Murals d’estètica contemporània, (també) en una església

El primer semestre d'aquest 2025 ha començat el projecte de pintura mural per transformar l’interior de l’església de Sant Fruitós de Castellterçol. Se’n fa càrrec l’artista David Font, fill del poble, establert des de fa anys a Londres, on ha desenvolupat el gruix de la seva carrera. A la capital britànica, Font s’ha especialitzat en murals de grans dimensions d’estètica abstracta i figurativa. N’ha pintat en espais arquitectònics diversos, però fa anys que també li ballava pel cap intervenir a l’església del seu poble. “De fet, vivia just aquí al costat. De petit, recordo asseure’m a un dels pedrissos de l’entrada, mirar-me els sostres del temple i pensar, caram, com m’agradaria pintar-hi alguna cosa!” No és el primer cop que treballa a Castellterçol. Al 2017, en celebrar-se el centenari de la mort d’Enric Prat de la Riba, va pintar un mural dedicat al polític a la sala de plens de l’ajuntament. Va ser llavors quan va ressorgir la idea, ja seriosa, de plantejar un projecte per a l’església parroquial. “No ha sigut fàcil, he hagut de fer molts esbossos i reunir-me diverses vegades amb el Bisbat de Vic. La primera idea era mantenir l’estil del temple, però, per sorpresa meva, em van dir que no volien clàssics. Volen apostar per un nou llenguatge a l’hora de redecorar les esglésies. Així que els vaig oferir una segona proposta, ja enfocada al cent per cent en el meu estil. I els va agradar molt més.” Un estil que defineix com a abstracte i figuratiu, que es caracteritza per les formes suaus i orgàniques, unes figures d’ulls grans que es descomponen i s’entrellacen, molta presència de la natura i infinits petits detalls que sempre tenen un significat. La primera fase d’aquest projecte està canviant l’aspecte del sotacor de l’església. Són quatre murals que representen La Creació. “El sostre me l’imagino com un gran Big Bang, amb elements separats entre ells. Hi ha la flor, que és l’inici de tot plegat. Les mans del creador agafant l’univers. Els daus que tirem els humans, però que el Senyor determina com cauen. I els elements de la vida.” Hi trobem el sol, la lluna, el foc, l’aigua i uns estranys bacteris que simbolitzen l’evolució biològica. A un dels laterals l’artista hi ha pintat l’arbre de la vida i a l’altre, Adam i Eva. S’hi veuen pomes, ocells, una calavera, alguna sargantana i la porta de sortida del paradís. Són murals que, segons l’autor, expliquen conceptes com l’harmonia de la vida, la pèrdua de la innocència, la temptació o els orígens de les relacions humanes. Un dels murals que conformen La Creació / Sebastià Renom “A la portalada, per on sempre acomiadem els taüts durant els funerals, hi he volgut pintar un enorme cercle de llum, que representa el trànsit entre la vida i la mort”, diu l’artista. I al voltant de la llum, petits dibuixos: símbols d’altres religions, organismes vius, elements del nostre món. Pel que fa al color, Font ha triat tons pastel, sense estridències, només pujats de to en alguns objectes que vol destacar. Utilitza pigments minerals, mesclats amb veladura de calç, per aconseguir un acabat semblant a les aquarel·les. Abans de pintar, però, s’han hagut de restaurar les parets amb morter de calç perquè estaven força afectades per la humitat. El projecte sencer té cinc fases, perquè la idea és decorar tots els murs, els sostres i la cúpula de l’església. Tot dependrà, però, del finançament. Aquesta primera fase té un cost de 30.000 euros i les úniques aportacions econòmiques són les donacions de particulars. Els impulsors del projecte –l’artista, el mossèn Fidele Ntawizera i diversos col·laboradors de la parròquia– reconeixen que, per ara, els donatius són escassos. Però esperen que augmentin quan la gent conegui millor el projecte. L’objectiu és tenir acabats els murals del sotacor a finals d’agost i presentar-los al públic pels volts de festa major. I que això ajudi a captar nous recursos per seguir amb la feina, ja siguin donacions o subvencions culturals. “No se si l’arribaré a completar mai, és el projecte més ambiciós que he fet mai. Però també el més il·lusionant”, assegura en David. Per ara ja ha posat l’ull al lateral esquerre del temple, un llenç enorme on vol explicar les 10 plagues d’Egipte.

Murals d’estètica contemporània, (també) en una església

El Consorci del Moianès adjudica la gestió de l’escorxador de baixa capacitat

Rodatges sota l’aigua amb estrelles del cine i la publicitat: la feina d’Eva Ponce, de Moià

Montbrú, el mas que dona nom al multipremiat formatge de Moià

Xavier Baraut: “Costa d’entendre que la depuradora, que ens fa molta falta, ens l’hagi aturat una entitat ecologista”

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

[AMPLIACIÓ] Mor un motorista veí de la Garriga en un accident de trànsit a Llerona

Mor a 70 anys Marc Ricart, conegut carnisser del Mercat de Sant Carles de Granollers

Les autoritats turques detenen i deporten Joan Peiró, de Canovelles, de camí a Síria per denunciar els atacs al poble kurd

La nova era de Can Moreno arriba al Mercat de Sant Carles

Els Mossos detenen un noi de 18 anys per agredir un home al polígon del Ramassar de Granollers

Dol a l’Ametlla per la mort d’un jove de 30 anys veí del poble

Tanca la botiga de màquines per atrapar peluixos del centre de Granollers

La Porxada de Granollers acollirà la ballada de Gitanes més multitudinària

El públic salva Gerard, de Mollet, de l’expulsió a ‘Eufòria’ de 3Cat