Khlifia Aouina Berri: “D’okupa’, hi visc molt angoixada. Però on visc? Al carrer?”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Khlifia Aouina Berri, de 52 anys, viu amb l’ai al cor perquè ocupa un habitatge propietat d’un banc al barri de Primer de Maig, a Granollers. Mare divorciada amb un fill de 13 anys i activista de la PAH, està buscant feina. I un dia decidiu marxar del Marroc. Sí, treballava com a secretària d’un advocat a Souk el Arbaa, sense contracte ni res. Ja se sap com funciona el Marroc... Vaig demanar el visat i vaig venir cap a aquí. I la seva relació amb Granollers? Hi tenia família. La meva germana vivia aquí, encara que ella va marxar a Mallorca després. Vaig trobar feina cuidant una senyora gran a la Garriga i m’hi vaig quedar. La cuidava als matins i, a la tarda, anava a classe per aprendre castellà. Li va ser fàcil aconseguir el visat? Eren altres temps. D’això fa uns 20 anys. Però em va costar una mica. Molts papers. Com recorda la seva adaptació? Al principi em trobava una mica estranya. Sense saber l’idioma, anava com boja. Si no saps parlar, no pots arribar on vols. Això és així. Però, vaja, al final el vas aprenent de mica en mica. I va ser fàcil trobar feina? Molt, tampoc: com que no tenia papers ni dominava l’idioma... Fàcil, fàcil, no. Sort que vaig conèixer la senyora gran per cuidar-la, fins que va morir. Llavors jo vivia de lloguer i, amb el que pagava pel meu pis, la senyora em va recomanar un dia: “Amb aquests diners, per què no et compres un pis?” i ella em va fer d’avaladora. Però vaig quedar embarassada i a l’atur, i no vaig poder continuar pagant la hipoteca. Vaig haver de tornar aquell pis i tornar un altre cop de lloguer. A començar de nou. Sí, vaig trobar un pis, però quan va acabar el contracte me’l renovaven molt més car i vaig buscar-ne un de més barat. Vaig anar a Roger de Flor, a les cases barates. Però també es va acabar el contracte i els amos el necessitaven per a la seva filla. A buscar-se la vida, doncs. I com? Al mateix bloc, hi havia un noi que havia ocupat un habitatge. Li vaig demanar si podia deixar les meves coses en una de les habitacions i ell em va dir que m’hi quedés, que ell havia de marxar, no sé si a França o a Bèlgica. I em vaig quedar d’okupa. Hi visc molt angoixada. Però què puc fer? Sense feina ni ningú que vulgui llogar-te un pis. On visc? Al carrer? Ho passem malament. No tenim llum i vam estar a punt també de no tenir aigua, però amb la PAH em vaig informar de com solucionar-ho. Com es viu sense llum? Al principi amb espelmes. El meu fill estudia a la biblioteca. I anem a dormir ben d’hora. Els amos del pis que ocupa què diuen? Eren marroquins, però tampoc no van poder pagar-lo i van marxar. El pis ara és d’un banc. La darrera carta de desallotjament que ha arribat diu que haig de marxar el 6 de maig. És l’ultimàtum. Està aprovat que ens adjudicaran un altre pis de la Taula d’Emergència, però no hi ha prou pisos d’emergència per a tanta gent com els necessitem. I així estem. M’he fixat que no porta vel. Al Marroc ja anava sense. Cadascú és lliure d’anar com vol, oi? A mi m’agrada així. A vegades duc una gorra, a vegades, un mocador i a vegades, no res. Tampoc no és una obligació, és més aviat un costum. Als països àrabs hi ha pressió perquè les dones duguin el vel? Si fos per la gent religiosa, totes les dones hauríem de portar vel, sí. S’imagina tornant al Marroc? Casa meva és aquí. A Granollers va néixer el meu fill. Som d’aquí. El meu fill tampoc no vol anar al Marroc. Encara tinc família allà, però la meva mare va morir i vull quedar-me aquí. Com s’imagina d’aquí a uns anys? No ho sé, la veritat. A vegades soc pessimista perquè no hi ha feina i no trobo pis. Espero i confio que el meu nen estudiï i que li vagi molt bé. [caption id="attachment_130775" align="alignnone" width="400"] Khlifia Aouina Berri, granollerina de Souk el Arbaa / Griselda Escrigas[/caption]

Khlifia Aouina Berri: “D’okupa’, hi visc molt angoixada. Però on visc? Al carrer?”

Els diables de la Garriga estrenen ‘Vitràlia’ per celebrar els 20 anys

EL 9 NOU dona divendres el conte ‘El peluix sota la pluja’

El Museu Abelló proposa un recorregut per les Galeries Dalmau

Es presenta ‘Els dijous blaus del doctor Pagès’ a l’Anònims de Granollers

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera