L’estat de degradació en què es troba des de fa temps la Domus d’Olivet, a Canovelles, s’ha posat més en evidència darrerament per uns abocaments de runa al seu voltant, al bosc de Can Marquès, fets per una empresa privada dedicada a la construcció.
Aquest fet ha mogut una sèrie de veïns del municipi, lligats a la Comissió Sant Antoni Abat, a organitzar un grup de treball obert a tothom en defensa del patrimoni i més específicament per salvar la Domus d’Olivet. Des de l’Ajuntament recullen i comparteixen aquesta preocupació i treballen per fer nous passos per a la salvaguarda d’aquest bé valuós del patrimoni municipal.
El grup de treball ja fa dies que es mou amb relació a aquest tema, traslladant la seva inquietud als responsables municipals, reunint-se amb l’Oficina de Patrimonim, entrant instàncies a l’Ajuntament o amb la publicació del darrer número de la revista, que inclou el monogràfic Salvem la Domus d’Olivet.
Totes aquestes accions són per reclamar l’aturada i el control immediat de l’abocament de runes i deixalles a l’entorn de la Domus, cosa que de moment no s‘ha tornar a repetir, però també la realització d’accions de manteniment i conservació del jaciment amb campanyes de desbrossament i restauració arqueològica, “ja que el seu aïllament i desprotecció impliquen un seriós perill tant per a l’estructura arquitectònica de l’edifici com per a l’estratigrafia que encara s’hi conserva, donat que el jaciment no es troba encara exhaurit arqueològicament”.
A més demanen assegurar la catalogació de la Domus com a Bé Cultural d’Interès Nacional Categoria1, o Bé Cultural d’Interès Local categoria 2, no només com a espai de protecció arqueològica. Finalment, volen que es repari el mal produït fins a dia d’avui i es restitueixi el sòl i el sotabosc de la zona i es declari l’espai natural del voltant com a Entorn de Protecció Categoria 5.
Marina Castellà, una de les components del grup, explica que va ser durant el confinament, quan sortien a caminar per l’entorn, quan es van adonar més de l’estat de deixadesa de la Domus, que ja s’arrossegava de feia temps. Diu, però, que un dels fets que més els va amoïnar va ser el talús elevat amb molta pendent de l’empresa del costat, sense cap tanca de protecció, i que amb la fortes tempestes va cedir i les runes van caure a l’entorn de la Domus, no a sobre el jaciment. “Això ens va fer moure per intentar salvar aquest bé patrimonial abans no es degradi més”, explica Castellà.
{{ comment.text }}