Feia dos anys que els castellers del Baix Montseny no assajaven. Quan va esclatar la pandèmia, van aturar-se i fins fa dos divendres –quan van tornar enfilar castells– no es van poder recuperar de ple.
Si la covid ja va interrompre aquesta activitat de cultura popular a tot el país, la colla del Baix Montseny encara ha hagut de remar més. El grup de castellers estava actiu des de finals del 2019, quan uns veïns van decidir muntar-la a Palautordera. Abans del confinament van fer els tràmits per convertir-se en una entitat, i a la tornada se’ls exigia una assegurança per tal de poder aixecar castells, ni que fos per assajar.
Pel grup de castellers, es tractava d’un tràmit costós. “Hem hagut de recollir els diners que havíem fet per la venda de samarretes i altres aportacions”, explica el cap de colla, Nil Miró. De subvencions, a hores d’ara només es poden acollir a les de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, on estan registrats com a entitat. “Ens en van donar una per a material, però no ens cobria l’assegurança.”
Una vegada passat aquest tràmit, els castellers es reuneixen per assajar cada divendres a la tarda a l’Envelat de Palautordera, des de fa dues setmanes. “La gent en tenia moltes ganes. Ha estat sorprenent, perquè n’hi ha que ja van venir al primer assaig amb les faixes posades.”
Quan comença l’assaig, Nil Miró, que és veí de Sant Celoni, es col·loca com a director d’orquestra. Primer, fa fer als seus companys una rotllana per escalfar. I després ajuda a provar de pujar els uns sobre les altres, repenjats contra una paret. Així fins a aixecar estructures, encara de pocs pisos. “Posa el peu aquí” o “Repenja’t sobre les espatlles”, es van dient els uns als altres mentre practiquen.
Miró admet que encara treballen a mig gas, perquè han perdut adeptes pel camí. “Sobretot, al principi, venia gent de la zona que ja havia estat a altres colles i que ara es trobava fora de la vida castellera”, explica. Ara, però, aquestes persones ja no són membres actives dels Castellers del Baix Montseny.
Entre els veïns que aquests dies s’han començat a apropar als assajos, n’hi ha de nous, com Arola Blanch, de Sant Pere de Vilamajor. “És el primer dia que vinc i no conec ningú”, explicava llavors. Fa pocs anys que ha entrat al món casteller. Encara és membre de la colla dels Engrescats, de la Universitat Ramon Llull, però aviat haurà de deixar-los. “Se m’acaba l’etapa universitària i ja no hi podré seguir, per això he volgut buscar una colla del territori.”
Salva Bosque, per la seva banda, va entrar a la colla gairebé a l’inici, i ara hi ha tornat. “Vaig venir sobretot empès per la meva filla, la Bhàvana. No poder fer castells va ser una pèrdua i teníem moltes ganes de tornar.” Bosque admet que, al Baix Montseny –on tampoc hi ha tradició castellera– són poca gent en comparació a altres llocs. Però no es treu mèrits. “Abans del confinament, havíem arribat a fer castells relativament grossos, de quatre pisos”, culmina Salva Bosque.
{{ comment.text }}