Mig segle dels històrics concerts de King Crimson a Granollers

El 27 i 28 de novembre de 1973, dos anys i mig després de celebrar-se el pioner Festival de Música Progressiva al camp de futbol Palou, King Crimson, el rei Carmesí, aterrava a Granollers per oferir dos concerts al Pavelló Municipal d’Esports que es poden considerar històrics. El popular conjunt britànic feia a la capital vallesana el seu primer concert a l’Estat espanyol, amb públic d’arreu del país i de fora, gràcies al promotor de concerts de bandes internacionals Gay Mercader, i al Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT). Avui dia, mig segle després, són molts els que encara recorden aquesta fita històrica que s’ha d’emmarcar en un moment, els anys 70, en què Granollers es vivia de ple la contracultura, amb la celebració el 1971 del ja citat Festival de Música Progressiva, i d’altres iniciatives artístiques i culturals com el happening de Dalí a la Porxada. Gay Mercader afirma que el concert va ser “un gran èxit”, tot i que la discogràfica li havia recomanat que no el fes. Recorda que va organitzar diversos autobusos des de Barcelona per portar el públic de fora als dos concerts. “Només amb la gent de Granollers no n’hi hauria hagut ni per començar, però al final va venir moltíssima gent de fora.” El bitllet d’anada i tornada a Barcelona costava 50 pessetes. Mercader explica que va portar King Crimson a Granollers, gràcies al suport que va tenir del JIM, “un tio molt il·luminat en aquests temes”, i de Pere Viaplana. Assegura que aquest últim va ser “clau” en aquesta qüestió. “Ell era qui realment manegava els fils, i sense ell els concerts de King Crimson no s’haurien celebrat.” La Revista del Vallès també publicava l’1 de desembre de 1973 que el Pavelló va aparèixer ple de públic jove arribat a la ciutat des de diversos punts de la regió i de regions veïnes. “El carrer Roger de Flor hores abans de la representació va aparèixer abarrotat d’automòbils amb matrícules de totes les províncies catalanes, balears, valenciana i moltes altres regions.” El públic que omplia el Pavelló Municipal d’Esports / Xaier Gassió El crític musical Donat Putx qualifica els concerts de King Crimson com “el fet més important de la història de la cultura rock a Granollers”. Tal com assenyala en la ponència “On vas amb aquests cabells? El rock a Granollers i rodalia (Segle XX)”, la banda se situa entre les més influents del rock. “El 1973 era un grup de moda, però amb un important valor afegit: el de ser una de les propostes musicals més avantguardistes del moment.” Era el seu primer concert a l’Estat espanyol, i com a mostra de l’èxit que van tenir van fer un segon concert a Granollers. “Abans de tornar a Londres, la banda va passar per Madrid però no per Barcelona.” King Crimson va arribar a Granollers cinc anys després de la seva creació de la mà de Robert Fripp, i després d’haver publicat cinc treballs, l’últim dels quals, Larks’ Tongues in Aspic. Santi Guix, que havia estat un gran amant de la música, escrivia un article sobre King Crimson a la Revista del Vallès el 24 de febrer de 1973 en què deia que aquest nou àlbum “posseeix una força destructiva, a gran potència destaca especialment la guitarra de Fripp amb grans solos distorsionats, apartant-se bastant de la subtil bellesa dels seus anteriors àlbums”. En aquell moment, Guix escrivia que Robert Fripp, “autèntica ànima del conjunt”, havia tornat a començar amb quatre músics de reconeguda fama, destacant especialment Bill Bruford, de Yes; John Wetton, del grup Family, i David Cross i Jaime Muir, tots dos pertanyents a bandes de jazz avantguardistes. La web sense nom, dedicada a difondre i parlar de la contracultura, també definia King Crimson com “la banda més potent de rock britànic d’aquells anys”. Ho feia en un article publicat el 2019 per Gero Unromero. El 1973, afegia, “els King Crimson estaven de gira permanent durant quasi els 12 mesos, cosa que podria definir-se com l’any de la seva consagració”. Del primer concert recorda que a l’aire “flotava un ambient tripi que inundava tota la pista. Havia vingut gent de Madrid, València, Saragossa… per escoltar el grup que componia la banda sonora dels somnis onírics més recòndits”. Però la sorpresa més gran “va ser que la potència sonora venia acompanyada per una posada en escena i un joc de llums que ens varen impressionar totalment i que l’any 73 eren absolutament nous”. Un altre dels assistents als concerts i autor d’algunes de les fotos que es conserven, va ser el periodista, fotògraf i editor Xavier Gassió. “Va ser un dels primers concerts d’un gran grup que es feia a Espanya, era un grup molt poderós i potent”, afirma. “També era un concert minoritari, per a gent que hi entenia una mica, i per això potser va cridar poc l’atenció de la premsa i hi ha poques fotos. Jo vaig sortir entusiasmat dels dos concerts, el públic que hi havia estava totalment entregat”, recorda.

Mig segle dels històrics concerts de King Crimson a Granollers

Eduard Sola, nominat als premis Goya pel guió de ‘Casa en flames’

Granollers concedeix la Medalla de la ciutat a Fermí Puig, Francesc Campaña, Mercè Gasch i Frederic Roda i Francina Gómez Ars

De Parets a l’antiga Roma

L’Escola Municipal de Música de Granollers engega els actes dels 125 anys del naixement de Ruera

LA PREGUNTA

Aquest any participarà del sopar de Nadal d’empresa?

L’històric restaurant Layon, de Granollers, tancarà el 10 de gener

Protecció Civil alerta de la possibilitat de nevades a 400 metres al Vallès Oriental

Mor Isak Andic, fundador de Mango, després de patir un accident de muntanya a Collbató

Busquen un home de 82 anys desaparegut des de diumenge al migdia a Lliçà d’Amunt

Mor a 85 anys la mestra de Palou Lluïsa Salvador

Localitzat en bon estat a Granollers el veí de Lliçà d'Amunt desaparegut

El grup Bon Preu inaugura un Esclat a Canovelles en què ha invertit 16,5 milions

Absolen de culpa un conductor implicat en un accident perquè la velocitat permesa a la C-59 a Sant Feliu és massa alta

Un familiar dels Blancafort posa ordre a un fons documental de l’històric balneari de la Garriga

L'Hospital de Granollers presenta un nou pla estratègic que aposta per la recerca i el desenvolupament sostenible