Amb la inauguració dijous que ve de l’exposició “Si volse a Retro. Divina Comedia. Inferno”, el pintor Jordi Díaz Alamà, de Granollers, culmina tres anys de treball des que va començar aquest projecte personal i únic d’interpretació de l’obra de Dante Alighieri, del qual es commemora el setè centenari de la seva mort. A través d’una cinquantena de peces de gran format, el pintor ha creat una col·lecció on convergeixen la tradició i l’art del present, la literatura universal i les arts plàstiques, i que a partir del 7 d’abril es podrà veure al Museu Europeu d’Art Modern (MEAM) de Barcelona, i que al setembre arribarà al Museu de Granollers. Més endavant començarà una itinerància per diferents ciutats de l’Estat, i d’Europa, com París.
Interpretar artísticament aquesta obra universal de Dante no és nou. Ho han fet molts artistes i de tots els temps, des de Delacroix fins a Barceló. “Ha estat un tema recurrent dins el món de l’art, però jo volia fer-ho de forma diferent, portar-ho cap a un llenguatge contemporani i des d’un punt de vista que no s’hagués representat mai”, explica Alamà. Aquesta diferència rau en el fet que l’artista ha representat en els diferents quadres el que Dante veia i narrava, però també el que no veia. Així, suma a l’obra la seva interpretació personal, i li dona un toc interessant i diferent. La seva execució ha estat d’una enorme complexitat conceptual i compositiva, “un dels desafiaments més grans” que ha tingut mai. “La pluralitat d’escenaris, la quantitat ingent de personatges i bèsties imaginàries al costat de la varietat de les atmosferes representen tot un repte”, diu.
A les 50 peces que presenta el pintor de Granollers s’hi afegeixen les 12 peces fetes pel reconegut escultor polonès Grzegorz Gwiazda, que es va unir al projecte poc després que l’iniciés. “Tots dos compartíem el desig de col·laborar en el pla artístic i el projecte era perfecte a aquest efecte. La tornada i la crítica creuada entre tots dos durant el procés d’elaboració de les peces ha estat per a tots dos una experiència i una oportunitat de créixer”, assegura el pintor de Granollers.
Per a l’artista, aquest és el projecte més important. “Transcendeix la meva obra personal i es converteix en una obra cultural, és una manera d’endinsar-te en l’obra de Dante a través de les imatges, degudament ordenades”, explica.
El treball del pintor en aquests quadres és fruit d’una gran recerca. “Volia fer un estil propi, un art figuratiu amb tocs més expressionistes, més expressiu. L’infern l’he representat de forma molt dura, i en ocasions acabava pintant el quadre amb les mans per obtenir uns traços més durs.” Al mateix temps, afegeix, ha pintat un cel més pàl·lid, etern. “Hi ha caos però amb un cert ordre.”
El projecte, però, no ha acabat amb aquesta exposició, sinó que tindrà una continuïtat al llarg del temps. “Més endavant pintaré el purgatori i el cel, però encara esperaré uns anys. No deixa de ser una pintura experimental que tendirà cap a l’abstracció.”
L’exposició que ara es presenta a Barcelona també serà com una experiència per al visitant, amb música, olors i llum. “Serà com un túnel del terror molt didàctic que repassarà la cultura italiana a partir d’aquesta obra de Dante.”
{{ comment.text }}