Khlifia Aouina Berri: “D’okupa’, hi visc molt angoixada. Però on visc? Al carrer?”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Khlifia Aouina Berri, de 52 anys, viu amb l’ai al cor perquè ocupa un habitatge propietat d’un banc al barri de Primer de Maig, a Granollers. Mare divorciada amb un fill de 13 anys i activista de la PAH, està buscant feina. I un dia decidiu marxar del Marroc. Sí, treballava com a secretària d’un advocat a Souk el Arbaa, sense contracte ni res. Ja se sap com funciona el Marroc... Vaig demanar el visat i vaig venir cap a aquí. I la seva relació amb Granollers? Hi tenia família. La meva germana vivia aquí, encara que ella va marxar a Mallorca després. Vaig trobar feina cuidant una senyora gran a la Garriga i m’hi vaig quedar. La cuidava als matins i, a la tarda, anava a classe per aprendre castellà. Li va ser fàcil aconseguir el visat? Eren altres temps. D’això fa uns 20 anys. Però em va costar una mica. Molts papers. Com recorda la seva adaptació? Al principi em trobava una mica estranya. Sense saber l’idioma, anava com boja. Si no saps parlar, no pots arribar on vols. Això és així. Però, vaja, al final el vas aprenent de mica en mica. I va ser fàcil trobar feina? Molt, tampoc: com que no tenia papers ni dominava l’idioma... Fàcil, fàcil, no. Sort que vaig conèixer la senyora gran per cuidar-la, fins que va morir. Llavors jo vivia de lloguer i, amb el que pagava pel meu pis, la senyora em va recomanar un dia: “Amb aquests diners, per què no et compres un pis?” i ella em va fer d’avaladora. Però vaig quedar embarassada i a l’atur, i no vaig poder continuar pagant la hipoteca. Vaig haver de tornar aquell pis i tornar un altre cop de lloguer. A començar de nou. Sí, vaig trobar un pis, però quan va acabar el contracte me’l renovaven molt més car i vaig buscar-ne un de més barat. Vaig anar a Roger de Flor, a les cases barates. Però també es va acabar el contracte i els amos el necessitaven per a la seva filla. A buscar-se la vida, doncs. I com? Al mateix bloc, hi havia un noi que havia ocupat un habitatge. Li vaig demanar si podia deixar les meves coses en una de les habitacions i ell em va dir que m’hi quedés, que ell havia de marxar, no sé si a França o a Bèlgica. I em vaig quedar d’okupa. Hi visc molt angoixada. Però què puc fer? Sense feina ni ningú que vulgui llogar-te un pis. On visc? Al carrer? Ho passem malament. No tenim llum i vam estar a punt també de no tenir aigua, però amb la PAH em vaig informar de com solucionar-ho. Com es viu sense llum? Al principi amb espelmes. El meu fill estudia a la biblioteca. I anem a dormir ben d’hora. Els amos del pis que ocupa què diuen? Eren marroquins, però tampoc no van poder pagar-lo i van marxar. El pis ara és d’un banc. La darrera carta de desallotjament que ha arribat diu que haig de marxar el 6 de maig. És l’ultimàtum. Està aprovat que ens adjudicaran un altre pis de la Taula d’Emergència, però no hi ha prou pisos d’emergència per a tanta gent com els necessitem. I així estem. M’he fixat que no porta vel. Al Marroc ja anava sense. Cadascú és lliure d’anar com vol, oi? A mi m’agrada així. A vegades duc una gorra, a vegades, un mocador i a vegades, no res. Tampoc no és una obligació, és més aviat un costum. Als països àrabs hi ha pressió perquè les dones duguin el vel? Si fos per la gent religiosa, totes les dones hauríem de portar vel, sí. S’imagina tornant al Marroc? Casa meva és aquí. A Granollers va néixer el meu fill. Som d’aquí. El meu fill tampoc no vol anar al Marroc. Encara tinc família allà, però la meva mare va morir i vull quedar-me aquí. Com s’imagina d’aquí a uns anys? No ho sé, la veritat. A vegades soc pessimista perquè no hi ha feina i no trobo pis. Espero i confio que el meu nen estudiï i que li vagi molt bé. [caption id="attachment_130775" align="alignnone" width="400"] Khlifia Aouina Berri, granollerina de Souk el Arbaa / Griselda Escrigas[/caption]

Khlifia Aouina Berri: “D’okupa’, hi visc molt angoixada. Però on visc? Al carrer?”

Tanca la pastisseria Colomer, de Granollers, després de 60 anys

Torna el Premi Pilar Forcada Art Situacions a Arcomadrid

Jordi Masó situa en la distopia els contes de ‘Jo això ja no ho veuré’

Don Omar a Barcelona: les entrades surten a la venda dilluns 2 de març

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

[AMPLIACIÓ] Mor un home per una aturada cardiorespiratòria davant de la Fonda Europa, a Granollers

Roben la caixa i planxes de cabell de 200 euros a una perruqueria Carol Bruguera de Granollers

L'aparadorista de Can Barbany, Patrici Martínez, es jubila després de gairebé 40 anys

Mor a 79 anys Mario Valls, últim pastisser de la família de Can Mario de la Garriga

Els Mossos investiguen la mort d’un home en una ‘rave’ a Cardedeu

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

Menú complet per la 14a Fira de la Botifarra de la Garriga

Suspès el judici pel crim del club de tir de Bellulla, a Canovelles

Veïns de la Font Verda, a Granollers, volen un calendari definit per a la reactivació de les rampes mecàniques que no funcionen

El sindicat d’habitatge de Cardedeu vol evitar un nou desnonament