Maria Àngels Vilà va començar a fer el seus primers gegants a les golfes de casa, entre estona i estona. “Abans només havia anat a veure cercaviles i m’agradaven. Però, més enllà d’això, no tenia cap vinculació amb una colla”, explica Vilà, que és veïna de Palautordera. Treballa netejant cases, encara que dedica part dels seu temps lliure als gegants.
Des que s’hi va iniciar, l’any 2005, calcula que ha creat unes 25 figures, entre gegantons i capgrossos per a escoles i colles. “Hi ha col·leccionistes que reconeixen els meus gegants per la marca del cartró, que es va sobreposant”, explica Vilà.
Està contenta, perquè fa unes setmanes van recuperar els gegants de l’Escola L’Alzinar de Campins amb tota una colla de professors i alumnes. De fet, els va idear ella, ara fa gairebé 20 anys, quan la seva filla n’era alumna.
“Havíem de fer una festa de les escoles rurals del Baix Montseny, les ZER, i recordo que amb l’AMPA dèiem de fer una cosa que no s’hagués vist mai. Sabíem que hi havia altres escoles que en tenien, de gegants, per això vam prendre aquesta decisió.” I tal dit tal fet, sense tenir-hi cap experiència, va començar a encolar i pintar uns gegants que va anar fent sobre la marxa. Es va fixar en d’altres que havia anat veient.
I la colla de Sant Celoni li va deixar el seu gegantó, per poder fer-ne el motlle. Després va encarregar els cavallets de fusta per poder aixecar els gegants i la seva mare els va fer la roba. I aviat ja els venir ballant. Eren la Rosalina i en Miquelot, dues figures de gairebé tres metres que recordaven a dos mestres de l’escola de Campins.
Vilà havia pensat que després d’aquella aventura no en tornaria a fer mai més, però li va tornar a sonar el telèfon. Les escoles vivien aleshores una mena d’esclat de fal·lera gegantera. Totes volien tenir els seus gegants. “Trucaven a la colla de Sant Celoni i, com que no podien ajudar-los, els enviaven a mi.”
I així va passar unes quantes vegades: amb l’Institut Baix Montseny de Sant Celoni, primer, i amb l’escola bressol El Blauet, després. També li van encarregar tres capgrossos per a l’escola l’Avet Roig i, al mateix centre, va ajudar a refer la seva geganta. I va fer sis capgrossos i dos gegantons per a l’escola de Vallgorguina.
En aquest temps, Vilà ha creat figures de persones, bèsties i fins i tot la imatge personificada de la Torre Roja de Sant Pere de Vilamajor, per a la colla del poble. A casa en té pocs: la Naiada i el Drac Gork, que treuen a passejar sota el nom de Colla Gegantera del Baix Montseny. Els altres són a les escoles, sobretot. Ella admet que mai ha ballat dins de cap gegant; tampoc hi ha vist necessitat. En canvi, crea figures perquè és el seu hobby. “Així em marxen les cabòries.”
{{ comment.text }}