El Circ Cric de Sant Esteve acull l’entrega dels premis nacionals de cultura

La companyia teatral Dagoll Dagom, el grup Tarta Relena, els Castellers de Vilafranca, l'artista Mari Chordà i el coreògraf Marcos Morau han estat reconeguts amb els Premis Nacionals de Cultura 2025. El plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) fa valdre la contribució d'aquestes cinc entitats i personalitats a la cultura catalana amb la distinció més important en el camp de la cultura a Catalunya. L'acte de lliurament ha tingut lloc aquest divendres a la carpa del Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera. De Dagoll Dagom, el plenari del CoNCA en destaca la trajectòria de cinquanta anys de produccions teatrals i audiovisuals de la companyia, dirigida per Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. La connexió amb el públic ha estat, afegeixen, un dels trets distintius de la seva aportació cultural, particularment amb els seus muntatges escènics i musicals, tant en la dramatúrgia com en la direcció i la interpretació. Fundada per Joan Ollé l’any 1974 i posteriorment dirigida per Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, s’ha acomiadat aquest any dels escenaris. Especialitzada en teatre musical, a partir dels anys vuitanta va esdevenir un referent d’aquest gènere a tot l’Estat. El seu primer gran èxit va ser ‘Antaviana’ (1978), inspirat en contes de Pere Calders. Van continuar amb creacions com ‘Nit de Sant Joan’, ‘Glups!!’, ‘Mar i Cel’, ‘Flor de Nit’ i ‘Cop de Rock’. Més enllà del teatre, van crear sèries de televisió que han tingut gran repercussió, com ara ‘Oh, Europa!’, ‘Oh, Espanya!’, ‘La memòria dels Cargols’, ‘Psico-express’ i ‘La Sagrada Família’. El 2024 han celebrat el 50è aniversari amb una última reposició de ‘Mar i Cel’, amb el qual Dagoll Dagom ha tancat la seva trajectòria artística. De fet, la companyia rep la distinció com un "reconeixement". En una entrevista amb l'ACN, Anna Rosa Cisquella creu que ara que ha arribat el moment de la retirada el públic s'ha adonat de tots els anys de feina que acumula la companyia a la seva esquena, a través de diverses generacions. Sense perdre el sentit de l'humor, Miquel Periel ha agraït que el reconeixement arribi "abans de morir". "És un premi prepòstum", ha ironitzat Joan Lluís Bozzo. De la formació musical Tarta Relena, el plenari del CoNCA en destaca la singular proposta amb la qual exploren diferents estils de músiques vocals, amb l’àrea geogràfica del Mediterrani com a referència. Des de la tradició però introduint nous llenguatges musicals i escènics, el duo format per Marta Torrella i Helena Ros explora a cappella diferents estils de músiques vocals, amb l’àrea geogràfica del Mediterrani com a referència. El grup va publicar l'any passat el seu quart àlbum, ‘És pregunta’. Les Tarda Relena reben el guardó encara sense creure-s'ho. "Veient els altres guardonats, és com si entréssim en una realitat que no esperàvem. És molt fort", ha afirmat Helena Rosa l'Agència. Per la seva banda, Marta Torrella ha celebrat que es premiï un estil aliè als circuits comercials: "És una empenta per continuar fent el que fem". Mari Chordà i Marcos Morau, dues trajectòries d'èxit L'artista multidisciplinar Mari Chordà (Amposta, 1942) rep el Premi Nacional per la coherència i la qualitat de la combinació de la seva aportació artística, fonament talment des de la pintura, però també des de la poesia, amb el seu compromís cívic i cultural com a impulsora de projectes col·lectius socioculturals i feministes. Artista polifacètica, la seva obra és present en nombrosos museus. L’any 2024 ha protagonitzat exposicions al MACBA i al Museu d’Art Modern de Tarragona. Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, des del 1964 les seves representacions de vagines van ser pioneres en la història de l’art. Va viure a París entre el 1965 i el 1967, on la seva obra es va impregnar de colorisme i formes sinuoses, en diàleg amb el nou realisme i el pop art. Va explorar temes com la sexualitat i la maternitat, anticipant-se al feminisme dels setanta. A partir de 1969 va començar a realitzar les seves escultures mòbils, concebudes per ser intervingudes i crear formes canviants. La veterana artista veu el reconeixement com un "pas endavant" a la seva dilatada carrera. L'artista pluridisciplinària ha aplaudit que se la valori des de fora de l'espai artístic on se situa habitualment, ja que això dona més valor al premi: "És una ajuda molt necessària. Hem treballat molt". Per la seva banda, el coreògraf Marcos Morau (València, 1982) rep la màxima distinció cultural de la Generalitat per la seva aportació al llenguatge coreogràfic i de moviment, que beu de l’abstracció per assolir la singularitat i l’excel·lència en el teatre físic i que combina la dansa amb elements visuals, escenogràfics i narratius. La seva marca personal és visible tant en els treballs individuals com amb la seva pròpia companyia, La Veronal, fundada fa vint anys. En declaracions a l'ACN, celebra que se'l reconegui també "a casa" en la seva lluita per la defensa d'un sector i una professió que "necessita encara molt suport". Morau ha assegurat que premis com aquest li permeten continuar fent "d'altaveu" del col·lectiu en un moment "dolç" de la seva carrera. Format entre València, Barcelona i Nova York en fotografia, moviment i teatre, Morau crea mons i paisatges imaginaris amb una mirada actual i crítica. Ha estat nomenat Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres de França (2023), seleccionat millor coreògraf de l’any per la revista alemanya 'Tanz' i des del 2004 dirigeix La Veronal, una companyia de dansa premiada i reconeguda internacionalment. La seva trajectòria combina la direcció escènica amb la creació per a prestigioses companyies i teatres d’arreu del món, i des del 2023 és artista associat al Staatsballett de Berlín, la Triennale di Milano i el Nederlands Dans Theater. Vilafranca, primera colla en rebre el Premi Nacional Finalment, els Castellers de Vilafranca són la primera colla a rebre el guardó. El plenari en destaca el fet que siguin "referents" de la cultura popular catalana arreu del món. Fundada l’any 1948 fruit de la tradició castellera de Vilafranca del Penedès -que es remunta al tradicional ball de valencians del segle XVIII-, actualment la colla està formada per més de mil persones de totes les edats. El CoNCA en destaca la "innovació tècnica" en la realització dels castells a plaça i la cura del "benestar emocional" dels seus membres, fonamentat en la "filosofia del treball en equip i l’esperit de superació constant". En declaracions a l'ACN, el cap de colla dels Castellers de Vilafranca, Àngel Grau, ha assegurat que, malgrat que el reconeixement és per a la colla, "tot el món casteller comparteix molts dels valors que es premien" aquest divendres als Premis Nacionals de Cultura: "És una mica per a tot el món casteller, aquest premi". El fet que recaigui en els verds és, segons el seu president, Ernest Gallart, per "l'esperit innovador", per la importància que es dona des de la colla al "benestar emocional" dels seus membres i per "l'esperit competitiu" que els ha dut a ser un dels col·lectius "referents de la cultura popular catalana". Fundada l’any 1948, la colla ha esdevingut un referent absolut dins del panorama casteller, per la seva trajectòria, exigència tècnica i esperit innovador. "Amb els seus més de setanta-cinc anys de vida, els Castellers de Vilafranca han estat protagonistes de grans fites castelleres, com la consecució del primer castell de deu pisos de la història, la torre de nou amb folre o el pilar de nou amb folre, manilles i puntes, i s’han posicionat com una de les colles amb un repertori més ampli i ambiciós", justifica el plenari. L’any 2024 va guanyar per tretzena vegada el Concurs de Castells de Tarragona i són la colla que acumula més victòries Al llarg dels anys han dut els castells arreu d’Europa i a escenaris internacionals de gran rellevància. A banda de la seva activitat castellera, els verds "desenvolupen una intensa tasca social i educativa, fomentant valors com la solidaritat, el treball en equip, la inclusió i l’arrelament al territori". "Somiar el món d'una manera diferent" La presidenta en funcions del CoNCA, Margarida Troguet, ha agraït als premiats i al món cultural català permetre "somiar el món d'una manera diferent" en un context de "guerres, desplaçaments forçats i patiment humà". Troguet veu en la cultura un "refugi de dignitat enmig de la cruesa" que "uneix pobles per damunt de fronteres, ideologies i violència". Sobre els premiats, Troguet ha aplaudit la creativitat, el talent i la dedicació per "enriquir i mantenir el patrimoni cultural del país". "Celebrem, reivindiquem, protegim i compartim la cultura", ha exclamat. En aquesta mateixa línia s'ha expressat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha recordat que "la gent riu més quan menys té" i espera que aviat el Circ Cric, on s'han lliurat els Premis Nacionals de Cultura 2025, pugui arribar aviat a Gaza per "reconstruir l'esperança" del poble palestí. Illa ha assegurat que els premiats d'aquest any són un exemple que la cultura "forma, vertebra i dona sentit i arrels a un país".

El Circ Cric de Sant Esteve acull l’entrega dels premis nacionals de cultura

Un treball de la UVic de Granollers millorarà el sistema de retrovisors

Nayara Zunzunegui, Persona de l’Any a Santa Eulàlia

Sant Celoni distingeix Joaquim Deulofeu com a Bosquerol de l’Any 2025

El Col·legi d’Economistes premia l’empresari vallesà Pep Garcia

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

[AMPLIACIÓ] Mor un motorista veí de la Garriga en un accident de trànsit a Llerona

Les autoritats turques detenen i deporten Joan Peiró, de Canovelles, de camí a Síria per denunciar els atacs al poble kurd

La nova era de Can Moreno arriba al Mercat de Sant Carles

Els Mossos detenen un noi de 18 anys per agredir un home al polígon del Ramassar de Granollers

Mor a 70 anys Marc Ricart, conegut carnisser del Mercat de Sant Carles de Granollers

La Porxada de Granollers acollirà la ballada de Gitanes més multitudinària

Dol a l’Ametlla per la mort d’un jove de 30 anys veí del poble

El públic salva Gerard, de Mollet, de l’expulsió a ‘Eufòria’ de 3Cat

Les Gitanes de Cardedeu es traslladen a una plaça més gran