Anna Vallbona i González
La globalització no ha pas deixat al marge l’aprenentatge de les llengües estrangeres a l’escola. L’anglès s’ha anat infiltrant a totes les etapes educatives fins a caure com una cascada sobre l’educació infantil. Frases com ara “Els infants són com una esponja” o “Com més aviat millor, que si no no el parlarà mai” han esdevingut lemes per a moltes famílies, i les escoles s’han vist abocades a anticipar l’ensenyament-aprenentatge de la llengua anglesa quan els infants tot just inicien el seu procés d’escolarització.
Què vol dir aprendre una llengua? Es pot ensenyar una llengua estrangera a l’etapa d’educació infantil? En termes generals, podríem dir que qualsevol procés d’ensenyament i aprenentatge de llengües estrangeres implica un mètode, entès com un procés de mediació entre qui ensenya i qui aprèn, entre el mestre, que ofereix oportunitats d’aprenentatge, i l’alumnat, que comparteix oportunitats de reflexió i d’interacció a l’aula. Qualsevol procés d’ensenyament explícit d’una llengua requereix, per part dels aprenents, tenir en major o menor mesura consciència metalingüística, i els infants d’aquesta etapa encara no la tenen prou desenvolupada.
Si l’objectiu és, doncs, introduir l’alumnat al coneixement de la llengua estrangera a l’etapa d’educació infantil, aquest procés hauria d’estar emmarcat dins el que s’ha anomenat L’éveil aux langues, és a dir, la descoberta de les llengües. Un procés basat en un aprenentatge implícit, pràctic i intuïtiu. Els infants tenen una marcada disposició a comunicar-se, a jugar, a interactuar, i si aquests elements es dirigeixen adequadament poden millorar les oportunitats de descoberta de la llengua. Es tracta, per tant, de sensibilitzar l’alumnat envers la llengua estrangera a través del joc, dels contes o de les cançons, de les rimes i dels jocs de paraules, sense posar gaire èmfasi en els elements lingüístics. El coneixement implícit a edats primerenques és lent i necessita temps.
D’altra banda, la variable edat no la podem desvincular d’altres factors. En situacions en què l’exposició a la llengua que s’aprèn és mínima (sessions de curta durada, d’entre 20 i 40 minuts per setmana, per exemple), cal generar i desenvolupar un context proper i significatiu per als infants, que tingui en compte el seu desenvolupament físic, social, emocional, psicològic i cognitiu. Cal, doncs, vetllar perquè efectivament hi hagi un context de qualitat on els mestres s’expressin amb fluïdesa i naturalitat en llengua anglesa, de manera que els infants puguin sentir-la i gaudir-la. Els infants són i poden ser grans aprenents de llengua. Cal donar-los temps d’exposició de gran qualitat perquè jugant puguin descobrir l’anglès de mica en mica. Aquest és el primer pas per tal que amb el temps necessari i l’estudi esdevinguin parlants d’aquesta llengua.
Glossa-Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura (UVic-UCC)
{{ comment.text }}