Ceryl de Veer: “Els holandesos som camaleons que ens adaptem allà on anem”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Ceryl de Veer, de 47 anys, va créixer en un poble del sud dels Països Baixos. Va conèixer la seva dona gràcies a Erasmus, l’holandès de Rotterdam que dona nom als intercanvis universitaris. Viu feliç a Vallromanes. Va conèixer la seva dona als Països Baixos gràcies a Erasmus, oi? Ella feia el típic Erasmus, però el meu sogre és català i la meva sogra és holandesa. Així que el feeling va ser una mica més fàcil. Primer vam intentar que ella visqués a Holanda, però llavors no era gens fàcil. Com a espanyola era certament complicada la integració allà, sobretot per accedir llocs directius en les organitzacions. Aleshores la meva dona va fundar la seva empresa d’enginyeria aquí fa uns 20 anys. I jo la vaig seguir... Amb una mica de por? No gaire. Em sembla que soc un bon holandès. Diuen que els holandès som camaleons que ens adaptem allà on anem. No sé si és genètic o no, però ens adapten fàcilment a les diferents situacions. I el meu pare també havia viatjat molt. De manera que també tenia exemple a casa. No m’era aliè. I vaig tenir la sort de trobar una empresa holandesa del món ramader que volia provar en el mercat espanyol. I com van arribar a Vallromanes? Vam començar a la costa, al Maresme. Tot era molt maco, però la concentració de la gent m’angoixava molt. Tothom vol ser a primera o segona línia de mar i, per tant, no hi ha lloc, no hi ha aparcament, no hi ha tranquil·litat... A més, la meva empresa va instal·lar la seva nau a Granollers. I voltant pel Vallès Oriental vam trobar Vallromanes, que tenia tranquil·litat, espai i el caràcter de poble petit que m’agrada. I tampoc hem desconnectat del tot del mar, el tenim tocar. Li va sobtar res quan va arribar a Catalunya? Mai no havia estiuejat en un càmping amb els pares com han fet molts i molts holandesos de petit. El primer contacte va ser als 24 anys i vaig entrar de ple a Catalunya. Sobta el seu nivell de català. Com el va aprendre? De la meva generació d’holandesos, soc dels pocs que s’han pres seriosament el tema del català. Molts dels que conec viuen a Barcelona i segurament tenen menys necessitat de parlar-lo allà. No vull dir que no l’entenguin, però no el parlen gaire. En el meu cas, en primer lloc va ajudar la meva família (la meva dona, els meus sogres, la iaia...), tothom el parlava i em parlava en català des del primer dia aquí. I inicialment vaig tirar molt de la tele, de les notícies de TV3, i també dels diaris. Això ajuda moltíssim. I, a més, tenia la necessitat i hi veia punts a favor amb el català per a possibles clients. Em dedico al món ramader. Quan has d’anar a Girona o a Lleida i allà els parles en català, t’adones que se t’obren les portes. Penso que la gent agraeix aquest punt d’esforç. A la feina m’ha ajudat molt això de ser “l’holandès que parla català”. A més, lingüísticament, el català està més a prop de l’holandès que el castellà. Vostè que s’hi dedica professionalment, quin nivell té el porcí català? És potent. A hores d’ara hi ha més caps d’animals a la zona de Lleida i Osca, i ha baixat una mica a Barcelona i a Girona. La pressió pel medi ambient és forta aquí i, per tant, s’han de buscar noves destinacions a Ponent i a l’Aragó. En els últims 10 o 15 anys, allà ha crescut molt i per aquí no ha crescut gaire. S’ha mantingut bastant. I el sector té futur? En els últims 5 o 10 anys, el nivell d’innovació i tecnificació a les granges de Lleida i de l’Aragó és molt alt. Molt alt. Les instal·lacions estan molt bé i tothom fa les coses seriosament i complint totes les normatives comunitàries. Potser queda un pèl al darrera el nivell dels operaris, del maneig. Cal més formació. Però aquest eix que formen Catalunya-Aragó, amb el 40% dels porcs de tot l’Estat ara mateix, es convertirà en la primera potència d’Europa. [caption id="attachment_114037" align="alignnone" width="400"] Cery de Veer, enginyer agrònom de Vallromanes[/caption]

Ceryl de Veer: “Els holandesos som camaleons que ens adaptem allà on anem”

L’aeròdrom militar de Llerona declarat Bé d’Interès Cultural Local

Els Pastorets del Vallès Oriental, poble a poble

La Garriga dedica els Pastorets a l’imaginari de ‘Bola de Drac’ i el ‘Dr. Slump’

Els Blaus obren les votacions per al premi Home dels Nassos

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Mor a 59 anys Rafael Solis, cambrer històric de la Fonda Europa

[AMPLIACIÓ] Tercer premi de la loteria de Nadal repartit al balneari Blancafort de la Garriga

Granollers ha de tancar unes hores la comissaria de policia per una manca imprevista d’efectius

Venut a la Roca un dècim del segon premi de la rifa de Nadal

Queixes de les associacions comercials de Granollers pel trasllat del mercat setmanal al dia 24

11.840: un número amb història

Granollers preveu una plaça de 2.000 metres a Can Baulenas

Arrenca la urbanització del sector de l’antiga Sati, a la Garriga

Comencen els treballs previs per construir els habitatges d'El Cairó, a Granollers

L'Hospital de Granollers rep una donació de gots adaptats per a la disfàgia