Pere Guàrdia, constructor (1926-2019)

A Granollers i comarca era conegut com a Guàrdia, el paleta. Va morir el 18 de febrer passat i la parròquia de Sant Esteve, un espai especialment singular per a ell, es va omplir de familiars i amics. Pere Guàrdia Corominas (Granollers, 1926-2019), vidu de Pepita Puntí, forma part del grup de persones que a base de treball i esforç va sortir endavant tot fundant una empresa que va arribar a tenir una cinquantena de treballadors en els millors moments. Tot i haver parlat amb ell en alguna ocasió, no el coneixia gaire. Convertida la secció ja en una finestra que accepta tota mena de suggeriments, la petició de dedicar una pinzellada biogràfica a aquest constructor em va arribar a través de tres persones. El resultat del que llegiran, per tant, és la suma d’una xerrada amb les seves quatre filles (Maria Teresa, 66 anys; Montserrat, 62; Paquita, 61, i Maria Mercè, 59) i d’altres persones, entre les quals Joan Esquirol. Aquest va entrar a treballar amb ell de ben jovenet i li va comprar l’empresa l’any 1985. El principi de la història de Guàrdia l’hem de situar als anys de la Guerra Civil i a les aules de la Unió Liberal, on va estudiar. Com era habitual a l’època, amb 14 anys va començar a treballar de manobre i ho va fer amb el paleta Pere Capeta, professional que va portar bona part de les obres de reconstrucció de l’església de Sant Esteve, destruïda pels grups revolucionaris antifeixistes els primers dies de la guerra. El fet que Guàrdia s’iniciés com a paleta tot participant en la reconstrucció de l’església té el seu punt, ja que, per aquelles coses de la vida, hi va mantenir una estreta relació personal i professional amb els mossens de diferents parròquies de la comarca. Les seves filles recorden com als anys 50 i després d’haver aprés l’ofici el seu pare va fer societat amb Capeta. Comprada una casa al carrer Moianès, 1, Capeta i Guàrdia hi van treballar junts durant un temps fins que finalment es va crear l’empresa Pere Guàrdia, SL, als anys 60. Durant la dècada dels 60 i els 70, l’empresari que havia començat de manobre amb Capeta realitzava treballs importants a la comarca pel seu compte i ho feia en tres àmbits ben diferents: el de la construcció d’habitatges i torres, el de l’obra pública i el de les esglésies. En el primer cas –i sempre sense demanar finançament als bancs– va fer uns quants pisos al barri del Lledoner, al carrer Montcada i a Bellavista. En ple boom de les urbanitzacions, hi va treballar a Caldes, la Garriga, Santa Eulàlia i Lliçà d’Amunt. Fora de la comarca va fer les torres d’Antoni Trullàs a Lloret de Mar i del notari i alcalde Carlos Font Llopart a Vilassar de Dalt. En alguns casos va treballar amb arquitectes de prestigi. A Canovelles, va fer la casa de Can Serras segons el projecte arquitectònic de Martorell & Bohigas & Mackey. Pel que fa a l’obra pública, va participar en la col·locació de l’enllumenat públic de Granollers i bona part de Canovelles. A Lliçà d’Amunt va fer les escoles, l’institut i la llar d’avis. Més enllà d’això, en Pere Guàrdia –d’aquí el titular– serà recordat també per les feines de nova construcció i de rehabilitació que va portar a terme a esglésies de la comarca. Als anys 60, a Sant Esteve de Granollers va fer les obres de l’entrada principal i de la Capella del Santíssim, on són enterrats Adolfo Montañá, la seva dona Caridad Urquijo i el seu germà Josep Montañá. Als anys 80 i 90, en bona sintonia amb mossèn Blai Blanquer i Pere Diumaró, va participar en la rehabilitació del campanar fins que es van col·locar les vuit campanes amb els noms de Sant Francesc de Pàola, Montserrat, Sant Plàcid, Santa Anna, Sant Josep, Sant Cosme i Sant Damià i Santa Maria de l’Esperança. Satisfet amb la feina del constructor granollerí, mossèn Blanquer el va contractar perquè li fes també les obres de millora de la Casa Abasial de Sant Cugat. Guàrdia va aixecar també l’església de Fàtima. Així mateix hi va treballar a la capella de l’Hospital General i a les esglésies de Santa Maria de Llerona –a partir de la seva bona amistat amb mossèn Joan Vallicrosa– i de Santa Eulàlia de Corró d’Avall. L’any 1985, l’empresa Pere Guàrdia va ser adquirida per Joan Esquirol, persona de confiança de l’empresa a la qual va entrar en qualitat de manobre. Més enllà del seu mestratge, Esquirol ha heretat el llegat de continuar fent, amén d’altres coses, obres per a l’Església. L’última l’ha feta a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell.

Pere Guàrdia, constructor (1926-2019)

El paleta de les esglésies