Fa exactament 10 anys que Ramon Serra i Massana va publicar la seva primera vinyeta al ‘Diari de l’Ametlla’. Per commemorar l’aniversari, la Sala d’Art Carles Sindreu li dedica l’exposició “10 anys de vinyetes al Diari de l’Ametlla”, en què repassa la trajectòria del dibuixant, bàsicament lligada a aquesta publicació. La mostra està formada per una selecció 42 acudits originals, ‘Emma&Genís’, que ha anat publicant, juntament amb la pàgina on van aparèixer, a més d’alguns dibuixos que han aparegut en altres publicacions com ‘Regió 7’, o revistes com ‘Hortavui’ i ‘La font del diàleg’, de la Garriga. A més, aprofitant l’exposició, Serra ha editat un llibre que vol ser un catàleg de l’exposició i que es pot adquirir a la mateixa sala.
“La mostra s’estructura en tres apartats, que responen a tres períodes”, explica Serra, que es considera un dibuixant no professional. El primer, de 2012 a 2015, es refereix als primers anys d’acudits. El dibuixant explica que va decidir-se pels noms d’Emma i Genís perquè són de “molta tradició ametllatana”, i per uns acudits que fossin acceptables a grans i petits, “això volia dir un humor “blanc”, i per això vaig escollir un nen i una nena com a protagonistes”. Serra considera que va ser una decisió errònia, “perquè això només està a l’abast dels grans artistes”. Tampoc va pensar que els infants no llegien el ‘Diari de l’Ametlla’.
Una premissa que ha mantingut des dels inicis és que la temàtica seria una barreja de temes socials i polítics del país i del poble, “sense oblidar alguns aspectes tan nostrats com la festa major o el carnaval”, explica.
El segon període, que comprèn del 2015 al 2017, està marcat pel canvi de personatges que ha fet el dibuixant, que passen a ser un noi i una noia, tot i que mantenen els mateixos noms. “Però el canvi tampoc va ser gaire encertat; la feblesa continua sent la mateixa, potser gràficament millora una mica.” Pel que fa al títol, va canviar l’ordre i va posar l’Emma al davant.
Va ser a partir dels fets de l’1 d’octubre de 2017 que va fer desaparèixer els personatges amb l’excusa que han d’exiliar-se o han estat empresonats. “Això em permet reorientar els acudits tot mantenint el títol i, a la vegada, solidaritzar-me amb els represaliats polítics.” Serra reconeix que amb aquesta orientació s’hi troba més còmode. “La solució, tan gràfica com argumental, és el màxim que em permet la meva habilitat, o hauria de dir incompetència.”
A Serra li ha agradat sempre dibuixar, però també publicar. Acostuma a fer els dibuixos amb tinta, i tot i que no li agrada gaire, els acostuma a colorejar: “Així són més atractius.”
{{ comment.text }}