paper de qui forma part de colles i entitats, que no són només organitzadores d’activitats, sinó el motor cultural i social de la ciutat. Cada concert gratuït, cada joc i cada cercavila recorden que el valor de la festa no és només la diversió. També és la capacitat d’un poble de generar espais comuns de convivència. Cada cop que un veí o veïna participa en les activitats, no només gaudeix de la festa, sinó que contribueix a mantenir viva una tradició que defineix Granollers. Aquest compromís col·lectiu garanteix que la festa continuï sent un patrimoni accessible, gratuït i autèntic, que forma part de la nostra memòria compartida. La veritable victòria de Blancs o Blaus no es mesura en punts ni proves guanyades, ni en fer la decoració més impressionant o portar el concert més gros. El triomf real és aconseguir, un any més, que Granollers sigui capaç de transformar-se en un espai compartit d’alegria, comunitat i cultura. I aquest triomf és possible gràcies al voluntariat. Valorar-lo, prendre’n consciència i participar-hi activament és l’única manera de garantir que la festa continuï sent el que és: un patrimoni viu, popular i autèntic.

Quico Jérez, cap de colla dels Blancs

Una festa que no cau del cel