Adolfo Montañá (Granollers, 1887 - Caldetes, 1972)

La publicació la setmana passada del Vet aquí! dedicat al bisbe emèrit de Solsona Jaume Traserra Cunillera (Granollers, 1934-2019), va servir, entre altres coses, per conèixer les persones que reposen a l’església de Sant Esteve de Granollers. Es tracta d’un fet no gaire conegut que presenta unes quantes curiositats. Sobretot si tenim en compte que l’església va prohibir el 1943 els enterraments als temples, salvades les excepcions relatives al papa, els cardenals, els bisbes diocesans –inclosos els emèrits, cas de Traserra– i alguns capellans. A Granollers, la norma ben aplicada té dos noms: el del bisbe Traserra i el de mossèn Joan Sàmper Ripoll, enterrat als 82 anys a l’església de Fàtima el 4 de març de 2008. Mossèn Sàmper, fundador i rector de Fàtima durant 44 anys, té sepultura al costat de l’altar major. Ell complia al cent per cent amb l’excepcionalitat reservada als capellans fundadors d’una església i també al fet que la seva petició abans de morir havia estat autoritzada pel Vaticà. Com ja vam explicar divendres passat, a Sant Esteve hi ha, a més a més de la tomba de Traserra, una altra a l’interior de la capella del Santíssim. Allà es troben les restes del benefactor de la parròquia i empresari Adolfo Montañá Riera (Granollers, 1887-Caldetes, 1972), i de la seva vídua, Caridad Urquijo Viadero, i del seu germà Josep. Adolfo va ser un comerciant/negociant que va fer fortuna a principis del segle XX a Cuba amb la compra i venda de sucre, paper, vaixells i diverses inversions en borsa. Acabada la seva etapa cubana, Montañá i la seva família es van instal·lar a Caldes d’Estrac (el Maresme), municipi en el qual es van fer una gran casa i en el qual van comprar també altres terrenys i immobles. Del seu retorn a Catalunya hi una petita ressenya a La Gralla del 22 de juliol de 1934. Acabada la Guerra Civil i en plena reconstrucció de Sant Esteve, el nom de Adolfo Montañá va tornar a sortir als papers i sobretot a Revista del Vallès. Convertit en exemplar mecenes de la parròquia, Montañá va ajudar a pagar els vitralls principals de l’altar major i la capella del Santíssim. L’Ajuntament, amb l’alcalde de llavors, Carlos Font Llopart, al capdavant, va agrair institucionalment al matrimoni Montañá-Urquijo la seva participació en la reconstrucció de l’església. Va ser precisament a la capella del Santíssim on Montañá va situar la tomba en la qual volia reposar eternament amb la seva vídua i el seu germà, morts tots dos amb tres dies de diferencia l’agost de 1956. El quan i el com van ser enterrats tots tres a l’església són aspectes que no va recollir la premsa de l’època amb exactitud. El cas és, però, que a la tomba –escrita en llatí– s’emmagatzemen [Hic conditae exuviae] les restes d’Adolfo Montañá, Caridad Urquijo i Josep Montañá. Una vegada mort el 22 de febrer de 1972 a 85 anys, Adolfo Montañá va continuar d’actualitat a través de les pàgines de La Vanguardia. La seva defunció va ser anunciada el 24 de febrer a través d’una necrològica. La nota explica: “Avui dijous, dia 24, a les 5 de la tarda, se celebrarà a l’església de Sant Esteve una missa exequial de cos insepult i s’acomiadarà el dol. [...] Els funerals, que se celebraran a Caldes d’Estrac, seran anunciats oportunament.” La Fundació Benèfica Adolfo Montañá Riera va continuar recordant a La Vanguardia fins ben entrat els anys 80 la mort del seu benefactor granollerí. Aquesta època va coincidir en el temps amb una nova etapa de la fundació, la qual va fer públics els seus ajuts a entitats granollerines com la Fundació Antònia Roura, el Centre Montserrat Montero i l’Hospital Asil. El 1984, la junta del Patronat de l’Hospital va acceptar que el renovat i millorat geriàtric portés el nom d’Adolfo Montañá Riera en haver aportat aquesta entitat la xifra excepcional de més de 50 milions de pessetes de l’època –la quarta part del pressupost– a la seva construcció. La junta actual de la Fundació Adolfo Montañá Riera està formada per Baltasar Parera, president; Carles Font, tresorer; i Pau Furriol i Francesc Estabanell, vocals. La fundació destina uns 200.000 euros anuals a diverses ajudes que reben tant entitats com famílies o persones concretes. Amb la seu social a Barcelona, el tresorer Font destaca “la solidesa i fermesa de la fundació i el seu ferm compromís per seguir ajudant a aquells que més ho necessiten”.

Adolfo Montañá (Granollers, 1887 - Caldetes, 1972)

El benefactor que va fer fortuna a Cuba