Cumella, Cricursa i Barbany, tres empreses vallesanes a la creu de la Sagrada Família

Artesans del Vallès Oriental ultimen els elements que configuraran la torre de Jesús de la Sagrada Família de Barcelona, una obra per la qual s'ha comptat amb escultors i productors de ceràmica i vidre amb més d'un segle d'expertesa. La seva suma permetrà configurar el que potser serà l'àmbit més emblemàtic de la basílica més alta del món, amb una creu lluent tant per dins com per fora, donat que també farà les funcions de mirador. Els artesans destaquen que l'obra de la Sagrada Família "no hauria d'acabar mai", donat que en el més d'un segle de construcció les seves habilitats i coneixements han evolucionat en l'àmbit tècnic, tant per adaptar-se a la geometria gaudiniana com per incorporar processos derivats dels avenços de la tecnologia. La participació en un projecte arquitectònic com el de la Sagrada Família desborda els límits de la creativitat a partir de l'imaginari d'Antoni Gaudí, que va plasmar en la seva gran obra la visió trencadora que s'ha convertit indubtablement en segell de l'artista. Les formes retorçades, amb contrastos cromàtics i combinacions de peces diverses gràcies a la tècnica del trencadís, es combinen amb l'ús de materials i tècniques que han anat evolucionant a mesura que la basílica ha anat guanyant forma i alçada. La petjada d'empreses vallesanes ha estat destacada, amb la incorporació al projecte de tres destacades del Vallès Oriental especialitzades en el treball de materials tan diversos com la ceràmica, el vidre o el granit. Tot plegat des de l'expertesa i el coneixement que dona el llinatge familiar, donat que els seus recorreguts arrenquen dècades enrere i amb una característica destacada com ho és la participació de diverses generacions de la mateixa família. Vestint l'exterior de la creu Ceràmica Cumella fa cinc generacions que es dediquen professionalment a l'elaboració d'elements ceràmics. L'any 1880, en Josep Regàs, fill de Breda (la Selva), es va instal·lar a la ciutat de Granollers, primer fent olles i cassoles, i més tard el seu fill, Antoni Comella, va reformular el negoci, treballant primer amb terrissa i després amb ceràmica d'alta temperatura, un canvi orientat a l'obra creativa i l'arquitectura. Ara, Toni i Guillem Cumella, pare i fill, segueixen al capdavant del negoci. "Sempre treballem amb ceràmica d'alta temperatura, amb el gres, perquè és una ceràmica que compleix amb la normativa internacional de resistència, amb una baixa absorció d'aigua, perquè així es pot col·locar tant en llocs molt freds com en llocs molt càlids, ens permet despreocupar-nos d'on es col·loca", explica Toni Cumella. No tenen cap producció seriada de ceràmica, sempre treballen per encàrrec, i en les darreres dècades han participat en processos de restauració del Parc Güell o l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, així com en intervencions a la Casa Batlló, el Palau de la Música, la coberta del Mercat de Santa Caterina o la Farinera de Girona. Ara, però, treballen en un dels encàrrecs que més impacte pot tenir en l'arquitectura universal, la creu de la Torre de Jesús. "El dia a dia no et deixa veure el que realment és, però quan portem peces i anem a reunions a la Sagrada Família i veus la gent que hi ha i el que mou, t'atures un moment i dius... et sents content i orgullós d'estar coronant l'edifici religiós més alt del món", explica Guillem Cumella. Des del taller han elaborat el revestiment exterior de la creu, amb peces planes i d'altres volumètriques, amb piràmides positives i negatives, donada la forma de la creu, amb els braços oberts. Pel que fa al color, s'han fet servir set tipus diferents de blanc brillant perquè hi ha un passatge en un Evangeli que diu que els apòstols van veure Jesucrist amb una túnica la més blanca que havien vist mai: "Hem intentat jugar al màxim que hem pogut tots aquests blancs i diferenciant-los", afegeix. En total han elaborat 15.000 peces d'entre 500 i 600 tipus diferents, depenent de la seva posició a la creu, que s'han enviat a una ciutat propera a Düsseldorf (Alemanya), on es fa l'encofrat de la creu i es munten les peces ceràmiques. Un cop acabada, s'enviarà a Barcelona, on es col·locarà al capdamunt de la Torre de Jesús. Vidres prismàtics Un altre dels elements que recobreix la creu de la torre de Jesús de la Sagrada Família és el vidre. No és, però, un vidre qualsevol ni fàcil d'aconseguir perquè l'obra sigui veritablement fidel al projecte de Gaudí. Aquest any acabaran de fabricar-se tots els elements, després d'un any de producció i tot un procés d'investigació, prototipatge i assajos que s'ha allargat més de tres anys. De tot plegat se n'ha encarregat Cricursa, una empresa de Granollers, quasi centenària i especialista amb vidre corbat, que treballa amb la Sagrada Família pràcticament des de la seva fundació. N'han fet els tancaments de les torres o baranes interiors i, darrerament, també han fabricat el vidre de l'estrella de la torre de la Verge Maria, com a projecte més destacat. Tot i això, l'encàrrec de la creu ha estat, sense dubte, el repte més importat que ha assumit l'empresa, com defensa el seu CEO, Ferran Figuerola. La creu, detalla Figuerola, ha obligat la companyia a fer "un desenvolupament de tecnologia que no existia fins al moment" per aconseguir la construcció dels "vidres prismàtics" ideats per Gaudí. De fet, la creu de la torre de Jesús inclou dos tipus de vidre que han seguit diferents processos constructius per aconseguir un mosaic de "petites piràmides amb vidres en forma de diamant" que faran que, un cop col·locats, la llum impacti sobre l'estructura i la visió es "descompongui". Són uns vidres "que no s'havien fet mai", segons explica Figuerola. En aquest sentit, el CEO de Cricursa detalla que per complir amb l'encàrrec ha estat necessari un procés de recerca "molt important" que, d'altra banda, repercutirà també de manera positiva en el futur de la companyia: "Hem desenvolupat una habilitat que no teníem i que podrem oferir a altres projectes en diferents aplicacions". Figuerola explica que Cricursa ja estava acostumada a rebre encàrrecs de "vidres de gran complexitat" d'arquitectes que busquen "coses diferents" en la seva obra. Mai, però, uns com els que tindrà pròximament la Sagrada Família. A la torre de Jesús s'hi acabaran instal·lant 144 "unitats de vidre prismàtic", tot i que cadascuna d'aquestes unitats pot incorporar diferents vidres per fer possible el puzle. Pedra viva Un altre negoci familiar amb més de 130 anys a l'esquena i que s'ha sumat al projecte és Granits Barbany, que des de Llinars del Vallès allibera obres d'art atrapades entre marbres i granits. Nascuda inicialment per donar resposta a necessitats pràctiques, com la creació de moles de molí o llambordes, el negoci es va decantar per un vessant més artístic i bohemi, treballant la pedra per crear escultures i altres obres d'art. Entre els seus clients hi ha prescriptors que els demanen elements fets amb pedra, des de banyeres a làmpades, però també grans clients, des d'artistes internacionals fins al patronat de la Sagrada Família. "L'avi ja va lliurar material per ser col·locat, als anys 90 vam instal·lar una escultura i el 2004 vam guanyar una comanda de 18 columnes al carrer Mallorca", explica Jordi Barbany, CEO de l'empresa. Llavors, la seva capacitat era més limitada, i podien competir amb preu però no en terminis. "Hi havia una preocupació, els picapedrers s'acaben, preferien optar per treballar en fàbriques tèxtils on a l'estiu no fa calor i a l'hivern no fa fred, i Sagrada Família ens van dir que podien demanar-nos més, però que ens calia una tecnificació", assenyala. Això va empènyer l'empresa a haver d'evolucionar, un fet pel qual Barbany té una opinió molt clara del projecte viu i evolutiu de la Sagrada Família: "Soc dels que penso que no s'hauria d'acabar, amb mentalitat de Gaudí hauria de ser una obra que hauria de romandre molt de temps, perquè ens ha permès que siguem aquí, evolucionant com artesans amb la societat, i si no els haguéssim tingut al costat segurament seguiríem treballant amb les eines que tenia l'avi", afegeix. Tot i no deixar de banda el fet de picar pedra de manera fina, a mà i amb cura, els grans encàrrecs han fet que incorporin robots que permeten tallar la pedra de manera molt més àgil i ràpida, però també molt precisa: "Hem incorporat robots de sis eixos, antropomòrfics i que poden arribar a llocs impensables, a les orelles o que poden fer els forats del nas en una escultura, així com una màquina francesa que ens permet una cosa tan important com és arribar a terminis", destaca Arnau Barbany, responsable de tècnica i producció. L'encàrrec per a la torre de Jesús s'ha centrat en el revestiment de l'interior de la creu, on s'han elaborat unes 600 peces amb ònix blanc, procedent de diferents punts del món, com l'Afganistan o diversos països de Sud-amèrica: "És molt transparent, i des de dins provocarà una sensació celestial", afegeix. A més, estan treballant en el conjunt escultòric de l'interior de la capella de l'Assumpta de la basílica, en aquest cas amb sorrenca de Lleida, que permet arribar a detalls molt destacables, sobretot en les expressions facials o les cicatrius dels sants màrtirs. Quan la torre de Jesús estigui acabada, el Vallès podrà mirar amb orgull el punt més alt de la basílica, coneixedor que la gran obra de Gaudí tindrà per sempre més impregnada la signatura dels artesans de la comarca que hauran traspassat l'expertesa heretada de generació en generació per formar part per sempre més de la història de l'arquitectura religiosa del país.

Cumella, Cricursa i Barbany, tres empreses vallesanes a la creu de la Sagrada Família

Tanca la pastisseria Colomer, de Granollers, després de 60 anys

Torna el Premi Pilar Forcada Art Situacions a Arcomadrid

Jordi Masó situa en la distopia els contes de ‘Jo això ja no ho veuré’

Don Omar a Barcelona: les entrades surten a la venda dilluns 2 de març

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

[AMPLIACIÓ] Mor un home per una aturada cardiorespiratòria davant de la Fonda Europa, a Granollers

Roben la caixa i planxes de cabell de 200 euros a una perruqueria Carol Bruguera de Granollers

L'aparadorista de Can Barbany, Patrici Martínez, es jubila després de gairebé 40 anys

Mor a 79 anys Mario Valls, últim pastisser de la família de Can Mario de la Garriga

Els Mossos investiguen la mort d’un home en una ‘rave’ a Cardedeu

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

Menú complet per la 14a Fira de la Botifarra de la Garriga

Premi d'un milió d'euros per una butlleta de l'Euromillones segellada a Lliçà d'Amunt

Veïns de la Font Verda, a Granollers, volen un calendari definit per a la reactivació de les rampes mecàniques que no funcionen

El sindicat d’habitatge de Cardedeu vol evitar un nou desnonament