Murals d’estètica contemporània, (també) en una església

El primer semestre d'aquest 2025 ha començat el projecte de pintura mural per transformar l’interior de l’església de Sant Fruitós de Castellterçol. Se’n fa càrrec l’artista David Font, fill del poble, establert des de fa anys a Londres, on ha desenvolupat el gruix de la seva carrera. A la capital britànica, Font s’ha especialitzat en murals de grans dimensions d’estètica abstracta i figurativa. N’ha pintat en espais arquitectònics diversos, però fa anys que també li ballava pel cap intervenir a l’església del seu poble. “De fet, vivia just aquí al costat. De petit, recordo asseure’m a un dels pedrissos de l’entrada, mirar-me els sostres del temple i pensar, caram, com m’agradaria pintar-hi alguna cosa!” No és el primer cop que treballa a Castellterçol. Al 2017, en celebrar-se el centenari de la mort d’Enric Prat de la Riba, va pintar un mural dedicat al polític a la sala de plens de l’ajuntament. Va ser llavors quan va ressorgir la idea, ja seriosa, de plantejar un projecte per a l’església parroquial. “No ha sigut fàcil, he hagut de fer molts esbossos i reunir-me diverses vegades amb el Bisbat de Vic. La primera idea era mantenir l’estil del temple, però, per sorpresa meva, em van dir que no volien clàssics. Volen apostar per un nou llenguatge a l’hora de redecorar les esglésies. Així que els vaig oferir una segona proposta, ja enfocada al cent per cent en el meu estil. I els va agradar molt més.” Un estil que defineix com a abstracte i figuratiu, que es caracteritza per les formes suaus i orgàniques, unes figures d’ulls grans que es descomponen i s’entrellacen, molta presència de la natura i infinits petits detalls que sempre tenen un significat. La primera fase d’aquest projecte està canviant l’aspecte del sotacor de l’església. Són quatre murals que representen La Creació. “El sostre me l’imagino com un gran Big Bang, amb elements separats entre ells. Hi ha la flor, que és l’inici de tot plegat. Les mans del creador agafant l’univers. Els daus que tirem els humans, però que el Senyor determina com cauen. I els elements de la vida.” Hi trobem el sol, la lluna, el foc, l’aigua i uns estranys bacteris que simbolitzen l’evolució biològica. A un dels laterals l’artista hi ha pintat l’arbre de la vida i a l’altre, Adam i Eva. S’hi veuen pomes, ocells, una calavera, alguna sargantana i la porta de sortida del paradís. Són murals que, segons l’autor, expliquen conceptes com l’harmonia de la vida, la pèrdua de la innocència, la temptació o els orígens de les relacions humanes. Un dels murals que conformen La Creació / Sebastià Renom “A la portalada, per on sempre acomiadem els taüts durant els funerals, hi he volgut pintar un enorme cercle de llum, que representa el trànsit entre la vida i la mort”, diu l’artista. I al voltant de la llum, petits dibuixos: símbols d’altres religions, organismes vius, elements del nostre món. Pel que fa al color, Font ha triat tons pastel, sense estridències, només pujats de to en alguns objectes que vol destacar. Utilitza pigments minerals, mesclats amb veladura de calç, per aconseguir un acabat semblant a les aquarel·les. Abans de pintar, però, s’han hagut de restaurar les parets amb morter de calç perquè estaven força afectades per la humitat. El projecte sencer té cinc fases, perquè la idea és decorar tots els murs, els sostres i la cúpula de l’església. Tot dependrà, però, del finançament. Aquesta primera fase té un cost de 30.000 euros i les úniques aportacions econòmiques són les donacions de particulars. Els impulsors del projecte –l’artista, el mossèn Fidele Ntawizera i diversos col·laboradors de la parròquia– reconeixen que, per ara, els donatius són escassos. Però esperen que augmentin quan la gent conegui millor el projecte. L’objectiu és tenir acabats els murals del sotacor a finals d’agost i presentar-los al públic pels volts de festa major. I que això ajudi a captar nous recursos per seguir amb la feina, ja siguin donacions o subvencions culturals. “No se si l’arribaré a completar mai, és el projecte més ambiciós que he fet mai. Però també el més il·lusionant”, assegura en David. Per ara ja ha posat l’ull al lateral esquerre del temple, un llenç enorme on vol explicar les 10 plagues d’Egipte.

Murals d’estètica contemporània, (també) en una església

El nou Tosca de Moià comença a agafar forma

Els impulsors del cementiri xinès al Moianès: “Hi ha milers de famílies que volen tancar aquí el seu cicle vital”

Assignen al Moianès produir més de 280 MW d’energia renovable

Del Celler de Can Roca a un forn de poble: la història de Román González, el nou forner de l’Estany

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

El govern prioritza el tram Granollers-Terrassa de la línia orbital ferroviària i vol que sigui una realitat el 2033

Traslladen a l’Institut Guttmann el ciclista Jaume Guardeño que afronta lesions de gravetat

Els Mossos detenen 'in fraganti' dos homes que intentaven robar 150 quilos de coure a l'estació de Mollet Santa Rosa

Evacuat un noi en caure d'un segon pis al barri de Sant Miquel de Granollers

Ecologistes alerten d’una tala que afectaria dues hectàrees de verneda al Montseny

Dues alumnes del Vallbona de Granollers competiran per endur-se el ‘Nobel júnior de l’aigua’

L’Ametlla fa servir un ramat de cabres per fer el manteniment de les franges perimetrals

Dos detinguts a Cardedeu per pagar amb bitllets falsos de 50 euros a venedors de loteria i comerciant

Territori fixa el setembre per iniciar les obres de la variant de Sant Feliu