Ceràmica distingida i reconeguda

Toni Cumella Vendrell (Granollers, 1951) ha estat guardonat per part de la Generalitat amb el Premi Nacional d’Artesania 2017. Es tracta d’un reconeixement més a sumar a una llarga llista de distincions que tant ell com Ceràmica Cumella han anat rebent últimament. L’empresa familiar va ser fundada l’any 1880 quan Josep Regàs Cruells, procedent de Breda (la Selva), va decidir establir-se a Granollers i va posar en marxa un obrador dedicat a la producció de testos, olles i cassoles al mateix lloc on són ara [al carrer Girona, 87]. A finals del segle XIX la zona de la via del tren oferia la possibilitat de comptar amb una argila molt preuada per a la producció artesanal de peces de terra cuita. Eren temps –així es destaca al llibre L’ofici de rajoler, obra de Pere Cornellas i Paco Cruz (Alpina, 2010)–, en els quals Granollers destacava pel nombre de forns i bòbiles que tenia. Entre els més coneguts es trobaven: les bòbiles d’en Baró, de l’Estrella, d’en Genevat i d’en Font, i els forns d’en Baró, d’en Cisquet de Terrassa, del Cubano, d’en Genevat, d’en Massat, d’en Mainou, d’en Ventura el Músic, del Rayo, del Ros, de les Escombraries i d’en Sopes. Com ja és ben sabut, el 1897 els rajolers Jaume Mainou (identificat com a “blau” pels seus seguidors) i Josep Bonet (“blanc”, conegut com en Rayo) van fer una juguesca per veure qui era capaç de fer més rajoles en una hora. Aquest va ser el fil conductor que van fer servir l’any 1983 un grup de joves de l’associació de veïns de Sota el Camí Ral per posar en marxa l’actual model de festa major granollerina. Tot homenatjant aquells rajolers, blaus i blancs competeixen cada any a veure qui fa més festa. Tancat el parèntesi sobre forns, bòbiles i festa major, tornem de nou a l’empresa Ceràmica Cumella per situar-nos en els primers anys del segle XX. Consolidada la fabricació artesanal, els Cumella i família van passar a la producció destinada a la fabricació. Van ser anys en els quals van treballar conjuntament en Joaquim Regàs Cruells [germà del fundador] i els germans Antoni Cumella Serret i Montserrat Regàs Serret. En aquesta nova etapa, l’Antoni va començar aviat a apostar per la creació artística. Els resultats són ben coneguts. En pocs anys el nom d’Antoni Cumella es va començar a associar a ceràmica artística, resultat de moltes hores de feina i de recerca amb nous materials. El seu treball es va inserir de ple en les avantguardes de la postguerra i la seva obra es va sumar al corrent informalista en el tractament del gest, del traç i de les textures. Quan mor l’Antoni el 1985 després de ser àmpliament reconeguda la seva trajectòria, el negoci familiar passa a mans del seu fill Toni, enginyer industrial. Orgullós de la gran experiència artística viscuda al costat del seu pare i la seva mare, Agnès, en Toni va treballar intensament per perpetuar el llegat familiar al mateix temps que va obrir el forn a nous plans tot apostant per la incorporació de la ceràmica en l’arquitectura. Aquesta nova responsabilitat el va allunyar, però, d’algunes de les seves passions: entre les quals la fotografia i l’afició a la muntanya. Malgrat les dificultats –anys de crisi econòmica inclosos– va fer realitat el seu projecte en comptar amb l’assessorament i ajuda de prestigiosos arquitectes. Enric Miralles, Josep Maria Botey, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres, Enric Sòria, Jordi Garcés, Renzo Piano, Kengo Kuma, Carme Pinós i Amanda Lavete formen part d’aquest grup de professionals que hi van confiar. Edificis singulars d’arreu del món mostren a hores d’ara el segell inconfusible de la seva ceràmica. A Granollers, el resultat del seu treball es pot veure a la Fundació Adolfo Montañá Riera; a una de les portes d’entrada de la Fonda Europa; al Gra –una obra que ell sempre ha considerat que podia haver estat més ben rematada–, i a les plaques que marquen els punts quilomètrics de la Mitja Marató. Ja planificat pels arquitectes Ramon Sanabria i Lídia Planas, l’edifici sanitari que s’està construint a l’antic solar de Policlínica presentarà també la ceràmica de can Cumella. Casat amb Concepció Escobet i amb dos fills, Guillem i Arnau, en Toni espera que el taller tingui continuïtat per molts anys. Com ell va fer al costat del seu pare, ara és en Guillem, representant de la quarta generació, qui aprèn al seu costat les claus de l’ofici de mestre artesà de la ceràmica.

Toni Cumella, ceramista

Ceràmica distingida i reconeguda