| 09:09
Opinió

Genís Tura, metge pediatra neonatòleg

El pediatra de les paraules

Las seva pàgina de Facebook s’ha convertit des de fa uns quants mesos en la universitat oberta del granollerisme, entès aquest com la capacitat de tots aquells que en formen part per descobrir –a través de fotos antigues– racons i espais de Granollers ja desapareguts. Gairebé cada dia, posa a prova el coneixement d’uns quants seguidors en presentar imatges poc conegudes d’una ciutat i d’uns noms que ja només existeixen en la memòria d’uns quants granollerins. Apassionat per la història local, el metge pediatra Genís Tura i Pou (Granollers, 1943), dedica ara bona part del seu temps lliure a una mena de divertiment il·lustrat que és seguit amb interès.

Gràcies a les més de 14.000 imatges digitalitzades que té, la seva pàgina de Facebook és una àgora popular des de la qual molts granollerins passegen per la plaça Gran i també per les del Bestiar, del Blat, de les Cols, de les Gallines, de les Olles, de l’Oli, del Peix, dels Cabrits, dels Porcs i dels Esclops. Com ja és costum, el debat està assegurat i els comentaris passen de l’exterior dels carrers a l’interior de cafès i bars: l’Alhambra, el Nou, l’Harmonia…

El seu interès per la fotografia és només la punta de l’iceberg d’altres iniciatives personals en les quals ha destacat per convertir-se en un home de rècords i de records. Seguint les passes familiars, ha viscut a cavall entre Granollers, on va néixer i treballa, i Can Garró de l’Ametlla del Vallès, on ha residit sempre.

Els inicis de la seva vida van venir determinats per una doble fatal coincidència. El seu pare, de nom Genís igual que ell i que feia de pagès i d’estanquer en regentar un local a Granollers, va enviudar dues vegades en un curt període de temps de Maria Baixeras i de Margarida Pou. Totes dues dones van morir, respectivament, en donar a llum la Maria i en Genís. Tot just quan ell tenia 4 anys, el pare es va tornar a casar per tercera vegada. Ho va fer amb Enriqueta Bretcha, “una dona valenta que ens va fer de mare des del primer moment”.

De caràcter solitari, des de ben jovenet es va decantar per la pràctica d’esports individuals. Als 13 anys va assolir el rècord local dels 300 metres llisos amb un temps de 46 segons i 4 dècimes. Als 14 i a l’Institut, va començar a sortir amb la Neus Borràs, amb qui ha tingut dos fills: en Marc, pediatra, i en David, advocat. Estudiant brillant, va obtenir un altre rècord en treure 22 matrícules d’honor al llarg dels sis anys de la carrera. De rècord són també els centres en els quals ha treballat: l’Hospital General, on va posar en marxa el Servei de Pediatria amb el doctor Salvador Jané; la Policlínica del Vallès, amb el doctor Pere Rafecas; la Mútua de Granollers i l’Ambulatori de la Seguretat Social. Tot això sense deixar mai… el seu despatx particular.

L’activitat professional ha anat sempre acompanyada d’altres de relacionades amb la cultura. Tot això és el resultat, diu, “d’haver comptat amb un pare il·lustrat i vuit avis”. Gràcies a les seves ensenyances, és cantant d’òpera i poeta. El nen que feia “versos rodons” al col·le ha acabat guanyant diversos certàmens poètics a Catalunya i Perpinyà. Entre els llibres publicats destaquen: L’ambulatori; Poemari de pupitre; Raó d’atzar, i Mozart i Les noces de Fígaro. De caràcter intimista, la seva poesia abraça tots els temes. “Bé, tots, no. Encara necessito distància per tractar com es mereix allò que la professió m’ha donat en la meva relació amb els nens ”, puntualitza.

A punt de marxar de l’amigable trobada, en Genís Tura m’anuncia el seu desig de donar a l’Escola de Música Josep Maria Ruera la seva fonoteca de música clàssica, formada per milers de gravacions. Més números de rècord: 150 gravacions en directe de Rigoletto; l’ària Di quella Pira d’Il trovatore de Verdi gravada al Metropolitan de Nova York el 1890…

Tot això i més i sense oblidar els seus Goigs de la Verge de Puiggraciós: “(…) Montmany us té per Senyora / però el ritme del Vallès / es commou sota l’aurora / del mantell que li heu estès, / per majorala us tria, / forniu-li vostres regors. / Amor de l’Amor, Maria, / Verge de Puiggraciós. […]”.