Jaume Traserra (Granollers, 1934-2019), bisbe

Jaume Traserra Cunillera (Granollers, 1934-2019) va néixer a la casa pairal del segle XVII de Can Cunillera de la plaça de la Porxada i a la mateixa casa pairal va morir el dijous 24 de gener. Tenia 84 anys, era bisbe emèrit de Solsona i molt conegut per la seva trajectòria eclesiàstica, on va ocupar diversos càrrecs, a quin més important. Segons vam poder llegir a EL 9 NOU dilluns passat, el funeral va reunir el dissabte 26 a l’església de Sant Esteve, 700 assistents, 10 bisbes, 60 mossens i diaques i diverses personalitats de l’àmbit polític i social. La notícia venia acompanyada de tres articles del periodista Francesc Cano, del rector de Granollers, Josep Monfort, i del bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz. Personalment –i sempre que mor una persona que no conec gaire–, agraeixo articles d’aquesta mena. Pel que fa a les virtuts del bisbe Traserra, poques coses més de les ja ressenyades puc afegir. Vaig parlar amb ell només en tres ocasions i les tres van ser per motius professionals. En dues d’elles em vaig trobar amb un “no” rotund a la petició d’una entrevista per publicar a Revista del Vallès, on ja havia estat entrevistat per Frederic Nadal el 1993. A la tercera, per contra, tot van ser facilitats quan li vaig demanar unes fotos de l’Hospital de Granollers del 1923 en les quals sortia la seva mare, Eulàlia Cunillera. Em consta que altres companys de la premsa i també d’aquest periòdic van viure situacions bastant semblants. Més enllà d’aquestes situacions, sempre he considerat Traserra una persona correcta en el tracte, però distant i poc amiga de sortir als papers. La periodista Montserrat Ponsa, amiga de mossèn Traserra, explica que potser semblava distant, sí, però que en realitat no era ben bé així. Ella el descriu com “un personatge singular, especial i irrepetible, de conversa amena, sorneguer quan venia a tomb, entusiasta de la feina ben feta i gran amic dels seus amics”. Coneguda la seva mort, a la taula rodona de la Fonda Europa des de la qual uns quants granollerins segueixen puntualment la lletania diària de les defuncions de la gent de la ciutat, la mort de Traserra va dividir la colla en tres subgrups. Uns consideraven que eren davant d’algú que havia assolit allò que volia: ser bisbe; altres accentuaven la seva marcada personalitat d’home recte i gran protector dels seus cinc nebots Barceló Traserra; i la resta destacava el granollerisme del qual sempre feia gala. Més enllà de Granollers, altra gent ha parlat aquests dies del bisbe emèrit Traserra. El bibliògraf Ramon Felipó ha destacat d’ell al Regió 7 “el seu mestratge religiós i cultural, i el gran coneixement que tenia sobre la Patum”. El catedràtic de la facultat de Dret de la UB Eduard Bajet, a La Vanguardia, va insistir en “el rigor, la saviesa i la vocació”. Després de ser lluny de Granollers força anys i de dimitir com a bisbe de Solsona, Traserra va tornar a Granollers el 2010 i, des d’aleshores, es va dedicar a tancar bé el seu cercle religiós i personal. Com sigui que tenia clar que volia ser enterrat a Sant Esteve, on va fer la primera missa el 31 de març de 1959, va seguir personalment els treballs de rehabilitació de la senzilla i austera capella de la Mare de Déu de la Salut, on reposa des del passat dissabte 26 de gener. A la làpida es pot llegir: “Mons. Jaume Traserra Cunillera / Nascut a Granollers el dia 11 de juliol de 1934 / Bisbe Auxiliar de Barcelona els anys 1993-2001 / Bisbe de Solsona els anys 2001-2010.” L’enterrament de Traserra a Sant Esteve és el segon –o el quart segons es miri– que es fa al temple, ja que també hi són enterrats des de 1972 a la capella del Santíssim el patrici de la parròquia i empresari granollerí Adolfo Montañá Riera i les restes de la seva vídua, M. A. Caridad Urquijo Viadero, i del seu germà Josep. Tal com va recollir l’arxiver Lluís Tintó a El 9 NOU del 30 d’octubre de 1993, Granollers ha donat els següents bisbes: Berenguer de Palou II (Palou, ? – Barcelona, 1241), Miquel de Ricomà (Granollers, ? – Barcelona, 1361), Martí Grivé Cuní (Granollers, 1814 – Perth, 1885), Josep Maria Terrés (Granollers, 1843 – Haipong, 1906) i el cinquè i últim, Jaume Traserra. A aquesta llista caldria sumar dos personatges més estretament lligats amb Granollers: Ramon Buxarrais Ventura (Santa Perpètua de Mogoda, 1929), que va ser bisbe de Zamora i Màlaga, i Francesc Pardo Artigas (Torrelles de Foix, 1946), bisbe de Girona. El primer va ser rector de Sant Esteve de 1969 a 1973 i el segon, de 1998 a 2008.

Jaume Traserra (Granollers, 1934-2019), bisbe

El cinquè bisbe de Granollers