Del Coliseum (1950) a l'Edison (2018)

El Cineclub de l’Associació Cultural de Granollers (AC) va escriure una important nova pàgina el 19 de desembre passat amb la inauguració del Cinema Edison al carrer Joan Camps. Com és preceptiu en aquests casos, el temps convertirà en anècdota el fet que l’estrena fos una mica accidentada en fallar el projector, per la qual cosa els assistents a l’acte van haver d’esperar una estona fins que el problema es va solucionar. Malgrat això, la presentació de la pel·lícula Nuovo Cinema Paradiso, film elegit per votació popular per a l’ocasió, va tenir una gran rebuda. La posada en marxa de l’Edison –el nom és un homenatge a la Sala Edisson de la plaça de Maluquer i Salvador inaugurada el 1906– respon a la necessitat de comptar amb un cinema cèntric a la ciutat, tot i que també presenta altres aspectes. Com ja és ben conegut, Granollers va viure moments feliços pel que fa a l’existència de sales de cine durant la segona meitat del segle passat. A la memòria de molta gent hi són noms com el Coliseum (després Majèstic), l’Astòria, el Mundial, el Radical, l’Oscar... Es tractava de projectes comercials gestionats per empresaris locals que van funcionar bé fins que va arribar la crisi d’assistència a les grans sales i es van posar de moda les multisales. En la majoria dels casos, com va passar a Granollers amb l’actual Ocine Granollers-El Nord, aquestes es van situar en espais de lleure ubicats als afores. Desapareguts els cinemes del centre, la ciutat es va quedar únicament amb la proposta especial que des de 1950 han estat oferint brillantment els de l’AC a través del Cineclub. Ha estat una iniciativa ocasional però constant que diu molt del bon paper que en aquest camp ha fet l’entitat. Fracassats els intents municipals de recuperar alguns antics espais –fins i tot s’havia parlat de la possibilitat d’obrir una sala a Roca Umbert Fàbrica de les Arts– la realitat té ara nom de Cinema Edison gràcies a l’aposta que han fet els de l’AC i l’Ajuntament, propietari de l’edifici. L’objectiu? Oferir una programació àmplia per a tots els públics a més de continuar l’aposta pel tipus de cinema que han ofert fins ara. Agafat el compromís, seran ara els de l’AC els responsables d’una gestió que portarà a terme, en qualitat de coordinador, Martí Pujadas i Ferrer (Granollers, 1982). Llicenciat en Ciències Polítiques i amb un postgrau en Gestió Cultural, en Martí fa més de 10 anys que treballa a l’AC. La nova aposta suposa per a l’entitat passar d’una iniciativa que ha comptat els últims anys amb un gran equip de cinèfils voluntaris com Lambert Botey, Lluís Bauxell, Ricard Caussa, Jordina Medalla, Teresa Llobet, Carles Vives, Esteve Plantada, Antonio Vicente i Joan Castellsaguer, a una altra de caràcter més empresarial. Conscients que els números han de sortir, Martí Pujadas pensa en “un projecte de ciutat, però adreçat a tota la comarca”. A la pregunta de si confia en la resposta del públic afirma que “tot fa indicar que sí, ja que és una reivindicació que s’ha fet seva molta gent”. Com ja s’ha explicat en aquestes pàgines, el Cinema Edison oferirà una programació estable amb diferents pel·lícules en cartellera durant com a mínim el cap de setmana a partir de dijous i en diferents sessions, amb capacitat de combinar estrenes i versió original. L’espai acollirà també activitats com exposicions vinculades al cinema i a les arts visuals; tallers de formació per als centres educatius de Granollers i comarca, i cursos de creació audiovisual. FIDELITZAR EL PÚBLIC Martí Pujadas té esperances de “fidelitzar un ampli nombre de socis, molts d’ells seguidors habituals des de fa temps del Cineclub”. Igualment espera que es faci realitat una reivindicació ciutadana: “Nosaltres farem tot el possible perquè el Cinema Edison funcioni bé amb una oferta cinematogràfica que sigui capaç d’interessar a molta gent.” Després d’estar molts anys fent front fins i tot al No-Do i després d’haver mostrat el millor cinema –que no vol dir precisament el més comercial– la veritat és que m’agradaria pensar que l’Edison ha vingut per quedar-s’hi, però tal com estan les coses en aquest sector... Últim fotograma, aquest de reconeixement: estic convençut que Esteve Sala, Pere Font, Josep Comas, Joan Camps, Pere Illa i Rafa González, entusiastes cineclubtistes, estan entusiasmats amb la iniciativa.

Martí Pujadas, coordinador del Cinema Edison

Del Coliseum (1950) a l’Edison (2018)