El Museu Abelló proposa un recorregut per les Galeries Dalmau

La col·lecció de documents que Joan Abelló conservava es troba en l’origen de l’exposició “Les Galeries Dalmau. 1908-1930”, que el Museu Abelló de Mollet va inaugurar dijous com a producció pròpia i amb el comissariat de Joan Maria Minguet, un especialista en les primeres avantguardes. “El nostre propòsit, però, no era muntar una exposició només de caràcter documental, perquè podria acabar sent una mica avorrida i només per a grans especialistes”, explica el comissari. Per això li va proposar a Pepa Ventura, directora del Museu, de fer “una exposició que reconstruís les galeries en el sentit d’ensenyar els documents originals que té el Museu, de reproduir-ne molts altres de procedents d’arxius o de la premsa, i sobretot, mostrar quines obres s’havien exposat des del 1908 fins al 1930, que es troben en museus públics o col·leccions privades”. Va ser amb aquest objectiu que Minguet va fer un treball d’investigació durant un any i mig, i que ha permès exposar ara a l’exposició una setantena d’obres. D’aquestes, pot assegurar que el 85% es van penjar en les galeries Dalmau. “En la resta, hi ha un punt d’hipòtesi i certes pistes sobre la seva procedència que fan pensar que també”, apunta el comissari. La seva idea, afegeix, és que l’exposició no quedés com “una cosa carrinclona, sinó que tingués un substrat historiogàfic”. Minguet creu que el públic veurà “unes obres i una documentació originals i reproduïdes que li donen un aire de l’imaginari de l’art català que segurament li sonarà”. El seu interès és que es vegi aquesta reconstrucció de les galeries des d’avui dia, des de la contemporaneïtat. “Potser molta gent no sabia què eren els galeries, i en canvi, notarà una cosa que l’interpel·la.” Les 55 obres originals formen el gruix de l’exposició. D’altres haurien d’haver estat penjades en aquesta exposició, però no les han aconseguit perquè els museus o els col·leccionistes privats no les han volgut o pogut deixar. “En aquests casos, en comptes de renunciar a tenir-les, els hem demanat fotos en alta resolució per mostrar unes reproduccions seves”, explica Minguet. Per tant, és una exposició amb obres d’art originals i altres de reproduïdes, i també de material fotogràfic i documental. “L’obra d’art també és un document perquè ajuda a entendre com era la visualitat, i el document també és una obra d’art”, assegura el comissari. L’exposició del Museu Abelló s’estructura en cinc àmbits. El primer, “Dalmau pintor”, al voltant de la seva figura i de la seva tasca com a galerista. El segon, “El llegat documental”, sobre la gran quantitat de documents que va deixar l’activitat de les Galeries Dalmau, i que avui permeten reconstruir-ne la història. Cada exposició tenia catàlegs o invitacions, fetes pels mateixos artistes, i a més, la premsa artística es feia ressò de les mostra i reproduïa algunes de les obres exposades. A l’àmbit “Reconstruir un ambient” es proposa una recreació de l’ambient que es podia viure a les seves galeries, on es mostraven les obres d’art amb respecte però sense la rigidesa dels espais expositius actuals. L’àmbit 4 fa referència a la relació de Josep Dalmau i el Museu Abelló. L’equipament de Mollet conserva documents originals relacionats amb les Galeries Dalmau, com catàlegs, cartes, articles de premsa i manifestos futuristes. Una part d’aquest material probablement es va cedir per a una exposició d’homenatge a Dalmau organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC9 el 1969. També es possible que el col·leccionista Abelló aprofités aquella ocasió per ampliar la seva col·lecció sobre Dalmau. La mostra es tanca amb l’àmbit “Un collage d’obres”, on s’hi exposen obres que saben o sospiten que van formar de les Galeries Dalmau entre 1908 i 1930. Això converteix la mostra en una mena de trencaclosques o collage que acosta els visitants, tant com és possible, a la realitat d’aquell moment.

El Museu Abelló proposa un recorregut per les Galeries Dalmau

Aryz aterra al Museu de Granollers

Glòria Auleda i Rob Dubois inauguren l’exposició “Territoris” al Centre d’Art La Rectoria

L’art dels vestits de paper a Llinars

Caldes recorda amb una exposició Anita Gispert, primera fotodocumentalista coneguda de Catalunya

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera