Tercer dijous de mes i els deu comensals de la Guia Miquelín anem a sopar al Celler del Tiet, plaça de l’Escletxa, 1, de Sant Feliu de Codines; obre per sopar de dimecres a diumenge i per dinar, dissabtes i diumenges. Només d’entrar ens sorprèn dient-nos que en dos mesos es trasllada al centre de Palau-solità. Li desitgem molta sort, només faltaria.
El negoci i la cuina els porta en Carles Conejo, el recordem molt d’una molt bona època en què va cuinar al 36 Cadires de Lliçà d’Amunt; l’Agus fa la feina de somelier i servei d’una petita sala per a unes 20 persones. El local era una antiga bodega, transformada ara en un restaurant molt acollidor amb una decoració senzilla i efectiva.
“M’avanço! El sopar serà extraordinari!” El Carles vol triomfar i se li nota. Una degustació d’entrants amb molts productes locals i de temporada: croquetes de xampinyons i xistorra; un micuit amb rabassoles i vinagreta de caramel –boníssim–; una minibaguete de sardina marinada amb romesco –la sardina un pèl insípida, però molt original la presentació–; una carxofa farcida de brandada de bacallà amb salsa de carxofa i xips de moniato –aquí comencen a caure els al·leluies per l’extraordinària textura de la verdura– i, finalment, un farcellet de trinxat amb botifarra esparracada i all i oli de porro que al menjar cruixent es desfà a la boca.
No ens deixa pausa i ens porta un parell de miniplats de segons: un llobarro amb parmentier de bròquil i oli de sobrassada –la textura del peix és perfecta– i ja al final ens porta un taco de porc duroc rostit amb poma, un toc sud-americà que amb la llima refresca i no atipa. Un excel·lent contrast al peix.
Ens ho ha maridat amb uns vins de la Terra Alta, que comencen a ser una alternativa molt seriosa als exclusius Priorats o als nouvalorats Montsants. Tots dos són produïts per Altavins: l’Almodi Petit Blanc 2018 –sec, un toc afruitat, equilibrat– i el Petit Almodí Negre 2017 –vi jove, ben estructurat, amb cos i molts matisos. Collonut, vamos!
Les postres són un flaó de menta acompanyat d’unes maduixes macerades amb llima i menta. El flaó, estratosfèric, no tant les maduixes, que li falten maceració.
La presentació dels plats, impecable, i el servei, molt atent. Facilita molt que totes les taules d’avui fem el mateix menú. La nota que posarem serà molt alta: hem gaudit molt sense sortir excessivament tips.
Com sempre, demanem al restaurant on continuarem el nostre periple gastronòmic i en Carles no ho dubta i ens farà repetir poble: el recentment agafat i reformat Can Vidal d’en Pau Corderas.
A taula!
En Carles Conejo, a la porta del Celler del Tiet, a Sant Feliu de Codines / A.G.A.
{{ comment.text }}