Vero Merino: “La dansa permet deixar anar les emocions, va més enllà de l’esport”

De 40 anys, Vero Merino és d’Avinyó i viu a Moià. Té dos fills i la seva pròpia escola de dansa. Diu que el dia a dia és frenètic, però gràcies a l’energia i la col·laboració dels que l’envolten ella sola gestiona el negoci i fa totes les classes. Quan es va començar a interessar per la dansa? Sempre m’ha agradat ballar. Sobretot em cridaven l’atenció les animadores, les cheerleaders. Quan vaig tenir edat de treballar, vaig passar per moltes feines diferents –botigues de roba, vendre assegurances...– i un dia em vaig assabentar que havien tret la titulació de monitora d’aeròbic. Me la vaig treure. A partir de llavors he aconseguit molts altres títols relacionats amb aquest món, com per exemple el de coreografia, que és el que més m’agrada fer. De petita anava a extraescolars de dansa? No, era nedadora, però a la que vaig poder em vaig incorporar a les cheerleaders del Baxi Manresa. Devia tenir 16 anys. Com va anar a parar a Moià? Poc després d’aconseguir el títol, una amiga es va quedar embarassada just quan havia de començar a impatir classes al gimnàs de Moià. Vaig acabar espetegant aquí. I després va muntar el seu propi negoci. El gimnàs es va traslladar dels locals on ara hi ha el restaurant Moianès a la piscina, com a concessió municipal. Més tard vaig emprendre, amb l’objectiu de fer classes de dansa a diferents locals del poble. També vaig muntar el meu centre d’estètica. El combinava amb les classes? Sí. El centre el vaig tancar en pandèmia i ara ho faig des de casa, amb els clients que tenia llavors. De les classes de dansa hi va haver un moment que vaig reduir els grups d’infantil, però només durant un any. M’agrada massa treballar amb nens! Ara quants grups té? Set d’infantil i un de hip-hop d’adults. A banda, també faig classes d’activitats dirigides (tonificació, zumba, steps i pròximament de cicling) durant quatre matins, tres migdies i algunes tardes. L’escola de dansa té un perfil d’Instagram . D’on ve el nom? Valo és Vero. És com em deia la meva neboda quan tenia 2 anys: “Tieta Valo”. Un dia, al final d’un festival, van aparèixer tots, per sorpresa, amb samarretes amb aquest lema –“Love Valo’s style”– i així es va quedar. Va ser molt bonic! Al perfil també hi té l’eslògan “Bailar no es solo mover los pies”. No recordo exactament d’on surt la frase, però és la meva filosofia. La gent carrega moltes emocions i amb el ball les poden deixar anar. El meu objectiu és que la classe no serveixi només per aprendre dansa, sinó per treure tot el que es porta a dins. Intento crear una petita família per tal que els alumnes puguin exterioritzar les emocions. La gent ve perquè sap que podrà desconnectar i que aquella estona els ajudarà. Va més enllà d’un esport... Sí. Ara ens hem traslladat a una sala nova, davant del Condis, i allà vull crear una “paret d’emocions”, amb dibuixos que les representin. Gràcies a l’espai de confiança que genero hi ha molts nens que m’agafen com a referent i fins i tot m’expliquen coses de les quals a casa no parlen. Amb els més petits ho tracto tot i, si hi ha problemes amb el grup, he arribat a fer xerrades sobre assetjament escolar. Per això li agrada treballar amb canalla... És un públic tan diferent... Els nens m’omplen molt! Per què ha canviat de local? Quan estava al de la plaça de l’Església em van denunciar per molèsties de soroll. Ho veig passar molt malament, però, per sort, tothom es va implicar a ajudar-me i em van motivar a buscar un local molt gran, de 400 metres quadrats i tres sales. És on soc ara.

Vero Merino: “La dansa permet deixar anar les emocions, va més enllà de l’esport”

El nou Tosca de Moià comença a agafar forma

Els impulsors del cementiri xinès al Moianès: “Hi ha milers de famílies que volen tancar aquí el seu cicle vital”

Assignen al Moianès produir més de 280 MW d’energia renovable

Del Celler de Can Roca a un forn de poble: la història de Román González, el nou forner de l’Estany

LA PREGUNTA

El PP aconseguirà majoria absoluta a les eleccions d’Andalusia?

Aina Machuca: "M’ha passat el que no esperes que et passi a tu"

Obert judici oral a l’exalcaldessa i l’arquitecte municipal de Vilanova per prevaricació urbanística

L’Hotel Suís de Sant Celoni reobre amb nous gestors gairebé tres anys després de tancar

Una forta pedregada emblanquina la calçada de la C-17 entre Aiguafreda i Tagamanent

Pere Vinyets: una vida al parc de bombers

Detingudes tres dones per furtar sis mòbils al mercat setmanal de Granollers

Detingut 'in fraganti' un home a Canovelles relacionat amb quatre robatoris de canonades de coure en edificis

[VÍDEO] L'equip estatal de natació artística estrena la nova piscina municipal de Granollers

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Un ferit crític en un accident entre tres vehicles a la C-17, a Canovelles