Jordi Ribó, autor del llibre 'La fotografia... i la mare que els va parir!'

Maquina permanentment. Com els genis que ho són, sovint camina pel carrer d’una manera distreta, com si la realitat diària no anés amb ell. Aquests dies es diria que gairebé flota. El nom de Jordi Ribó López (Granollers, 1965) està en boca de tots des de fa unes setmanes. Acaba de presentar al Museu amb un ple de gom a gom el llibre La fotografia... i la mare que els va parir!, un text en el qual reflexiona sobre la fotografia, un món que és el seu des dels 16 anys. Les seves són reflexions autobiogràfiques ja maduretes que giren –el nen petit de Can Gorina se’ns està fent grandet– al voltant de temes tan aparentment poc prosaics com la velocitat d’obturació, els revelats i els reveladors, el rodet i la targeta. Més vitals i més mundans són altres apartats com els de la necessitat d’arriscar per fer funcionar el calaix, les il·lusions i la seguretat informàtica per no perdre el preuat tresor de les fotografies fetes. També parla de les seves dones (la Praktica Super TL 1000, la Metz 45 CT-1 i la Hasselblad, amb les quals ha viscut diverses històries d’amor i desamor) i de casaments, especialitat en la qual és fotògraf honoris causa des de fa temps. Més de 1.200 casaments i 12.000 reportatges d’estudi sense fallar al llarg de 30 anys d’ofici l’avalen. El llibre, ben escrit –altra nova faceta que pel que es veu no espanta l’autor–, ben dissenyat i publicat per Editorial Alpina (Col·lecció Marcòlic), compta amb uns col·laboradors de renom: el periodista David Bassa, l’escriptor Màrius Serra, i l’il·lustrador Pau Farell, de qui és un plaer seguir el seu progrés. Altres llibres en els quals ha participat són Memòria de l’infern amb David Bassa (Edicions 62, 2000); Quiet amb Màrius Serra (Empúries, 2008) i Ribollers (2012) i 30 anys i un dia amb Ramon Ferrandis (2015), tots dos publicats per l’Alpina. ASSOLIR COMPLICITATS Tot i que sembla que sovint va per lliure, en realitat ell diu que allò que realment li agrada és assolir complicitats i bon rotllo amb la gent del seu entorn més proper. L’epicentre és sempre l’estudi/sala d’exposicions que té a la triplement coneguda com plaça de Folch i Torres, plaça Negra i plaça del Patufet, que a tots tres noms respon. En aquesta plaça hi viu, en aquesta plaça hi treballa i en els bars de la plaça, El Patufet i El Mirallet –on sovint filosofa amb la Lali–, pren el primer cafè matinal que necessita per continuar maquinant noves idees i nous projectes. Al llarg de la seva vida professional, que va iniciar tot just després de deixar el niu de la seva tieta Dolors Porredón, ha exposat dins i fora de Granollers un munt de vegades. Dimarts que ve ho farà a l’Espai La Gralla. Com a fotoperiodista expert que va treballar a Plaça Gran, on va començar amb la seva mobylette Puck Caribe; a l’Actualitat Comarcal i a Revista del Vallès, vol mostrar ara l’ànima dels periodistes de TV3. Acostumat a no passar desapercebut –és hiperactiu quan treballa–, el seu flaix silenciós es va convertir en un gran aliat a l’hora de seguir el dia a dia de més de 120 informadors. Pencaire de mena, està present en diversos fronts. En el del Padre GO+ de futbol fa el que pot tots els dilluns a la nit amb un grup d’amics capitanejats per Santi Maspons, entre els quals Vicenç Viaplana, Lambert Botey, Jordi Pegenaute, Carles Vives, Jep Vergés, Joan Raga, Ramon Montañà, Siqui Sánchez i Ramon Vilageliu; amb els de Gran Centre de la Laura Sabatés posa cors a campanyes publicitàries alegres i solidàries; i amb els del Grup l’Aire intenta mantenir-se en bona forma física. Políticament ho té clar: “Evidentment, sí a la independència”. Amb dos fills, Clàudia, de 21 anys, i Martí, de 19, comparteix vida i projectes amb la il·lustradora Elena Frauca. Jovial i positiu de mena, la veu li tremola quan recorda la cosa més bestial que li ha passat a la vida: la pèrdua, als 26 anys, del seu germà Josep Maria. Acostumat a treballar amb dones, agraeix a la seva germana Elisabet que l’hagi ajudat en l’edició del llibre i es congratula de comptar a l’estudi amb Rosa Corcera, “que interpreta millor que jo el nostre estil de foto divertida sempre al crit de “Ribóóóóóóó”.

Jordi Ribó, autor del llibre 'La fotografia... i la mare que els va parir!'

El captador de somriures