Crítica de cinema | ‘The Zone of Interest’

Una persona que vulgui créixer i prosperar en aquesta societat necessita centrar-se en la seva carrera professional. Cal millorar i fer més eficients els mecanismes de la feina on treballis per tal de treure un rendiment més alt i aconseguir més beneficis. Llavors arribes a casa i et trobes la família, que la tens gràcies a aquesta carrera i que et dona suport i t’estima. Dorms profundament a les nits. Jonathan Glazer ha volgut rodar una de les pel·lícules més pertorbadores de l’any i ho ha aconseguit. El temps dirà fins on pot arribar el seu reconeixement, però aquesta fredor i torbació que et deixa dins el cos és immediata. Una nova pel·lícula sobre el nazisme reclamava un nou enfocament, i Glazer l’hi ha donat: el tema no són les atrocitats de l’holocaust, sinó com unes persones humanes van poder col·laborar-hi sense cap reticència. El primer que ve al cap és el concepte de la banalitat del mal, de Hannah Arendt. Ja n’haureu sentit a parlar perquè s’ha usat massa cops; fins i tot s’ha banalitzat, irònicament. El concepte en si ens parla sobre com seguir unes lleis malvades o inhumanes d’un estat sense reflexionar-hi també és una forma de maldat. Amb una estètica glacial, distant i minimalista, el film ens col·loca en una posició dissonant: veiem el dia a dia d’una família benestant, però notem la presència constant –a través dels crits, les xemeneies i la roba de segona mà– dels aniquilats. Els mateixos protagonistes la noten, però la seva forma de portar-ho endavant és lloable –en el sentit més horrorós del terme–. Potser algú sí que pateix una mica d’insomni, però està en joc tota una carrera professional. I és que cal agafar el fil altre cop: la professionalització de tota aquesta gent amb uniforme és sobre com matar més eficientment el proïsme. Busquen l’última tecnologia en forns rotatius, una logística impecable per a transportar més “càrregues”, un gasejar més harmònic... És gent dolenta o amb poca vista? Poc importa, fan el mal. Hi ha qui vulgui fer-se l’ignorant, però les nàusees el delaten. Els plans finals mostren l’obra d’aquests professionals que duien una vida normal amb una feina atroç. Que connecti amb els nostres dies és xocant perquè aquí no es diu com eren de dolents els nazis, sinó com de cecs –voluntàriament– som –o podem arribar a ser– tots. Hi ha gent a qui li ha costat agafar el son havent-la vist, jo he dormit com un tronc. Estic preocupat.

Crítica de cinema | ‘The Zone of Interest’

‘Tormented Souls II’

Estil ‘hygge’

‘Hamnet’, de Chloé Zhao

Productes de proximitat i quilòmetre zero

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

[AMPLIACIÓ] Mor un home per una aturada cardiorespiratòria davant de la Fonda Europa, a Granollers

Roben la caixa i planxes de cabell de 200 euros a una perruqueria Carol Bruguera de Granollers

Tanca la pastisseria Colomer, de Granollers, després de 60 anys

L'aparadorista de Can Barbany, Patrici Martínez, es jubila després de gairebé 40 anys

Mor a 79 anys Mario Valls, últim pastisser de la família de Can Mario de la Garriga

Els Mossos investiguen la mort d’un home en una ‘rave’ a Cardedeu

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

Activada l'alerta de l'Inuncat pel risc alt de pluges de més de 100 litres al Vallès Oriental

Suspès el judici pel crim del club de tir de Bellulla, a Canovelles

Menú complet per la 14a Fira de la Botifarra de la Garriga