Publiquen una nova guia de rutes pel Moianès, dues de cada poble

Salvador Vilà es passa el dia entre mapes, són la seva gran passió. A casa diu que en té de tot tipus d’escales, antics i actualitzats. Pellaire de professió, aquest vigatà format a la Unió Excursionista de Vic assegura que és un geògraf frustrat. Li agrada saber on són els límits dels municipis, on neixen els torrents, quins conreus entapissen el paisatge o quina història s’amaga darrere d’una masia. Caminarà lent, potser, però és que tot li fa curiositat. “Quan vaig d’excursió em fixo en tot. És un tipus d’excursionisme que reivindico. Som hereus de l’escola romàntica de principis del segle XX, quan la gent es parava a parlar amb els pagesos, s’informava del lloc que visitava, buscava documents que n’expliquessin la història.” A la hora d’escriure, doncs, fa el mateix. No només dona indicacions del camí. “L’itinerari és sagrat, és clar. Però si no puc explicar-ne històries, ja no m’hi poso.” L’any 2022 l’editorial Alpina li va proposar escriure un llibre sobre el Lluçanès per a la col·lecció de guies familiars “Els Camins de l’Alba”. Va tenir molt bona acollida, i poc després de publicar-se ja tenia l’encàrrec de fer la guia del Moianès. “És una comarca molt interessant, plena de contrastos, gens monòtona. Amb cims de mil metres, una part sud de cingleres feréstegues, moltes balmes, pedra seca i moltes construccions preindustrials.” Vilà no coneixia gaire el Moianès. Així que per preparar el llibre l’ha estat recorrent durant dos anys. Sol, acompanyat de família, amb la seva colla d’amics “dels dijous” o guiat per persones de la comarca. Ha consultat mapes i molta bibliografia de la Biblioteca de Moià, ha revisat rutes a les xarxes i ha preguntat a la gent del territori. Cap a un centenar de persones de tots els pobles del Moianès l’han orientat en la recerca de camins i dades. I finalment s’ha decidit per 20 rutes, dues per cada municipi. “Van dels vuit als quinze quilòmetres. Són matinals, es poden fer amb tres o quatre hores de ruta. Indico uns horaris d’acord al meu ritme, que és encantant-me en les coses.” I perquè quedi clar que és una guia excursionista, però també un llibre d’històries, Vilà titula cada proposta amb noms tant enigmàtics com suggeridors: “Els argonautes ja la buscaven” es pot fer a Moià, “Un tamariu i un brai” és una ruta per Santa Maria d’Oló, “Tan bell que Sant Antoni s’hi va aturar a descansar” per Collsuspina o “Del castell al forn de pa, tot cantant el Miserere” parla de Castellcir. “Al llibre hi explico més de seixanta històries de temes diferents i hi surten 21 personatges històrics. Així que m’he divertit posant noms curiosos a les rutes. He triat una mescla entre els entorns més coneguts i d’altres que potser no ho són tant, però que valen la pena perquè hi anem a trobar alguna curiositat.” Vilà proposa visitar llocs populars com el Molí de Brotons, els castells de Calders i de la Popa, l’església de Sant Julià d’Úixols, la colònia Jorba o el dolmen del Pla de Trullars. Però també descobrir un vèrtex hidrogràfic poc conegut de Collsuspina, l’únic punt de la comarca on les aigües desfilen cap al Besòs, el Llobregat i el Ter. Poca gent sap on és el cim de Sang-i-Fetge, a Marfà. O potser no han pujat mai al Serrat del Sant Joan, de 1.069 metres, el cim més alt del Moianès, malgrat que molts pensen que el sostre de la comarca és el Puig Rodó o el Grony de l’Oller. “El llibre és una radiografia del paisatge del Moianès i de tota la riquesa material i immaterial del territori. Parlo dels usos del sòl, de la funció de molins i poues, d’episodis de bruixeria, dels mosquits de l’Estany, de la Cabra d’Or, els Sots Feréstecs o els poemes de Màrius Torres. Tot m’impacta i m’interessa.” Vilà deixa clar que aquesta és una guia per a excursionistes que coneixen els codis bàsics de comportament a muntanya: respectar els camps, tancar les cledes, portar els gossos lligats, no fer xivarri. “A Catalunya el 70% de camins són privats. Hi hem de poder circular, perquè, també ho explico a la guia, els excursionistes som respectuosos.” És conscient que la muntanya s’ha massificat i això és un risc per a un medi natural fràgil. Però també creu en la utilitat pedagògica dels llibres: “Abans, la majoria ens iniciàvem en centres excursionistes. Ara, guies com aquesta poden ser útils per divulgar com s’ha de circular pels camins”.

Publiquen una nova guia de rutes pel Moianès, dues de cada poble

Moià tanca l’1 de juliol els contenidors d’orgànica i rebuig

“A gaudir, però si puc ho peto”

Protesta a Moià contra la supressió de línies a l’Escola Josep Orriols i Roca i a l’Institut Moianès

El nou Tosca de Moià comença a agafar forma

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Dos regidors de Vilanova marxen del govern i presenten una moció de censura conjunta amb l’oposició

Troben un cadàver en estat avançat de descomposició a Santa Maria de Martorelles

Els Mossos investiguen la causa de les ferides greus d'un home atès en un carrer de la Garriga

Crema una pila de ferralla a l’empresa Ferimet de Granollers

Ferit greu un operari en caure dins d'una rasa de tres metres de fondària en una obra a la Garriga

Una avaria deixa sense aigua uns 300 habitatges a Granollers

Aina Machuca: "Dinava el mateix abans de cada gala d''Eufòria"

Les obres de la piscina de Sant Celoni encaren la recta final abans de l’estrena, al juliol

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

Granollers obre un 'village' amb música, exposició de bicicletes, botigues i pantalla gegant per seguir el Grand Départ