Constance Belngar Motomadingar: “Al principi em preguntava: ‘On és la gent aquí?’ Només veia cotxes”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Constance Belngar Motomadingar, 'Constance', com la coneix tothom a la Garriga, té 37 anys. És txadiana, però la seva infància i joventut la va passar a Blangoua i Makari, les viles del Camerun on va viure i treballar el missioner garriguenc Jordi Mas. Vostè és del Txad. Sí, de Kemkada, que és un poble del sud del Txad. Però va conèixer el missioner de la Garriga Jordi Mas, que treballava a Blangoua i Makary, al Camerun. Una germana del meu pare vivia a Maroua, al Camerun. El meu pare la va anar a visitar i el van contractar per construir la cuina d’una caserna dels militars a Blangoua. Quan va acabar l’obra és quan va aparèixer en Jordi Mas. En Jordi havia demanat un terreny allà i li havien donat. Va anar a veure el blama, que és una mena de cap municipal, i li va demanar si sabia d’algú de confiança per fer un nou projecte. I el blama li va dir: “Doncs mira: hi ha un noi txadià que ha estat treballant per als militars...” I allà va començar la relació del meu pare amb en Jordi Mas. Al cap d’un temps, el meu pare va cridar la seva família al Txad per viure-hi allà, a Blangoua. Quants anys tenia vostè? Tenia 8 anys. No hi havia res allà, era buit. Era un espai enmig del camp, de la brousse com li diem nosaltres. I hi havia molts bitxos! Només hi havia un container on dormíem nosaltres i un altre container on dormia en Jordi Mas. No hi havia res més. I allà és on va conèixer el seu home? Després d’estudiar a Blangoua, vaig fer el Batxillerat a Makary. El que seria el meu home va arribar un dia i em va portar un regal. Un altre cooperant de la Garriga que era estudiant de Medicina i que havia estat a l’estiu, en Josep Oliveras, li havia dit que me’l portés. Llavors és quan ens vam conèixer. Ell feia de cooperant a Blangoua durant la setmana i els caps de setmana baixava a Makary. Quan les meves amigues anaven al cinema, que en realitat era una tele gran que passava pel·lícules índies, ni a mi ni al meu home no ens agradava. Ens quedàvem a xerrar a la missió i ens fèiem companyia. Va passar un any i al segon vam començar a sortir. I quan van decidir casar-se? Van passar dos anys i ell va tornar cap aquí. No sabíem cap on anava la relació perquè ell era aquí i jo, allà. O sigui, una relació a distància. I no és com ara, que hi ha telèfons amb internet. Llavors, per parlar, havíem de quedar un dia concret, a un lloc amb telèfon i a una hora concreta... També ens enviàvem cartes. De mica en mica vam anar fent fins que un dia vam fer el pas. Què el va sorprendre més d’establir-se a la Garriga? Jo estava acostumada que, quan arribes a casa, menges en família. Aquí, alguns cops, havia de menjar sola i no m’agradava gens. Vaig passar una època com deprimida, gens contenta. No sabia el que em passava. Era aquí, ho tenia tot, però no era feliç. Què em faltava? Doncs allò: el meu entorn, la família, els amics... Jo sortia per aquí al carrer i no veia gent, veia cotxes. I em preguntava: “On és la gent?” No veia ningú, només veia cotxes. Això em va sorprendre molt. Un poble com la Garriga, que és gran, anaves pel carrer i no trobaves ningú. Passejava i només veia cotxes i cotxes i cotxes. A l’Àfrica som de viure més al carrer. Però de mica en mica... vaig començar a estudiar català i castellà a l’Escola Oficial d’Idiomes, vaig fer un cicle superior i vaig anar fent la colla d’amics i amigues. Ara treballa? Sí, d’administrativa en una empresa de Bigues. I banda d’això, des de fa tres mesos he engegat un petit projecte per portar mantega de karité del Txad, que vull vendre a fires. La compro a una cooperativa de dones de la meva zona de Kumbra, al Txad. En Jordi Mas deia que el futur de l’Àfrica depenia de les dones... I és cert. Ell va veure el que feia la dona africana cada dia. Els homes ens valoren molt poc, però són elles les que porten la casa, els fills, el menjar... tantíssimes coses! [caption id="attachment_136123" align="alignnone" width="409"] Constance Belngar Motomadingar, garriguenca de Txad / Griselda Escrigas[/caption]

Constance Belngar Motomadingar: “Al principi em preguntava: ‘On és la gent aquí?’ Només veia cotxes”

Els mantons vesteixen la Porxada

La geganta de Moià recupera el cos destruït durant la Guerra Civil

El Ball del Barraló de Mollet estrena la figura de la regidora

Publiquen una nova guia de rutes pel Moianès, dues de cada poble

LA PREGUNTA

Li preocupa el retrocés en l’ús del català?

Els candidats a Vallesà de l’Any 2024

Un treballador ferit per la mossegada d'un gos a Caldes

Un ferit menys greu en un xoc entre un camió i un cotxe a la carretera de Valldoriolf, a Vilanova

Una persona queda ferida en ser atropellada per un tren a l'estació de Granollers-Canovelles

EL 9 NOU engega la votació del premi Vallesà de l’Any 2024

Detenen tres membres d'un grup familiar dedicat a la producció de marihuana i intervenen 676 plantes al Vallès Oriental

Jutgen tres policies de Granollers per tracte degradant a l’exparella d’un d’ells, també policia

'El Millón' de l'Euromillones deixa un milió d'euros a Cardedeu

Granollers acollirà una sortida d'etapa del Tour de França 2026