Cumella ha treballat tot el desenvolupament inicial i tècnic del recobriment de la façana i ha dirigit el procés de construcció de les peces de cinc mides diferents –la més petita de 13,7 centímetres de diàmetre i la més gran de 15– que van collades a sobre d’uns panells de dimensions variables per adaptar-se a les formes corbes de l’edifici. La façana ja s’ha començat a construir i ja hi ha unes 150.000 peces col·locades. La producció de les peces s’ha fet en una empresa familiar de Breda.
“Aquest projecte és molt important per nosaltres i en un moment de crisi ajuda molt també pel que fa a la difusió. És una responsabilitat molt forta i no és fàcil”, explica Cumella. La intenció del ceramista en aquesta gran obra és construir una façana que canviï de tonalitats depenent de la meteorologia, gràcies a les peces tornassolades recobertes d’un esmalt blanc. L’edifici té dues curvatures a la part superior i inferior. La de sota mira directament a la badia de Santander i fa que les tonalitats blavoses també formin part del mapa cromàtic de la façana. Els jardins del costat del centre també aportaran un toc de verd al centre.
HISTÒRIA D’UN ENCÀRREC
“Aquesta obra és un graó més a la meva trajectòria professional”, explica Cumella. El ceramista relata com va aconseguir treballar amb Piano. Un dia de novembre del 2011, Cumella va rebre un correu de l’equip de Piano per veure si estava interessat en el projecte. “Ell coneixia la nostra trajectòria i el meu correu va deixar anar aquesta proposta”, explica. L’estiu del 2012, Cumella va viatjar a Gènova –on Piano té una de les oficines– per fer els primers dissenys i les primeres maquetes a mida real per determinar les ombres i les formes de la façana. Més endavant, van acabar de perfilar les peces a mida real. A partir del setembre de l’any passat, es van començar a construir les peces i, al març, es van començar a col·locar.
Enzo Piano és premi Pritzker d’arquitectura (1998) i ha dissenyat edificis com el Centre Cultural Tjibaou, a Nova Caledònia, les oficines del New York Times o l’Auditori de Roma, entre d’altres.
{{ comment.text }}