Vanesa Amat Castells
Dominar la llengua oral, més enllà d’un aspecte comunicatiu, és rellevant per a la construcció del pensament i també per a l’aprenentatge d’habilitats com la lectura. Convé promoure les converses en diferents situacions i el contacte amb la literatura oral (joc de falda, poesia, endevinalla, refrany, conte, etc.), creant vincles entre infants, adults i paraules, afavorint l’adquisició de lèxic precís, l’ús d’estructures sintàctiques complexes, la capacitat d’atenció i concentració i la creació d’un imaginari ric.
En els darrers mesos han aparegut als mitjans de comunicació notícies relacionades amb el baix nivell de comprensió lectora dels alumnes de primària, a propòsit dels resultats més recents de les proves PISA, i també l’alerta d’algunes mestres que manifestaven haver detectat retards en l’adquisició de la llengua, així com un cert empobriment del lèxic i de les estructures lingüístiques de la mainada. Un dels aspectes que intervé en l’aprenentatge de la lectura és, precisament, el domini de la llengua oral i tot el que implica en el desenvolupament del pensament.
Alguns problemes de llengua oral són conseqüència dels canvis en els estils de vida de les famílies, del poc temps dedicat a parlar amb les criatures en diferents contextos, en què s’han prioritzat altres tipus de propostes formatives o lúdiques, i del poc contacte dels infants amb manifestacions literàries riques en lèxic i expressions. També els adults hem perdut referents de la tradició oral; d’alguna manera s’ha estroncat la transmissió d’una literatura que enriquia la llengua més enllà del seu ús comunicatiu i nodria un imaginari propi.
Cal tenir present que augmentar el domini de la llengua oral (diversitat de vocabulari i riquesa d’estructures lingüístiques) ajudarà a comprendre els textos. Alguns dels estudis, recollits al llibre Els beneficis de la lectura en veu alta de Bueno, Forés i Ruiz (Enciclopèdia, 2023), estableixen que per llegir s’usen xarxes neuronals que estan dissenyades per a altres funcions, entre les quals es troben les de la parla, i, també, que els infants que entre 3 i 4 anys detecten les rimes i gaudeixen del joc sonor dels mots tenen, més endavant, una millor adquisició de la lectura.
Així doncs, convé compartir poemes, endevinalles, etc. amb els infants i no deixar de llegir-los narracions en veu alta perquè puguin adquirir un vocabulari i unes estructures sintàctiques poc freqüents en la seva quotidianitat i que, en canvi, es trobaran als textos escrits. Aquestes pràctiques també afavoreixen la capacitat d’atenció, ajuden a fer visibles els processos lectors, com l’elaboració d’hipòtesis, i a copsar ironies per gaudir de textos cada vegada més complexos. A més, cal no oblidar-ho, són moments valuosos per crear vincles afectius.
Glossa-Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura (UVic-UCC)
{{ comment.text }}