Camilla Garau: “Ara és moment de cuidar altres coses que potser teníem descuidades”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONSCamilla Garau, de 31 anys, va néixer en un municipi de la Llombardia, una de les regions italianes més castigades pel coronavirus. Està confinada, amb la seva parella i una amiga, a Sant Pere de Vilamajor. Per què va decidir marxar d’Itàlia?.Durant els meus estudis d’educadora social vaig fer un Erasmus i em va tocar a Madrid. I allò em va encantar: l’experiència, aprendre castellà... Estava segura que tornaria a Espanya, no sabia ni on ni com. I quan vaig acabar la carrera vaig decidir prendre’m un temps per descobrir el món. Ara ho explico així, però llavors va ser una mica més caòtic. I va tornar cap a Madrid?Sí, fent autostop, perquè allà hi tenia una amiga. Però vaig continuar viatjant, sempre amb carsourcing o autoestop. Primer, a València i, al cap d’un temps, a Formentera. De fet, Formentera la vaig conèixer amb una pel·lícula, Lucía y el sexo. Vaig dir-me: “Guau, jo haig de descobrir aquesta illa!” Hi vaig estar sis o set mesos, una temporada d’estiu, i vaig conèixer molts catalans. Però vaig continuar el meu viatge. Per què?No volia tornar a Itàlia i volia continuar aprenent espanyol. Penso que quan aprens un altre idioma et canvia també la identitat. I on va anar a parar?A les Franqueses. Una amiga vivia en una masia i tenia una habitació a llogar. La idea era quedar-m’hi tres mesos i vaig ser-hi tres anys i mig. Carai!Sí. Llavors vaig començar a treballar com a educadora social a Barcelona. Vaig establir-m’hi un parell d’anys a la ciutat i després vaig tornar a les Franqueses. De l’octubre que soc a Sant Pere. El seu aterratge al Vallès Oriental sembla casual.Sí, potser sí. Però és que també tenia ganes de trobar un lloc més fix, amb gent afí... I també va coincidir amb el moment del descobriment de la meva identitat sexual. Amb els anys, crec que això també va ser una motivació per marxar d’Itàlia. Per què?Fa 10 anys a Itàlia ser lesbiana no era tan fàcil. Allunyar-me del meu context penso que em va ajudar per créixer, encara que el meu context de família i amics fos molt obert. Ho vaig necessitar per construir la meva identitat. Ha estat més fàcil construir-la aquí?Per a mi, sí. Sobretot a Barcelona vaig conèixer molta gent feminista, molta gent lesbiana. Les meves primeres amigues van ser d’aquest col·lectiu, encara que tampoc no estava tancada a altres mons, és clar. I ara que ho miro amb distància, crec que em va ajudar i va ser necessari. Com va néixer la seva vocació d’educadora social?De petita que m’agrada estar amb gent. I d’adolescent vaig conèixer alguna educadora social i m’apassionava bastant la seva feina. Vaig fer la carrera a Milà i em va encantar, tant per les companyes com per les professores. Però ara m’he adonat que és una feina que cansa moltíssim i que has de tenir moltíssima energia. Ara estic estudiant fusteria. Un canvi radical.Vaig començar el grau mitjà de Fusteria l’any passat i, aquest any, per qüestions de salut, no he pogut acabar-lo. No sé si ho faré, però la meva idea seria unir els dos mons: el de la fusteria i el de l’educació social. La fusteria pot ser una eina molt potent per a l’educació, sobretot en noies i nois joves: la lentitud, la manera de projectar, alguna cosa feta amb les teves mans... Ara ho tinc en stand-by, però hi tornaré. Manté contacte amb la seva gent de la Llombardia?La meva família i els amics, per sort, estan bé de moment. Però la situació és desesperant, molta incertesa. Procuren viure-ho molt tranquil·les. És un moment d’aturada i de cuidar altres coses que potser teníem oblidades o descuidades. Camilal Garau, vilamajorenca de Rho (Itàlia) / Griselda Escrigas

Camilla Garau: “Ara és moment de cuidar altres coses que potser teníem descuidades”

Montmeló adjudica per 3,4 milions la urbanització de la segona fase de la llosa del túnel ferroviari

Un missatge per la pau, premi del concurs de portades d’EL 9 NOU

El Portal Vell, de Lliçà d’Amunt, entra a la guia Michelin

El mirall del joc del calamar, però a la japonesa i amb jocs més psicològics

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

La Torreta tria retirar el mural de Lamine Yamal de la plaça Valldoriolf

El Portal Vell, de Lliçà d’Amunt, entra a la guia Michelin

El govern prohibeix l'accés al medi natural als 20 municipis vallesans de la zona infectada per pesta porcina africana

Un ferit greu en una col·lisió de tres vehicles a la C-35 a la Roca, a l'altura de la Roca Village

Troben una granada a l’armariet d’un treballador acomiadat a Montornès

Europa amplia les restriccions per la pesta porcina, que ja arriben a 20 municipis del Vallès Oriental

Detingut un jove de 22 anys que va atropellar una agent de Mossos a la comissaria de Sant Celoni i va fugir

Cinc detinguts a la Roca en un dispositiu per evitar estafes i furts durant el Black Friday

Granollers tallarà quatre dies l'avinguda Sant Esteve per acabar-la d'asfaltar

Presenten una foto panoràmica inèdita de fa un segle de Granollers