Cinta Justiniano: “Costa d’acceptar la mesura de protecció que els clients no poden acostar-se a tu”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONSCinta Justiano, de 36 anys, treballa a la Pastisseria Prat de la plaça Major de Mollet. És una persona positiva que, aquests dies, pateix pels seus clients, als quals ha de servir respectant la distància de seguretat pel virus. Es va imaginar mai que marxaria de Bolívia?El 2001 em vaig treure el Batxillerat i vaig començar a estudiar comptabilitat. No pensava emigrar, la veritat. El meu xicot, però, tenia tota la seva família a Espanya. Només quedaven ell i la seva mare a Bolívia. Ell va decidir venir cap a aquí el 2004 i m’hi va convidar. I em vaig decidir. Després d’un temps a Catalunya, però, la nostra relació no va funcionar i cadascú va marxar pel seu cantó. Es van separar?Exactament. Vaig marxar a viure a Santa Perpètua perquè la seva família i ell vivien a la Llagosta. Coneixia res de Catalunya quan vivia a Bolívia?No gaire. Als llibres havia llegit coses de París, d’Europa i sentia al carrer que la gent emigrava cap a Espanya, però era molt jove i no hi parava gaire atenció. I què li va sorprendre a l’arribar a Catalunya?Al principi, els arbres. Vaig arribar entre l’hivern i la primavera i em va frapar que els arbres eren molt secs! Tot eren branques nues. Soc d’un lloc que arreu és verd i vaig pensar: “Ai, carai, a Europa tot és sec!” Després, és clar, vaig veure que sortien les fulles i les flors. I la segona cosa que em va sorprendre més és com vestien al carrer algunes dones. Jo no havia conegut fins llavors cap musulmà magrebí i recordo que vaig pensar: “Carai, que dolents que són els homes espanyols que fan posar el mocador al cap a les seves dones.” Vostè ara treballa a Mollet.Sí, a la Pastisseria Prat. Vaig començar de dependenta i també em deixen fer alguna cosa a l’obrador. He fet cursos per fer pa i per fer pastissos. Ara, però, això de fer pastissos està una mica aturat per la crisi del coronavirus. La pastisseria continua oberta?Sí, continuem servint pa a la gent. Ens hem dividit en grups i servim als clients de dues en dues dependentes. Només venem pa i algun bracet o algun pastís d’aniversari que ens encarreguen, allò més bàsic. Com és el tracte amb la gent a la pastisseria aquests dies?Una mica surrealista. Hi ha gent que arriba contenta, altra gent que arriba molt trista, hi ha gent que té ganes de plorar... Costa d’acceptar la mesura de protecció que diu que no poden acostar-se a tu. Els clients més carinyosos no saben què dir-te, com reaccionar. És molt trist, això. Vostè rep classes de català al Centre de Normalització Lingüística de Mollet, oi?És que l’idioma de Catalunya m’agrada i vull aprendre a escriure’l. És molt agradable d’escoltar, oi? Sé que no el parlo gaire bé... I ara, dona, és prou correcte.[Riu de tot cor] Bona part del que sé, l’he après a la feina, amb la gent, amb les àvies que són clientes, amb la gent jove que me’l vol parlar... Troba molta gent que li parla en castellà?Pel fet de ser sud-americana, et miren a la cara i comencen a parlar-te en castellà. I així és molt difícil aprendre català! Són gent que d’un cop d’ull decideix que t’ha de parlar en castellà. També tinc un fill, que ara té 11 anys, amb el qual practico des que va començar P3. El nen sortia del col·le parlant en català i jo intentava parlar-li igual també. El 2015, després de separar-me del seu pare, vaig conèixer un noi català. Amb tota la seva família procuro parlar en català. Els he explicat: “Si us plau, parli’m en català, no em parlin en castellà que ja el conec.” I tota la seva família em parla el català, menys la meva parella... El seu home, no?[Riu] És que ell diu que em va conèixer en castellà i que li és molt i molt difícil de canviar! Cinta Justiano, molletenca de Sant Cruz (Bolívia) / Griselda Escrigas

Cinta Justiniano: “Costa d’acceptar la mesura de protecció que els clients no poden acostar-se a tu”

L’Agrupació Sardanista de Granollers celebra 70 anys de la seva creació

Rocambolesc i Casa Cacao aterren a La Roca Village

La Clandestina, de Granollers, guanya el ‘Joc de cartes’ per buscar les millors postres del Vallès

La Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles celebra 25 anys

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

'Joc de cartes' busca les millors postres a quatre restaurants del Vallès Oriental

Un incendi afecta un local ocupat a l’avinguda Sant Esteve de Granollers

Mor Francesc Campaña, cap de la Policia Local de Granollers durant 21 anys

Desallotgen la comissaria de la Policia Local de Granollers per un incendi al menjador

La Clandestina, de Granollers, guanya el 'Joc de cartes' per buscar les millors postres del Vallès

Foc en un local adjacent a un restaurant de Granollers

Bolca un camió que transportava vedells a la carretera de l’Ametlla a Bigues

Sis detinguts en un operatiu policial lligat al mercat setmanal de Granollers

Mor Fina Planas, vinculada al teixit cultural i teatral de Cànoves i Cardedeu

Canovelles negocia la compra d’un solar per fer-hi el mercat