Dorota Grsegorzewska: “L’energia d’un mineral pot ajudar-te a la vida quotidiana”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Dorota Grzegorzewska, de 43 anys, viu i treballa a Cardedeu. És l’ànima d’Aloges, una botiga d’artesania i salut de proximitat, que es diu justament així per les dones d’aigua, els éssers de la mitologia catalana. I vostè arriba a Cardedeu, per què? Per Pluges d’estiu. Què vol dir? Pluges d’estiu era un espectacle de la companyia de la Garriga Artristras. El 2009 els van convidar a actuar a un festival de teatre al carrer a Gdansk. Jo hi vivia molt a prop i era professora de castellà, i al festival ajudàvem les companyies a comunicar-se. I entre els catalans d’Artristras, n’hi havia un, en Xavi, que es va fixar en la flor que jo duia als cabells. I jo també em vaig fixar en ell! Per culpa d’una pluja d’estiu de debò es va haver de cancel·lar un dels bolos del grup i van haver de ser-hi un dia més, una nit més... I aquella nit va canviar les nostres vides. És així com va conèixer el seu home? Al principi, per a mi va ser una pluja d’estiu i prou. Però aquell català jove deia: “Si ella no vol venir aquí amb mi, marxo jo cap a Polònia.” I a la tardor, es va presentar amb les maletes per comprovar si aquelles pluges d’estiu donarien fruit. I ja han passat set anys [riu de tot cor]. Al cap d’un temps a Polònia, vam venir a Catalunya perquè el meu sogre estava malalt. Però tampoc no li vam donar gaires voltes a la decisió. Per què va estudiar castellà? A la meva vida, les coses que no em surten bé al principi, a llarg termini em demostren coses molt maques. I el castellà és una d’aquestes coses. Jo volia dedicar-me a la restauració d’edificis, però els exàmens no em van anar bé. I al tercer any d’intentar-ho sense èxit, vaig decidir estudiar alguna cosa fàcil. I, per a mi, el castellà semblava fàcil. Quan vaig acabar, em vaig dedicar a fer classes i em va entusiasmar. Els mestres aprenem mútuament amb els alumnes. No només ensenyem, també aprenem d’ells. I, a Polònia, qui vol aprendre castellà és perquè vol, no pas perquè l’obliguin els pares o a la feina, com l’anglès. A Cardedeu devia ser complicar dedicar-se a fer classes de castellà... Exacte. Molts estrangers passem el moment de reinventar-nos quan arribes aquí. “I ara què?”, em deia. Però sempre m’havien agradat les arracades i em vaig dedicar a l’artesania. Se’m va acudir obrir un centre on poder mostrar l’artesania d’aquí. Igual que es parla de Slow Food amb el menjar, per què no fem alguna cosa semblant amb l’artesania? I això és Aloges: una botiga, però també un taller i un centre de salut de proximitat. Els artesans no podem viure només de la venda del que fem. Vostè es defineix com a “comunicadora amb el món mineral”... És que crec que els minerals són éssers vius i podem comunicar-nos amb ells. Segurament per la meva base en llengües, el que faig de debò és traduir el llenguatge dels minerals a qualsevol. Faig de traductora, faig que una persona entengui com l’energia d’un mineral pot ajudar-la a la vida quotidiana. Els minerals són genials perquè els pots portar amb tu. Tant és si després li dones o no significat, el mineral hi és, hi serà i continuarà vibrant. Ja ho diuen els físics: gràcies a la seva estructura, els minerals emeten una vibració molt estable. Són com el director d’una orquestra, quan al principi de tocar un concert, ordena afinar als músics. I allò de que cada persona té un mineral què li sembla? Més aviat són com un amic. O sigui, hi ha persones que tenen molts amics i n’hi ha que només en tenen un i amb ell ho comparteixen tot. O tens un amic per anar a un concert de rock i un altre per fer un cafè i explicar-li les teves penes. Doncs és una mica el mateix. Podem portar minerals diferents, però cada moment és distint. Si tinc una entrevista de feina, portaré un mineral per sentir-me segur. Però si marxo a dormir, és clar que no voldré energia a dojo. [caption id="attachment_121992" align="alignnone" width="400"] Dorota Grsegorzewska, cardedeuenca de Polònia / Griselda Escrigas[/caption]

Dorota Grsegorzewska: “L’energia d’un mineral pot ajudar-te a la vida quotidiana”

Mapadeball porta ‘Altres mirades’ al Teatre Auditori de Granollers amb 349 joves de la comarca

Mor a 93 anys Teresina Martí, cuinera de La Cruïlla de Lliçà d’Amunt

Estrena al centre de Granollers d’un establiment centrat en el matcha

Aina Machuca: “M’ha passat el que no esperes que et passi a tu”

LA PREGUNTA

El Barça es proclamarà campió de Lliga al partit contra el Madrid?

Condemnada una cap de comptabilitat del CN Granollers per sostraure 214.000 euros al club

La cuina original del restaurant Can Fabes, de Santi Santamaria, convertida en aula de cuina

Forcen el pany i roben el calaix amb els diners del canvi en una botiga del centre de Granollers

L’artista Alba Moreno transforma el dol per la mort de la seva mare en una exposició a l’Ametlla

Els CAP de Sant Miquel, Canovelles i la Llagosta, els primers de la comarca en receptar activitat física

Aina Machuca: "M’ha passat el que no esperes que et passi a tu"

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

Una desena de xefs amb estrelles Michelin homenatgen Santi Santamaria creant un menú a partir dels seus plats

Martí Pujol: “Aquest juliol tindrem piscina d’estiu a Llinars”

Aina Machuca, de l'Ametlla, guanya Eufòria de TV3