Tanca la pastisseria Colomer, de Granollers, després de 60 anys

La Pastisseria Colomer de Granollers abaixarà la persiana el diumenge 12 d’abril, després de 60 anys elaborant dolços artesans de tota mena al carrer Joan Prim. Així, passarà a la història com una de les darreres pastisseries tradicionals de la ciutat a abaixar la persiana, i s’acomiadarà de la clientela amb una última mona de Pasqua. Tomàs Colomer és el més jove de la fornada de pastissers històrics de Granollers. Ara, se suma a la llista dels que han anat plegant els darrers anys, per jubilació i sense relleu. Va aprendre l’ofici de la mà del seu pare, Valeri Colomer, impulsor de la botiga als anys 60. Origen a París A principis de la dècada, quan el petit Colomer tenia tan sols dos anys, la família de Granollers va mudar-se a París buscant noves oportunitats. En Valeri va començar a treballar en una pastisseria a París, on va passar-se sis anys i va ascendir fins a primer operari. El 1965 van tornar a Granollers, decidits a obrir una pastisseria pròpia, i així van fer-ho: El 17 de desembre de 1966 van inaugurar Colomer, al mateix carrer Joan Prim, quatre cases més amunt de l’actual local. La façana de la primera botiga Colomer el dia de la inauguració, el 17 de desembre de 1966 | Família Colomer En Tomàs va començar a treballar amb son pare amb 21 anys, quan acabava de tornar de fer el servei militar. El jove va perfeccionar l’ofici amb una estada d’un any a la mateixa pastisseria de París. El 1979, van comprar la casa del número 242 i van tirar-la a terra per construir-hi, de zero, l’obrador més gran de Granollers. Era una filosofia diferent a l’habitual, reflexiona el fill: “obrador gran, botiga petita”. En Valeri va morir poc després, el 1991, i l’any següent, amb 34 anys, el seu fill ja va agafar les regnes del negoci amb l’ajuda de la mare, que va continuar portant la comptabilitat. Ja s’havien instal·lat a l’actual local, amb un obrador "visionari" i “revolucionari” que comptava amb els primers forns elèctrics de la ciutat, que encara conserven. El relleu de la mare el va prendre la dona d'en Tomàs, Mari Luz, i així fins ara. Una comunitat pastissera unida: Bassi, P. Bretcha, Ca l'Espinasa, Farnés, Puigdomenech, Torres, El Racó i Colomer es trobaven rutinàriament a la Fonda Europa Tortells, pasta seca, braç de gitano… La Pastisseria Colomer ha elaborat dolços catalans de manera tradicional durant més de mig segle. Però no han estat sols. Granollers ha tingut grans pastissers, i de fet, amb molt bona relació entre ells. Bassi, P. Bretcha, Ca l’Espinasa, Farners, Puigomenech, Torres, el forn de pa El Racó i Colomer es reunien rutinàriament a la Fonda Europa, confessa el pastisser. Compartien les alegries i les penes, com havien anat les vendes, quins productes havien anat millor i quins pitjor… I així es posaven d’acord per establir una forquilla de preus comuns. En Valeri Colomer ja formava part d’aquest petit gremi, i després de morir, va entrar a formar-ne part en Tomàs, molt més petit que la resta, però que van adoptar com a un fill. Els pastissers, lluny de la competitivitat salvatge, formaven un gran equip. De fet, durant quatre anys van tenir un estand comú a la Fira de l’Ascensió, on treballaven braç a braç, “tots a l’una”. Una imatge antiga a l'obrador de la Pastisseria Colomer l'any 1966, amb en Tomàs al mig, mirant a càmera | Família Colomer “No sempre hem sigut els número ú”, reconeix el pastisser, però els darrers anys han rebut un allau de clients. “Estem desbordats", asseguren, i creuen que es deu al fet que les pastisseries tradicionals del centre de Granollers han anat tancant. Moltes persones no volen les “noves degustacions”, que sovint venen prefabricades o congelades, apunta Colomer. Al contrari, prefereixen els productes acabats de fer i amb més marge per personalitzar els dolços. No hi ha relleu, i "ho entenc perfectament" “Els pastissers han anat jubilant-se i no hi ha relleu.” L’ofici està morint, perquè, a diferència de Colomer, els fills ja no volen seguir amb les pastisseries familiars. “Han dit no a aquest estil de vida, i ho entenc perfectament.” De fet, Colomer reconeix que va recomanar als seus fills que estudiessin i es dediquessin a una altra cosa, perquè la vida de pastisser és molt sacrificada. Sense horaris, entre vuit i 12 hores cada dia, de dilluns a diumenge, i “com més festiu, més feina”. Tanmateix, l’agraïment per la clientela i per la rebuda de Granollers és indiscutible. La parella s’ha esperat a la jubilació de Luz per tancar la botiga. Colomer ja en té 67, i duu dos anys en jubilació activa. El darrer dia havia de ser l’últim diumenge de març, però els clients van demanar-los una última mona de Pasqua. Així ho faran, però sense figures de xocolata: tan sols la pasta tradicional. El 12 d’abril serà l’últim dia per acomiadar-se d’en Tomàs, la Mari i de la tradició pastissera a Granollers.

Tanca la pastisseria Colomer, de Granollers, després de 60 anys

Adeu al Peu Xic de Cardedeu

Nora Hortolà, nova presidenta de Gran Centre de Granollers

Giralt tanca la sabateria després de 15 anys a Granollers

La merceria Vetes i Fils, de Sant Celoni, tanca per jubilació després de quatre generacions

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

L'escola Cervetó de Granollers canvia de mans 58 anys després

Mor a 82 anys José Luis Mingote, de Parets, exmecànic de Derbi

Puiggraciós acomiada les monges benedictines aquest dilluns després de 53 anys de presència estable

Rebuig veïnal a Cardedeu a una promoció d'habitatges protegits al parc de la Serreta

Desarticulen una organització dedicada a l'explotació sexual de dones en prostíbuls de Granollers

Una motorista ferida greu per un accident de trànsit amb un cotxe a l'AP-7 a Mollet

La comarca cedeix a la Generalitat 17 solars més per fer-hi uns 500 habitatges

Adeu al Peu Xic de Cardedeu

El Vallès Oriental, a la cua de les comarques metropolitanes en creació d’habitatge protegit

Enllestida La Termal, l’edifici pioner d’alta eficiència energètica a la Garriga