Carme Diaby: “Amb el que he patit sento l’ansietat d’ajudar els altres”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Carme Diaby, de 25 anys, va patir abusos sexuals quan era nena. És una víctima que ha fet el pas de denunciar els fets i ara lluita perquè no li torni a passar a ningú més. Ho fa amb un somriure al llavis, un somriure valent. Quan va arribar a la comarca? Hi vaig arribar amb 14 mesos. El meu pare va aterrar a Mataró buscant feina. A partir d’un amic, va trobar-ne al taller de Can Castells. En aquell moment en Jordi Castells mai no havia vist un negre. Li va dir: “Hi ha feina, però per escombrar i coses així.” I el que havia de ser una feineta de dos o tres dies s’ha convertit en una feina de molts anys. En Jordi i el meu pare van establir un vincle molt fort i en Jordi va decidir que el meu pare es quedés al taller. Primer va venir el seu pare, doncs. Sí. La meva mare era al Senegal i, en un viatge del meu pare, es va quedar embarassada de mi. Quan ell tornava a ser aquí, li va dir a la Carme, la dona d’en Jordi Castells, que volia portar la seva família cap aquí. I la Carme va fer papers, papers, papers... i al final vam venir tots plegats. En realitat, jo havia de néixer aquí. Va néixer a Dakar de casualitat? Sí, sí, de casualitat. Els papers es van ajornar i la meva mare no va poder viatjar fins a néixer jo. I he tingut una infància superbé, vam viure al taller dels Castells durant cinc anys o així. Va créixer en un taller on es fan escenografies de teatre i cinema... Era supermàgic i em portaven a tot arreu: a teatres, a concerts... De tot. Al meu món, perquè el món africà també és molt especial, imagina’t viure en un lloc de fantasia, on cada mes canvia l’escenografia que s’està construint i veus amb els teus ulls com creix allò... Em sembla que em va obrir la ment per dir: “Què guai!” I per preguntar molt. Els Castells sempre han estat molt liberals i m’han explicat molt. Després vam venir a viure a Granollers perquè la meva mare va tenir el meu germà i érem molts. La meva mare trobava a faltar la comunitat africana i, al taller, li quedava lluny, se sentia sola. Tot i aquests antecedents, no s’ha dedicat al teatre. No. Soc treballadora familiar a l’Ajuntament de Granollers. Això em va bé perquè amb el que he patit sento l’ansietat d’ajudar els altres. Una ansietat que fins i tot pot semblar malaltissa. Però és que em sento molt bé ajudant. Amb el teatre o amb l’art també pots fer-ho, però no de la mateixa manera. El meu germà, en canvi, sí que ha triat aquest camí i està estudiant cinema. Com a treballadora familiar es deu trobar situacions molt dures. Crec que el que he patit m’està servint per connectar amb la gent, amb les persones per a les quals treballo. O sigui, és un vincle que em sembla que va més enllà de la relació professional. Pensa també que només fa un any que hi treballo. I d’acord que jo ajudo gent, però és que ells també m’estan ajudant. El que li passa o li ha passat a la gent per a la qual treballo m’ha ajudat també a saber mirar-me a mi mateixa. L’ empatia que sent amb altres víctimes no vol dir arrossegar una càrrega? No seria més fàcil dir: “Au, oblidem-ho i deixem-ho estar”? No. Al contrari. És que jo crec que recordant les coses és quan més feina fas. O sigui, no puc esborrar el passat. Llavors, si hi torno i accepto certes coses, és quan podré avançar. Ho crec de debò. Si més no, és la meva manera de fer: descobrir quines seqüeles tinc, què és el que em va passar, què és el que em van fer... Durant la resta de la meva vida sempre tindré certes coses amb les meves parelles o amb els meus fills quan els tingui... I cada vegada hauré d’anar enrere. Però jo vull tornar enrere d’una manera sana. Com s’imagina d’aquí a uns anys? Ui, apunto molt alt [riu de tot cor]. M’agradaria ser ambaixadora del Senegal pel tema d’abusos sexuals. I tant que sí! O ministra o el que sigui en educació. Això és el més important. Puc fer molta feina. Carme Diaby, treballadora familiar / Griselda Escrigas

Carme Diaby: “Amb el que he patit sento l’ansietat d’ajudar els altres”

Júlia Barbany torna amb Las Huecas a la Beckett de Barcelona

Can Pedrals estrena il·luminació

El torró de crema d’Artidolç, de les Franqueses, tercer de tot l’Estat

El premi Home dels Nassos de la colla dels Blaus de Granollers ja té candidats

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Desallotjats veïns d'un pis en un bloc a Granollers per filtracions d’aigua

Interrompuda la circulació de trens entre Granollers i Sant Celoni per un atropellament

Un habitatge de Sant Esteve ha estat escollit entre els 50 millors del món fets amb maons

Canovelles compra l’aparcament de Can Palots per fer-hi pisos

El Baix Montseny és la zona que més ha crescut en població en els últims 14 anys, en un 13%

El PSC escull David Morales per rellevar Nacho Simón a l'alcaldia de Lliçà d'Amunt

L’Ajuntament de Cardedeu es planteja deixar d’organitzar la festa de Cap d’Any

Una esllavissada provoca la caiguda d'un talús i una vorera al barri del Serrat de l'Ametlla

Nacho Simón: "Marxo amb els deures fets i us deixo en bones mans"

Vilanova multa amb 1.200 euros dues membres de l’associació de dones per tallar una via cinc minuts