Berta Vila Saborit
Per a l’aprenentatge de la llengua és imprescindible el contacte amb un bon model de llenguatge, perquè a parlar se n’aprèn observant i escoltant, imitant i repetint. En definitiva, cal conversar amb els infants i explicar-los històries, jugar amb les paraules, llegir contes i preguntar. Cal trobar moments per compartir vivències, enraonar del que pensem, vivim i sentim i, sobretot, donar-los temps perquè s’expressin i saber-los escoltar per poder respondre.
Tothom sap que el llenguatge infantilitzat que es feia servir per parlar amb la canalla, i que per dir gos deia “bub”, ha anat desapareixent. Sortosament, ja hi ha poques persones que s’adrecin als nens d’aquesta manera.
Posarem èmfasi en un dels problemes actuals, que és el fet de parlar-los poc i de manera empobrida. En alguns casos perquè els adults estem massa ocupats; en d’altres, perquè les pantalles substitueixen aquests moments d’intercanvi, i a l’escola dels petits, perquè es creu que no s’ha d’intervenir perquè això és interferir en les seves descobertes. Pensar que el nen, només amb el seu joc, l’activitat i les relacions ja aprendrà a parlar és un engany.
Aprenem en i de la relació amb altres criatures i adults que en saben una mica més. Quan tenim el model d’algú expert, el que fem és observar, analitzar, imitar i repetir. Així, les converses amb els infants, els contes, els rodolins, les frases fetes, les endevinalles, les cançons, les històries narrades i les explicacions són bàsiques.
També ho són les bones preguntes que ajuden la criatura a observar, a estar atenta i a intentar explicar-se. De fet, són aquelles sobre les quals l’infant ha de buscar explicacions, organitzar una idea, entendre la informació i exposar un argument coherent, i no les que es responen amb sí o no.
En definitiva, la conversa amb els infants és molt important: com ens comuniquem amb ells, quin tipus de llenguatge utilitzem, en quin moment i, sobretot, amb quina precisió parlem els ajudarà a tenir un bon nivell lingüístic. I és rellevant perquè el llenguatge és pensament i és a través del llenguatge que ens relacionem, que podem organitzar les idees, posar paraules als llocs, a les accions i als objectes, però sobretot que podem fer referència a allò que no tenim davant en aquell moment, que no podem assenyalar o que és una abstracció. I això és grau superior a nivell intel·lectual.
La llengua és un camí per construir-se i per tenir pensaments, per relacionar-se i estimar, per crear records i viure. Un camí que s’ha de fer de manera fàcil, natural i espontània a través de l’ús de les paraules.
Una col·laboració de Glossa-Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura (UVic-UCC)
{{ comment.text }}